Nimes

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaNimes
Nîmes (fr)
Nimes (oc)
Escut de Nimes

comuna de França i gran ciutat

Nîmes, Centre ville.jpg

Localització
Map commune FR insee code 30189.png
43° 50′ 13″ N, 4° 21′ 36″ E / 43.836944444444°N,4.36°E / 43.836944444444; 4.36
EstatFrança
RegióOccitània
DepartamentGard
Districtedistricte de Nimes
Capital de
Població
Total 150.672 (2015)
• Densitat 930,94 hab/km²
Geografia
Superfície 161,85 km²
Altitud 215 m
Limita amb
Organització i govern
• Cap de govern Jean-Paul Fournier Tradueix (2001)
Indicatius
Codi postal 30000 i 30900
Fus horari
Prefix telefònic 466
Altres dades
Agermanament

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Nimes (en occità: Nimes, en francès: Nîmes) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània. L'any 2013 tenia 150.000 habitants. Els seus habitants s'anomenen nimesencs en occità i Nîmois en francès.

Història[modifica]

Vegeu també: Nemausus, Comtat de Nimes i Vescomtat de Nimes.

Fou un emplaçament de la tribu dels volques arecòmicis amb el nom de Nemausus, i entre el 120 i el 117 aC, el procònsol Domitius Aenobarbus, la va incorporar per assegurar el camí cap Hispània i va construir la via Domiciana (Via Domitia) fundant Narbona, capital de la Gàl·lia Transalpina (després Gàl·lia Narbonesa (27 aC). Nimes fou colònia romana. Al segle ii va substituir a Narbona com a cap de la província de la Gàl·lia Narbonesa. El 462 va passar als visigots. Un bisbat apareix el segle v. Conquerida pels àrabs als visigots el 719, després del setge de Narbona (737) fou atacada per Carles Martell Nimes però només foren cremades les portes i l'antic amfiteatre romà (les Arenes) que aleshores servia de fortalesa i que fou poc afectat doncs encara subsisteix pràcticament sencer.

El 754 va passar als carolingis i fou seu d'un comtat, que va ser vinculat a Septimània. El 872 Nimes va passar al comte de Tolosa. Els vescomtes apareixen al segle ix i van entroncar ràpidament amb la casa vescomtal d'Albi que era feudatària de Tolosa però com tots els feus el vassallatge era força nominal. El 1185 però els vescomtes van reconèixer la sobirania feudal de Tolosa. Nimes va ser ocupada pels croats de Simó de Montfort el 1215 però se'n va sostreure i va tornar als vescomtes de la dinastia Trencavell el 1224, fins al 1226 en què les tropes reials la van recuperar i Lluís XI de França hi fou coronat. El 1271 fou incorporada a la corona.

L'any 1988 va ser afectada per unes catastròfiqes inundacions[1]

Política i administració[modifica]

La ciutat està governada per un consell municipal composta per 53 membres elegits cada sis anys. L'alcalde és Jean-Paul Fournier, d'Els Republicans, des del 2001.

Administrativament és cap del Districte de Nimes i inclou sis cantons; Cantó de Nimes-1; Cantó de Nimes-2; Cantó de Nimes-3, etc.

Economia[modifica]

Nimes és un centre agrícola i industrial especialitzat en productes tèxtils, químics, alimentaris, elaboració de conyac, de calçat i de maquinària.

Llocs d'interès[modifica]

Article principal: Llista de monuments de Nimes
Boulevard Victor Hugo
  • L'amfiteatre (anomenat Les arènes), del segle i, molt ben conservat, on encara es fan espectacles [2]
  • La Maison Carrée, exemple arquetípic de temple romà, Possiblement el temple més ben conservat de tot el mon romà.
  • Els jardins de la Font,projectats al segle xviii per posar en valor diverses restes d'època romana com El temple de Diana
  • La Torre Magna (en occità Torre Manha), situada dalt d'un turó a sobre els jardins de la Font. Era la torre principal de la muralla romana de la ciutat. Es conserven també restes de les portes de la muralla romana.
  • El Castellum, restes de la torre d'aigües de l'època romana.
  • Catedral catòlica de Nostra Senyora i Sant Castor. Hi destaquen la capella barroca del Rosari (1669) i el fris romànic de la façana. També s'hi troba un sarcòfag paleocristià
  • El mercat de Nimes.
  • L'antic teatre Odéon
  • La monumental esplanada Charles de Gaulle i la moderna Plaça d'Assas
  • Diverses cases i palauets del nucli antic, com la casa de la Rue de la Madeleine amb escultures romàniques a la façana o la casa presbiteral renaixentista del carrer de sant Castor [3]
  • Entre els museus es troben el Museu del vell Nimes (d'història i tradicions locals), el Museu de Belles Arts, un museu d'història natural i un dedicat a la tauromàquia. El Carré d'Art acull el museu d'art contemporani i també la biblioteca, l'audioteca i la mediateca. En el decurs de l'any 2018 és prevista l'obertura del Museu de la Romanitat en un edifici de nova planta dels arquitectes Elizabeth i Christian de Portzamparc.
  • A destacar així mateix les obres de diversos arquitectes contemporanis, sobretot el Carré d'Art, obra de Norman Foster (1984-1993),[4] situat davant de la Maison Carrée, com també l'edifici d'habitatges Nemausus, projectat per Jean Nouvel (1987)[5]
  • Prop de Nimes es troba el El pont del Gard, impressionant aqüeducte romà, declarat Patrimoni Mundial de la Unesco. El Pont del Gard éra un tram del canal de subministrament d'aigua a la ciutat romana de Nimes,[6]

Fills i filles il·lustres de la ciutat[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. «[http://pluiesextremes.meteo.fr/france-metropole/Catastrophe-de-Nimes.html Catastrophe de Nîmes - Pluies extrêmes en France métropolitaine]» (en fr-fr). [Consulta: 18 març 2018].
  2. «Arènes de Nîmes, Maison Carrée, Tour Magne» (en fr). [Consulta: 14 març 2018].
  3. «Maison romane (Nimes) | Structurae» (en fr). [Consulta: 18 març 2018].
  4. www.fosterandpartners.com, Foster + Partners /. «Carré d'Art | Foster + Partners» (en es). [Consulta: 12 març 2018].
  5. «Nemausus — Ateliers Jean Nouvel» (en en-us). Ateliers Jean Nouvel.
  6. «Site du Pont du Gard» (en fr). [Consulta: 14 març 2018].
Portal

Portal d'Occitània