Gàl·lia Narbonesa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaGàl·lia Narbonesa
Maison carree.jpg
L'Ostau Cairat de Nimes Modifica el valor a Wikidata

Localització
REmpire-04 Gallia Narbonensis.png Modifica el valor a Wikidata
 44° N, 4° E / 44°N,4°E / 44; 4

La Gàl·lia Narbonesa (en llatí Gallia Narbonensis) fou una província romana creada el 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina. També fou coneguda amb el nom de Gallia Braccata (derivat del vestit dels gals), en oposició a la Gallia Comata, o, simplement, amb el nom de Provincia, que va originar el nom de la Provença. Comprenia, aproximadament, el territori dels actuals Llenguadoc, Provença i Delfinat, i la capital era Narbona.

Límits[modifica]

En temps de Cèsar tenia com a límits:

Història[modifica]

Era perromana[modifica]

La principal ciutat de la regió era Massàlia (avui Marsella), que fou fundada pels foceus cap al 600 aC i es va fer famosa pels seus vins. Els gals nadius, els Ligauns, foren esmentats per Plini el Vell.[1]

A la Segona Guerra Púnica Massàlia fou aliada de Roma contra Cartago, i la marina de la ciutat va auxiliar la flota romana contra Anníbal. Per contra, els nadius gals van ajudar els cartaginesos. Encara que Anníbal fou finalment derrotat, els massaliotes van perdre el control de les tribus de gal·les de la rodalia. El 218 aC, els romans van establir la colònia de Narbo.

Conquesta romana[modifica]

Divisió de la Gàl·lia segons les fonts clàssiques

Les tribus lígurs vivien als Alps, i els sal·luvis (un poble celta) al nord de Massàlia. Els romans van arribar a la zona cridats per Massàlia el 154 aC, tot enviant-hi un exèrcit romà que s'hi féu present per a protegir els interessos de Massàlia i tenir les tribus sota control. El cònsol Marc Fulvi Flac es va encarregar de defensar Massàlia contra l'atac dels sal·luvis el 125 aC i es creu que va triomfar, perquè va rebre els llorers del triomf el 123 aC. El seu successor, Gai Sexti Calví, va anar més lluny i el 123 aC va ocupar la capital dels sal·luvis i hi va establir una guarnició, que fou l'origen d'Aquae Sextiae (Ais de Provença). Després van sotmetre els sàl·lies, voconcis i al·lòbroges.

Altres victòries romanes foren obra de Gneu Domici Aenobarb i Fabi Màxim el 122 i 121 aC. Al primer hom li deu la primera via que va arribar a la regió, la Via Domitia o Via Domícia, que anava del Roine fins al coll del Pertús. El 120 aC, les tribus germàniques dels cimbres i els teutons van envair la zona. El 118 aC s'hi va fundar la colònia de Narbo Martius (Narbona), que fou la primera colònia fora d'Itàlia. Els cimbres i teutons van arribar al regne de Nòricum, un territori aliat de Roma. Els romans s'hi van enfrontar a Arausio (Aurenja), però foren batuts amb unes pèrdues que es calculen de vuitanta mil soldats.

El 106 aC conqueriren Tolosa al país dels volques tectòsages (cònsol Q. Servili Cepió). El domini sobre la Narbonesa va ésser assegurat després de la derrota dels gals de la resta de la Gàl·lia contra Juli Cèsar, el 57 aC. Amb Gai Màrius les tribus germàniques foren vençudes el 102 i 101 aC. Pompeu va assegurar la regió pirinenca el 77 aC i 76 aC.

Les darreres mesures de control les prengué Juli Cèsar durant la guerra de les Gàl·lies del 58 aC al 50 aC. Massàlia fou annexionada a Roma després que Cèsar derrotés la seva flota el 49 aC a la guerra civil que l'afrontà amb Pompeu, del qual era partidària la ciutat.

Romanització[modifica]

La província va néixer amb el nom de Gallia Transalpina, si bé també era anomenada Provincia Nostra o simplement Provincia,[cal citació] nom del qual es va derivar l'actual Provença. Amb August i ja enterament sota poder romà, les Gàl·lies es van dividir en quatre províncies: Gàl·lia Belga (Gallia Belgica), Lugdunense, Aquitània i Narbonense. La Narbonesa fou província senatorial, mentre les altres foren imperials. Fou llavors que va prendre el nom, agafat de la ciutat de Narbona. Malgrat que fou Narbona (Narbo Martius) que li va donar el nom, hi havia altres ciutats de les quals la principal fou Nemausus (Nimes), i cal esmentar també Aquae Sextiae (Ais de Provença), Carcaso (Carcassona), Tolosa i fins a un total de 22 ciutats (i a part els poblets). Narbo Martius fou poblada per veterans com d'altres ciutats de la província i el 22 aC fou declarada capital provincial.

Al segle ii Narbo Martius fou destruïda per un incendi i al segle iii assolada pels bàrbars (235-236). Amb Domicià (284-305) la província va formar part de la Diòcesi de les set províncies i entre 371 i 374 es va partir en dues províncies: la Narbonensis Prima (que bàsicament després fou la Septimània) amb capital a Narbona i la Narbonensis Secunda (el nucli principal de la qual és la Provença) amb capital a Ais. El 462 fou ocupada pels visigots.

Referències[modifica]

  1. Plini el Vell. Naturalis Historiae (en llatí), p. vol.III, 5. 

Coord.: 44° N, 4° E / 44°N,4°E / 44; 4

Vegeu també[modifica]