Anartes

Els anartes (en llatí Anartes o Anarti, en grec antic Ἄναρτοι) eren una tribu celta de la Dàcia esmentats per Claudi Ptolemeu, que estaven instal·lats a la frontera de Hercynia Silva. Juli Cèsar els menciona a l'obra De Bello Gallico.^[1]

A partir del segle i pagaven tribut (en forma de ferro) als sàrmates i als quades. L'any 172 els romans els van demanar ajuda per la guerra contra els marcomans i com que els anartes van refusar-la, Marc Aureli els va castigar amb una deportació massiva. Aquest fer unit a l'assimilació cultural per part dels dacis va portar a la desaparició de la tribu.^[2]

Referències[modifica]

↑ Smith, William (ed.). «Anartes». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 7 agost 2022].
↑ Czarnecki, Jan. The Goths in ancient Poland: a study on the historical geography of the Oder-Vistula region during the first two centuries of our era. Coral Gables, Fla: University of Miami Press, 1975, p. 120. ISBN 9780870242649.

[1] Smith, William (ed.). «Anartes». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 7 agost 2022].

[2] Czarnecki, Jan. The Goths in ancient Poland: a study on the historical geography of the Oder-Vistula region during the first two centuries of our era. Coral Gables, Fla: University of Miami Press, 1975, p. 120. ISBN 9780870242649.

[1]

[2]