Tulga

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaTulga
Tulga, rey de los Visigodos (Museo del Prado).jpg
Dades biogràfiques
Naixement 622
Mort 642 (Gregorià) (19/20 anys)
Toledo
Activitat professional
Ocupació Sobirà
Dades familiars
Fills Vamba
Pare Khíntila
Modifica dades a Wikidata

Tulga fou rei visigot del Regne de Toledo del 640 al 642. Era fill de Khíntila, al que va succeir.

El regnat de Tulga va ser relativament breu. Es desconeix exactament quan va morir el seu pare, probablement el 639,[1] d'altres diuen que va ser el mes de desembre del 640, va governar uns setze mesos.

Sobre el seu ascens al tron, Fredegari el considera massa jove, com si encara fos un nen, però el cronista vagament l'anomena adolescent, una terminologia romana que de fet era molt precisa, doncs segons Isidor de Sevilla la situa entre els 14 i els 28 anys. Per tant, el rei no era menor i tenia capacitat de governar per si mateix. Probablement en el moment de la mort de Khíntila, devia tenir uns vint anys aproximadament.[1]

S'atribueix a Tulga certa candidesa i debilitat de caràcter que va provocar que no pogués controlar de forma efectiva el regne.[1] Sembla que els refugae van poder llançar algun atac. No obstant això no es va produir cap rebel·lió important abans de la de Khindasvint.

Un vell conspirador, ja ancià, anomenat Khindasvint (de 79 anys aproximadament) que devia ostentar algun comandament militar o càrrec important a la zona fronterera amb els vascons de l'actual Euskadi, veient la debilitat de la corona va decidir arriscar-se (a la seva edat no tenia molt a perdre) i convocant als nobles (terratinents gots) i "al poble" (segurament els habitants gots de la zona), es va fer proclamar rei, malgrat no obtenir l'aprovació de la seva acció pels bisbes. El lloc de la reunió va ser Pampalica, que es creu que és Pampliega, prop de Burgos, més que no pas Pamplona.

Després d'aquests fets difereixen els historiadors en lo succeït, car es fa precís recolzar-se en fonts poc segures.

Els que donen fe al relat de Sigibert Glembacenc, creuen que el rebel, fort del suport rebut, i amb l'adhesió d'altres nobles, es va presentar a Toledo, va deposar Tulga i el va fer tonsurar convertint en monjo, d'aquesta manera l'incapacitava per regnar i involucrar-se en assumptes polítics,[2] segons allò establert pels cànons conciliars; la sort posterior de Tulga, en aquest cas, no és coneguda, si bé durant algun temps romandria en un monestir com monjo.

Però basant-se en Sant Ildefons la situació és diferent. La rebel·lió de Khindasvint va obtenir cert suport entre la noblesa però al no comptar amb l'adhesió del clero no triomfà. Tulga va conservar el tron i Khindasvint va ser considerat un rebel, fins que l'oportuna mort del rei, a causa d'una malaltia, va permetre el reconeixement de l'aspirant pels magnats i el clero (aquest segurament a contracor).

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Collins, Roger. Visigothic Spain 409-711 (en anglès). Malden, Oxford i Carlton: Blackwell Publishing, 2004, p. 81-82. 
  2. Fear, A. T.. Lives of the Visigothic Fathers (en anglès). Liverpool: Liverpool University Press, 1997, p. xvi. 


Precedit per:
Khíntila
Rei visigot
639- 642
Succeït per:
Khindasvint
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tulga Modifica l'enllaç a Wikidata