Bisbat de Grenoble-Vienne

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de bisbat Bisbat de Grenoble-Vienne
Dioecesis Gratianopolitana-Viennensis Allobrogorum
Diocèse de Grenoble-Vienne
La catedral de Grenoble
Localització
País França França
Territori Flag of the region Auvergne-Rhône-Alpes.svg Alvèrnia-Roine-Alps
Metropolitana arquebisbat de Lió
Coordenades 45° 10′ 00.12″ N, 5° 43′ 00.12″ E / 45.1667000°N,5.7167000°E / 45.1667000; 5.7167000Coord.: 45° 10′ 00.12″ N, 5° 43′ 00.12″ E / 45.1667000°N,5.7167000°E / 45.1667000; 5.7167000
Geografia
Àrea 7,431 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2014)
1.197.000
787.000 (65,7%)
Parròquies 46
Altres dades
Ritus romà
Establiment segle IV
Catedral Nostra Senyora
Sacerdots diocesans 241
Lideratge actual
Papa Francesc
Bisbe Guy André Marie de Kérimel, Comm. l'Emm.
Mapa

En vermell apareix el territori de l'arquebisbat
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata
L'ex catedral de sant Maurici a Vienne
El santuari marià de La Salette
El monestir de la Grande Chartreuse

El bisbat de Grenoble-Vienne (francès: Diocèse de Grenoble-Vienne, llatí: Dioecesis Gratianopolitana-Viennensis Allobrogorum) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió. Al 2013 tenia 787.000 batejats sobre una població de 1.197.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Guy André Marie de Kérimel, Comm. l'Emm.

Territori[modifica]

La diòcesi comprèn el departament francès de l'Isère.

La seu episcopal és la ciutat de Grenoble, on es troba la catedral de Nostra Senyora. A Viena del Delfinat es troba l'antiga catedral de Sant Maurici.

Els principals llocs de pelegrinatge de la diòcesi són: Nostra senyora de Parmènia, re-fundada al segle XVII a través de l'obra d'una pastora; Notre-Dame-de-l'Osier, a Vinay, que data del 1649 i sobretot el famós santuari de la Mare de Déu de la Saleta, que deu el seu origen a l'aparició de la Verge el 19 de setembre de 1846 a Maximin Giraud i Mélanie Calvat .

El territori s'estén sobre 7.431 km², i està dividit en 46 parròquies.

Història[modifica]

La diòcesi de Grenoble va ser erigida al segle IV. El 450, per decisió de Lleó el Gran, es va convertir en sufragània de l'arxidiòcesi de Viena del Delfinat. El primer bisbe conegut de Grenoble és sant Donnino, que va participar al concili d'Aquileia el 381. A mitjans del segle V, el bisbe Cerato és recordat per la llegenda com a oponent de l'arrianisme.

Els benedictins i els agustinians fundaren aviat molts monestirs de la diòcesi, com el de Vizille, que es remunta al 994, però el ple desenvolupament de la vida monàstica es van dur a terme durant l'episcopat de sant Hugo. L'abadia de Saint-Martin de Miséré, que inicialment va atreure a molts monestirs agustins i l'escola del priorat de Villard Benoît a Pontcharra van ser importants durant els segles XII i XIII. No obstant això, la forma peculiar de la vida monàstica al Delfinat, des del temps de sant Hugo, era la dels monjos cartoixans, fundats per sant Bru el 1084 amb l'erecció a la diòcesi de la Gran Cartoixa, la casa mare de l'ordre.

Des de la primera meitat del segle XIII, la branca francesa dels valdesos va fer del Delfinat el seu centre principal. D'aquí provenia Guillaume Farel, el predicador francès més hàbil de la reforma. Pierre de Sébiville, un apostata franciscà, va introduir el protestantisme a Grenoble el 1522, que va tenir un gran seguiment al llarg de la diòcesi. Posteriorment seria durament marcada per les guerres de religió, especialment en 1562 , quan el cruel baró des Andrets va actuar com a tinent general al Delfinat del Príncep de Condé.

Les dues estades a Grenoble l'any 1598 i l'any 1600 del jesuïta Pierre Cotton, més tard confessor d'Enric IV de França, van aconseguir despertar conversions considerables del protestantisme; en la memòria del que el condestable de França, de Lesdiguières, que va ser al seu torn convertit en 1622, va encoratjar la fundació a Grenoble d'una casa dels jesuïtes, amb qui, en 1651, els jesuïtes van establir un col·legi. No obstant això, no va ser fins al'episcopat de Pierre Scarron (1620-1667) que es va poder considerat que s'havia restablert el catolicisme al Delfinat.

A la segona meitat del segle XVII va emergir la figura d'Étienne Le Camus, l'únic bisbe de Grenoble que s'ha convertit en cardenal, qui es va comprometre a aplicar les decisions del Concili de Trento, a través de nombroses visites pastorals i la fundació del seminari.

El 18 d'agost de 1779 va cedir una part del seu territori per a establir la diòcesi de Chambéry.

El papa Pius VI, fet presoner a França, va passar dos dies a Grenoble el 1799. Fins i tot Pius VII es va mantenir en confinament a la prefectura de Grenoble de 2 a de juliol de 21 d'agost de 1808. El bisbe Simon no va poder visitar-lo.

Després del concordat amb la butlla Qui Christi Domini del Papa Pius VII el 29 de de novembre de 1801, la diòcesi de Grenoble es va convertir en part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Lió. Al mateix temps, el territori de la diòcesi es va fer coincidir amb el del departament.

En 1815, a la capella del seminari, va ser ordenat sacerdot Joan Maria Vianney, capellà de la diòcesi, més conegut com el Rector d'Ars, que va ser canonitzat el 1925 i proclamat patró de tots els rectors en 1929. També originari de la diòcesi és Henri Grouès, conegut com l'abbé Pierre, fundador de la comunitat d'Emaús.

El 15 de desembre de 2006 es va fer càrrec del nom actual de la diòcesi de Grenoble-Viena.

Cronologia episcopal[modifica]

El catàleg dels bisbes de Grenoble més antic es troba al primer dels cartularis atribuït a sant Hug, entre els segles XI i XII.

  • San Donnino † (citat el 381)
  • San Diogene †
  • Amico †
  • Sebastiano †
  • Vitaliano †
  • San Cerazio † (abans de 441 - després de 451)
  • Vivenzio † (citat el 464)
  • San Vittore † (abans de 517 - després de 518/523)
  • Ursolo † (citat el 538)
  • Siagrio I † (abans de 552 - després de 570)[1]
  • Esichio I † (abans de 573 - vers 601 mort)
  • Siagrio II † (citat el 614)[2]
  • Claro † (abans de 650 - després de 653)
  • San Ferreolo †[3]
  • Boso †
  • Esichio II †
  • Austroberto †
  • Ramnoldo (o Rainaldo) † (citat el 707 ?)
  • Ragnomaro † (citat el 726)[4]
  • Austorico †
  • Corbo † (citat el 743 ?)
  • Leoperto †
  • Ardinco †
  • Odolardo † (citat el 804 ?)
  • Radoldo † (citat el 825 ?)
  • Siuperto † (citat el 829 ?)
  • Ebroaldo †
  • Adalulfo † (citat el 840)
  • Ebbo † (abans de 855 - després de 860)
  • Bernario † (elegit el 869 - després de 882)
  • Isacco † (abans de 892 - després de 922)
  • Alcherio † (? - vers 949 mort)
  • Isarno † (abans de d'agost de 950 - després de 976)
  • Humbert d'Albon † (abans de 990 - després de 1025 renuncià)
  • Mallen † (citat el 1030)
  • Artaud † (abans de 1037 - després de 1058)
  • Pons Claudus †
  • Pons † (? - 1076 excomunicat)
  • Sant Hug I † (1080 - 1 d'abril de 1132 mort)
  • Hugues II, O.Carth. † (1132 - vers 1148 nomenat arquebisbe de Vienne)
  • Othmar de Sassenage, O.Carth. †
  • Geoffroy † (abans de 1151 - 1163 deposat)
  • Jean de Sassenage † (abans de febrer de 1164 - 1220 mort)
  • Guillaume, O.Carth. † (vers 1220)
  • Pierre I † (? - 1221 ? mort)
  • Soffroy † (1223 - després de 1230)
  • Pierre II † (abans de d'abril de 1238 - després de 1249)
  • Falcon † (1251 - 1266 mort)
  • Guillaume de Sassenage † (25 de juliol de 1266 - després de 1299)
  • Guillaume de Royn † (21 de novembre de 1301 - 1337 mort)
  • Jean de Chissé † (23 de desembre de 1337 - 1350 mort)
  • Rodolphe de Chissé † (16 de setembre de 1350 - 28 de febrer de 1380 nomenat arquebisbe de Tarentèsa)
  • François de Conzié † (28 de febrer de 1380 - 20 de gener de 1388 nomenat arquebisbe d'Arles)
  • Aymon de Chissé I, O.S.B † (20 de gener de 1388 - 24 d'octubre de 1427 nomenat bisbe de Niça)
  • Aymon de Chissé II † (24 d'octubre de 1427 - setembre de 1450 mort)
  • Siboud Allemand de Séchilienne † (citat el 1454 - vers 1476 renuncià)
  • Laurent Allemand de Laval I, O.S.A. † (19 de gener de 1476 - vers 1477 nomenat bisbe de Orange)[5]
  • Jost de Silenen † (9 de juny de 1477 - 2 d'agost de 1482 nomenat bisbe de Sion)
    • Jost de Silenen † (2 d'agost de 1482 - 1484 renuncià) (administrador apostòlic)
  • Laurent Allemand de Laval I, O.S.A. † (8 de març de 1484 - 1518 renuncià) (per segona vegada)
  • Laurent Allemand de Laval II, O.S.A. † (26 d'abril de 1518 - 5 de setembre de 1561 mort)
  • François D'Avançon, O.S.B † (16 de desembre de 1562 - 5 de febrer de 1575 mort)
  • François Fléhard † (14 d'octubre de 1575 - 4 d'octubre de 1606 mort)
  • Jean de La Croix de Chevrières † (4 de juliol de 1607 - maig de 1619 mort)
  • Alphonse de La Croix de Chevrières † (maig de 1619 - 1620 renuncià)
  • Pierre Scarron † (14 de desembre de 1620 - 8 de febrer de 1668 mort)
  • Étienne Le Camus † (1 de juliol de 1671 - 12 de setembre de 1707 mort)
  • Ennemond Montmartin † (12 de març de 1708 - 28 d'octubre de 1719 mort)
  • Paul de Chaulnes † (16 de juny de 1721 - 20 d'octubre de 1725 mort)
  • Jean de Caulet † (20 de març de 1726 - 27 d'octubre de 1771 mort)
  • Jean de Cairol de Madaillan † (16 de desembre de 1771 - 10 de desembre de 1779 renuncià)
  • Marie-Anne-Hippolyte Hay de Bonteville † (13 de desembre de 1779 - 6 d'octubre de 1788 mort)
  • Henri-Charles du Lau d'Alleman † (30 de març de 1789 - 4 d'abril de 1802 mort)
  • Claude Simon † (2 d'agost de 1802 - 3 d'octubre de 1825 mort)
  • Philibert de Bruillard † (3 de juliol de 1826 - 7 de desembre de 1852 jubilat)
  • Jacques-Marie-Achille Ginoulhiac † (7 de març de 1853 - 27 de juny de 1870 nomenat arquebisbe de Lió)
  • Pierre-Antoine-Justin Paulinier † (27 de juny de 1870 - 17 de setembre de 1875 nomenat arquebisbe de Besançon)
  • Amand-Joseph Fava † (23 de setembre de 1875 - 17 d'octubre de 1899 mort)
  • Paul-Emile-Marie-Joseph Henry † (14 de desembre de 1899 - 8 de juliol de 1911 mort)
  • Louis-Joseph Maurin † (1 de setembre de 1911 - 1 de desembre de 1916 nomenat arquebisbe de Lió)
  • Alexandre Caillot † (22 de març de 1917 - 5 de gener de 1957 mort)
  • André-Jacques Fougerat † (5 de gener de 1957 - 19 de setembre de 1969 renuncià)
  • Gabriel-Marie-Joseph Matagrin † (19 de setembre de 1969 - 26 de setembre de 1989 renuncià)
  • Louis Jean Dufaux † (26 de setembre de 1989 - 10 de juny de 2006 jubilat)
  • Guy André Marie de Kérimel, Comm. l'Emm., succeduto il 10 de juny de 2006

Estadístiques[modifica]

A finals del 2013, la diòcesi tenia 787.000 batejats sobre una població de 1.197.000 persones, equivalent al 65,7% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1949 400.000 700.000 57,1 655 575 80 610 100 400 599
1970 780.000 849.683 91,8 695 538 157 1.122 214 1.408 600
1980 706.000 876.000 80,6 489 405 84 1.443 5 100 800 575
1990 760.000 963.000 78,9 402 322 80 1.890 8 92 887 588
1999 804.000 1.020.000 78,8 350 267 83 2.297 26 121 832 588
2000 800.000 1.015.753 78,8 358 271 87 2.234 25 119 820 189
2001 800.000 1.015.753 78,8 302 225 77 2.649 24 109 820 189
2002 700.000 1.080.700 64,8 289 210 79 2.422 24 109 220 189
2003 800.000 1.145.598 69,8 295 218 77 2.711 24 93 800 189
2004 700.000 1.145.598 61,1 284 207 77 2.464 29 108 220 146
2006 707.000 1.156.000 61,2 254 202 52 2.783 33 83 220 48
2013 787.000 1.197.000 65,7 241 151 90 3.265 43 116 400 46

Notes[modifica]

  1. Participà al concili de París i es va fer representar al de Lió; segons Duchesne aquests dos concilis van tenir lloc el 552 i el 570; per Gallia christiana els data al 555 i 567.
  2. Siagrio II és l'únic entre els bisbes històricament documentats absents a l'antic catàleg episcopal de Sant Hug.
  3. D'aquest sant existeix un record litúrgic, que testimonia la seva festa el 12 de gener.
  4. Segons Gallia christiana està documentat el 732.
    Segons Duchesne, els bisbes successius fins a Ebroaldo són coneguts només per la seva presència al catàleg de sant Hug.
  5. Renuncià a la seu d'Orange, i el 1484 retornà a la seu de Grenoble.

Fonts[modifica]

Vegeu també[modifica]