Bisbat de Nimes

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de bisbat Bisbat de Nimes
Dioecesis Nemausensis
Diocèse de Nîmes
La Catedral de Nimes
Localització
País França França
Territori bandera de Lió Llenguadoc-Rosselló
Metropolitana Arquebisbat de Montpeller
Coordenades 43° 50′ 17″ N, 4° 21′ 40″ E / 43.83806°N,4.36111°E / 43.83806; 4.36111Coord.: 43° 50′ 17″ N, 4° 21′ 40″ E / 43.83806°N,4.36111°E / 43.83806; 4.36111
Geografia
Àrea 5,880 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2005)
623.125
364.523 (58,5%)
Parròquies 392
Altres dades
Ritus romà
Establiment segle IV
Catedral Nostra Senyora i San Càstor
Sant patró Càstor d'Ate
Sacerdots diocesans 169
Lideratge actual
Papa Francesc
Bisbe Robert Léon Wattebled
Mapa
Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata
L'ex catedral de Sant Joan Baptista a Alès

El Bisbat de Nimes (francès: Diocèse de Nîmes, llatí: Dioecesis Nemausensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Avinyó. Al 2013 tenia 412.000 batejats sobre una població de 709.700 habitants. Actualment està regida pel bisbe Robert Léon Wattebled.

La regió fou evangelitzada segons la llegenda per Sant Celedoni o per Sant Honest (apòstol de Navarra) i company de Sant Serni apòstol de Tolosa. Cap al segle III s'esmenta a Sant Baudili; més tard Sant Felix és esmentat com a bisbe el 407 quan fou martiritzat pels vàndals. El Bisbat existia probablement des del 396. El primer bisbe conegut és Sedati, que va anar al Concili d'Agde el 506. Altres bisbes importants foren Sant Joan (cap al 511-526) i Sant Remisari (633-640). Més tard foren bisbes Bertrand de Languissel (1280-1324) confessor de Bonifaci VIII; el cardenal Guillaume d'Estouteville (1441-1449); el cardenal Guillaume Briconnet (1496-1514), l'orador Fléchier (1687-1710), el polemista Plantier (1855-1875) i el predicador Besson (1875-1888).

El bisbat fou unit el 1801 a la diòcesi d'Avinyó però fou restablert el 1821 i el 1877 va incloure els d'Usés i Alès prenent el nom de Bisbat de Nimes (Uzès-Alais).

Territori[modifica]

La diòcesi comprèn el departament del Gard, a la regió del Llenguadoc-Rosselló.

La seu episcopal és la ciutat de Nimes, on es troba la catedral de catedral de Nostra Senyora i de Sant Càstor. A la diòcesi hi ha a més dues ex-catedrals: a Alès l'església de Sant Joan Baptista i a Usés l'església de sant Teodorit.

El territori s'estén sobre 5.880 km², i està dividit en 403 parròquies, agrupades en 7 vicariats: Nîmes, Causse-Aigoual, Cévennes, Plaine et Camargue, Uzège-Gardonnenque, Vallée du Rhône, Vaunage-Plaine Maritime.

Història[modifica]

La diòcesi es va erigir al segle IV. Certament existia en 396, quan a Nimes es va celebrar un sínode de l'Església de la Gàl•lia , i és impossible l'elecció d'aquesta ciutat si no hagués ja estat seu episcopal. Encara que la tradició té alguns bisbes al segle IV, el primer bisbe del qual hi ha registres històrics ha ser Sedatus, present al Concili d'Agde de l'any 506. Va ser originalment sufragània de l'arxidiòcesi de Narbona.

Entre els segles VI i VII la immensa diòcesi cedí territoris en benefici de les ereccions de les diòcesis d'Usès, d'Agde, de Maguelonne i d'Arisitum. Aquesta última diòcesi va ser aviat suprimida i el seu territori va tornar a Nimes.

En els segles VIII i IX, el territori actual de la diòcesi va veure el floriment de nombrosos monestirs benedictins; hi havia uns 180 assentaments diferents.

El papa Urbà II, que va viatjar a França per predicar la croada, va consagrar la catedral de Nîmes el 1096 i va presidir un concili local. El papa Alexandre III va visitar Nimes el 1162. Climent IV (1265-1268), va néixer a Saint Gilles, al territori diocesà, concedí als monestirs de la ciutat diversos privilegis. En 1305, Climent V va arribar a la ciutat durant el viatge que va fer a Lió per ser coronat. Després de les disputes sobre la venda del raïm a la Cort pontifícia, el Papa Innocenci VI va llançar l'interdicte a Nîmes el 1358.

El capítol de la catedral, que inicialment seguia la regla de sant Agustí , va ser secularitzat amb una butlla del papa Pau III el 22 de desembre de 1539.

La diòcesi va patir molt durant les guerres de religió: el 29 de setembre del 1567 els protestants de Nimes perpetrareb la matança dels monjos catòlics, coneguts com Michelade; dos dies, la catedral va ser arrasada, així com les set esglésies parroquials de la ciutat. També a Nîmes Lluís XIII va emetre el decret de pacificació religiosa conegut com la Pau de Nimes (7 de juliol de 1629). La catedral va ser reconstruïda en 1646 en la seva forma actual.

El seminari diocesà va ser establert pel bisbe Anthime Denis Cohon el 1667; després de la revolució francesa el 1822 es va construir un nou edifici, molt més gran que l'anterior; es va inaugurar oficialment un tercer seminari el 1926.

El 17 de maig de 1694, la diòcesi va cedir una part del seu territori per aprofitar l'erecció de la diòcesi d'Alès.

Seguint el concordat amb la butlla Qui Christi Domini del Papa Pius VII del 29 de novembre de 1801, es va suprimir la diòcesi i el seu territori es va unir amb el de la diòcesi d'Avinyó. Amb Nîmes també es van suprimir les diòcesis d'Alès i d'Usès.

Al juny de 1817 entre la Santa Seu i el Govern francès s'estipulà un nou concordat, que va ser seguit el 27 de juliol per la butlla Commissa divinitus, amb la qual el Papa estava restaurant la seu de Nimes. També va ser nomenat un nou bisbe, Charles-François-Marie Petit-Benoit de Chaffoy. No obstant això, ja que el concordat no havia entrat en vigor perquè no havia estat ratificat pel Parlament de París, l'erecció de la diòcesi i el nomenament del bisbe tenien cap efecte.

El 6 d'octubre de 1822 en virtut de la butlla Paternae charitatis del Papa Pius VII la diòcesi de Nimes es va restablir oficialment, recuperant l'antic territori de les tres diòcesis de Nimes, Ales i Uzes de la diòcesi d'Avinyó. Aquesta última al mateix temps va tornar a ser una seu metropolitana; la diòcesi de Nimes es va convertir en sufragània de l'arxidiòcesi de Avinyó. El bisbe Chaffoy per tant podria ser consagrat bisbe, quatre anys després del seu nomenament.

El 27 d'abril de 1877 un breu del papa Pius IX va autoritzar als bisbes de Nimes a emprar el títol de bisbes d'Ales i d'Usès .

El 8 de desembre de 2002 , amb la reorganització de les circumscripcions diocesanes franceses, la diòcesi va passar a formar part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Montpeller.

Lliste de bisbes[modifica]

Estadístiques[modifica]

A finals del 2013, la diòcesi tenia 412.000 batejats sobre una població de 709.700 persones, equivalent al 58,1% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 296.000 395.000 74,9 455 407 48 650 70 300 289
1969 389.000 478.500 81,3 354 335 19 1.098 28 660 87
1980 405.000 494.500 81,9 321 269 52 1.261 97 360 288
1990 436.000 533.000 81,8 253 209 44 1.723 76 250 303
1999 360.000 600.000 60,0 195 154 41 1.846 6 72 178 403
2000 365.000 623.115 58,6 201 165 36 1.815 6 56 175 403
2001 365.000 623.115 58,6 187 155 32 1.951 6 52 260 403
2002 470.000 623.115 75,4 175 141 34 2.685 6 62 286 403
2003 368.000 629.000 58,5 173 139 34 2.127 8 101 240 403
2004 364.523 623.125 58,5 169 135 34 2.156 5 90 274 392
2013 412.000 709.700 58,1 131 100 31 3.145 15 109 146 403

Fonts[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Nimes Modifica l'enllaç a Wikidata