Ardó

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaArdó
Biografia
Naixement segle VII (Gregorià)
Mort 721 (Gregorià)
Narbona
Activitat
Ocupació Sobirà
Altres
Títol Rei visigot
Modifica les dades a Wikidata

Ardó fou el darrer rei visigot d'Hispània, successor d'Àquila II (o Àkhila) en els territoris regits per aquest fins al 713.[1] Hom només en coneix el nom i la durada de set anys del seu regnat, però es pot conjecturar que fou elegit pels notables del seu regne.[1] Després de la defecció d'Àquila II, i continuant l'acció diplomàtica que l'ocasionà, Abd-al-Aziz ibn Mussa, fill de Mussa ibn Nussayr, el 5 d'abril de 713 obtingué la submissió del comte visigot Teodomir, que regia l'extrem meridional dels dominis d'aquell. Cap a l'agost del mateix any, Mussa ibn Nussayr i Tàriq ibn Ziyad ocuparen Saragossa, ciutat pertanyent al primitiu domini d'Àquila i probablement conquerida després de Roderic, però no progressaren més enllà.

Fou el valí Al-Hurr qui, en 717-718, mig combatent mig negociant, ocupà la resta del País Valencià i d'Aragó i la major part de Catalunya, on Tarragona i potser Empúries foren destruïdes a causa de llur resistència. Ardó i els seus es retiraren llavors a la Septimània i convertiren els Pirineus i la línia de la Muga en una frontera temporal, amb Roses com a pern oriental del sistema defensiu. El successor d'Al-Hurr fou As-Samh, el qual el 720 ensorrà aquesta línia defensiva i ocupà finalment el Rosselló i Narbona, on potser Ardó trobà la mort en combat.[1]

La liquidació de la resta del domini visigòtic ocorregué cinc anys més tard amb l'ocupació de Carcassona i, a continuació, la de tot el territori fins a Nimes.


Precedit per:
Àquila II
rei visigot
714-720
Succeït per:
fi del regne dels visigots

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Diccionari d'Història de Catalunya; p. 57; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6

Vegeu també[modifica]