Septimània

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Septimània el 537

Septimània (en occità: Septimània, en francès: Septimanie) és una regió històrica que es correspon aproximadament amb l'actual regió del Llenguadoc-Rosselló a França i després del 747 la regió dels pirineus fins a l'Ebre (aproximadament l'actual Catalunya). En època romana, era la part occidental de la província de la Narbonesa.

El nom "Septimània" es va començar a utilitzar a partir la conquesta visigòtica el 462 però va adquirir més importància a partir de la conquesta carolíngia el 759. Es diu que s'anomena així perquè tenia set bisbats o ciutats principals: Elna, Narbona, Carcassona, Besiers, Agde, Lodeva i Magalona. Un altre possible origen del nom prové de la ciutat de Besiers que en temps dels romans s'anomenava Colonia Julia Septimanorum Beaterrae, que al·ludeix a l'establiment de veterans de la Setena Legió Romana a la ciutat.

Durant l'època carolíngia, la Septimània fou erigida en ducat i governada per comtes (i ducs) que generalment eren els titulars dels diversos comtats que l'integraven: Usès, Nimes, Melguelh (Magalona), Lodeva, Agde, Besiers, Narbona, Carcassona, Rasès, Conflent, comtat de Barcelona i Rosselló. Com que aquestos comtats eren generalment governats per vescomtes, molts d'ells van convertir-se en vescomtats: Narbona, Besiers, Agde, Nimes, i més tard Carcassona. El comtes que governaven comtats fronterers a septimània eren també marquesos.

Recentment, el terme Septimània va ser proposat per a anomenar la regió francesa del Llenguadoc-Rosselló. Tot i això, el govern regional va haver de renunciar a fer aquest canvi a causa del rebuig que provocava a la Catalunya del Nord, on es considerava que era un terme que oblidava el caràcter diferenciat que té aquesta zona respecte al Llenguadoc dins la regió (vegeu també: El fracàs del nom Septimània).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Coord.: 43° 36′ N, 3° 12′ E / 43.6°N,3.2°E / 43.6; 3.2