Loïs Romieu
Aparença
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 març 1829 Nimes (França) |
| Mort | 14 juny 1894 Marsella (França) |
| President Escolo de Nimes | |
| 1877 – 1894 | |
| Realitzador | |
| 1877 – | |
| 1876 – 1894 – Pau Chassary (oc) | |
| Realitzador | |
| 1876 – 1877 | |
| Chancelier du Félibrige (fr) | |
| 1876 – 1879 – Victor Lieutaud → | |
| Vice consul (en) | |
| | |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, escriptor |
| Membre de | |
| Nom de ploma | Lou Felibre dis Ourtigo Lou Felibre de la Tour Magno Louis d'Arène Le Molière provençal |
| Família | |
| Cònjuge | Delphine Roumieux |
| Fills | Mireille Roumieux, Joannem Roumieux, Anaïs Roumieux, Léon Roumieux |
| Pares | Firmin Roumieux |
| Premis | |
| |
Loïs Romieu (Nimes, 1829 - 1894) fou un escriptor occità. Deixeble de Bigot i felibre, acompanyà Frederic Mistral a les festes catalano-provençals celebrades a Barcelona el 1867. La seva obra, molt abundosa, tendeix a ésser popular, alhora que manifesta un to de goig que dissimula, a penes, una sensibilitat afectada per desgràcies familiars.[1]
Obres
[modifica]- La rampelada (1868)
- La jarjalhada (1879)
- Lei cauquilhas d'un romieu (1894)
Referències
[modifica]- ↑ «Loïs Romieu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.