Papa Lleó I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Sant Lleó».
Lleó I Cross of the pope.svg
Papa de l'Església Catòlica
29 de setembre de 44010 de novembre de 461
Herrera mozo San León magno Lienzo. Óvalo. 164 x 105 cm. Museo del Prado.jpg
Pintura de Francisco de Herrera el Jove, ca. 1650 (Madrid, Prado)
Emblem of the Papacy SE.svg
Dades personals
Nom Lleó (llatí:Leo)
Nascut 400
Toscana, Imperi Romà d'Occident
Mort 10 de novembre de 461
Roma, Imperi Romà d'Occident
sant Lleó el Gran
Papa, Doctor de l'Església (1754)
Enterrament Sant Pere del Vaticà
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització 1574, Roma per Gregori XIII
Festivitat 10 de novembre
Iconografia Com a Papa

Sant Lleó I, el Magne (Toscana 400 - Roma 461) fou escollit Papa de l'Església Catòlica el 29 d'octubre de 440. Primer dels tres Papes anomenats El Gran.

Va ser escollit, en la seva absència durant un viatge diplomàtic a les Gàl·lies, després de la defunció del seu antecessor, Sixt III.

Durant el seu pontificat va haver d'afrontar la invasió dels Huns contra l'imperi romà. Mentre l'Emperador es refugiava a Ravenna, el Papa va sortir a la trobada d'Àtila. La llegenda resa que el Papa va comminar a Àtila en nom de Déu a abandonar la ciutat, i que aquest hauria retrocedit davant el sant baró. En la realitat històrica, sembla que Àtila no va arribar a saquejar Roma el 451 a causa d'una pesta que assolava la ciutat o d'algun tribut que va arribar a pagar Lleó I.

Aquest fet va tenir una gran importància simbòlica, ja que encara que l'Imperi Romà seguiria existint fins al 476, en els fets quedava demostrat que la principal força política d'Europa en endavant anava a ser l'Església, i no l'Imperi.

És cèlebre la seva carta dogmàtica a Flavià de Constantinoble, Tomus Leonis, escrita sobre el dogma cristològic. Va combatre reeixidament el maniqueisme a Àfrica; el Pelagianisme a la província d'Aquileia; i el priscilianisme a Hispania.

Durant el Concili de Calcedònia, realitzat el 451, va proclamar la divinitat i la humanitat de Crist: Misteri de l'Encarnació per la qual és consubstancial al Pare per la seva divinitat, consubstancial a nosaltres per la seva humanitat. Davant les afirmacions de les heretgies que sostenien la separació entre el Pare i el Fill, considerant Aquest com inferior al Pare, Lleó I va restablir la tradició ortodoxa: Pere ha parlat a través de Lleó, van exclamar els bisbes presents.

El 452 va anar a trobar l'exèrcit dels huns que descendia cap a Roma amb Àtila al capdavant.[1] Durant el parlament Lleó hauria fet d'ambaixador davant del rei dels huns i l'hauria convençut perquè no envaís la ciutat. Efectivament després de la trobada Àtila va retirar-se cap al nord.

El 455 va tornar a intentar d'intercedir a Genseric, cap de les hordes vàndales, perquè no envaís Roma. Aquest cop no obtingué el resultat esperat tot i que la seva intercessió féu que els vàndals es limitessin a saquejar la ciutat i n'evitessin la crema i la massacre dels seus ciutadans.s[2]

Va ser canonitzat el 1574 per Gregori XIII, i la seva festivitat se celebra el 10 de novembre, dia de la seva mort el 461. Va ser enterrat al porxo de la Basílica de Sant Pere del Vaticà i amb el temps va ser traslladat a l'interior, a una de les capelles.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Smith, William. Dictionary of Greek and Roman Geography (en anglès). William Smith, 1854. 
  2. Gibbon, Edward. The history of the decline and fall of the Roman empire. vol.3 (en anglès). Collins & Hanney, 1826, p. 371. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa Lleó I


Precedit per:
Sixt III
Papa
440 - 461
Succeït per:
Hilari I