Papa Pasqual I

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPapa Pasqual I
Pope Paschalis I. in apsis mosaic of Santa Prassede in Rome.gif
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Paschalis PP. I Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 775 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort11 febrer 824 Modifica el valor a Wikidata (48/49 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentbasílica de Sant Pere del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
Emblem of the Papacy SE.svg 98è Papa
29 gener 817 – 11 febrer 824 (Gregorià)
← Esteve IVEugeni II →
Bisbe catòlic
Abat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSacerdot catòlic, papa i escriptor Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat11 de febrer Modifica el valor a Wikidata

Pasqual I (Roma ? – íd. 11 de febrer del 824) fou Papa de l'Església catòlica des del 817 al 824.[1]

Pertanyia a una família noble de la ciutat de Roma. En el moment de la seva elecció com a Papa ocupava el càrrec de superior del monestir de Sant Esteve a Roma i, després de la seva consagració va rebre com a present del fill de Carlemany, Lluís I, els territoris de Còrsega i Sardenya i la confirmació, mitjançant el Pactum Ludovicianum, de les donacions fetes al papat en les dècades precedents per Pipí el Breu i Carlemany: Roma, Túscia, Perusa, Campània, Tívoli, Exarcat de Ravenna, Pentàpolis i Sabina, establint els límits de l'Estat de l'Església, dins dels quals el pontífex gaudia de plena sobirania.

Durant el seu pontificat va haver de fer front a la segona crisi iconoclasta que des del 814 torna a aparèixer a Constantinoble, sota el mandat de l'emperador romà d'Orient Lleó V l'Armeni, i que degut a les persecucions patides va provocar una important afluència de monjos grecs a Roma. Aquests van trobar refugi als monestirs, acabats de construir, de Santa Praxedis, Santa Cecília i Sant Sergi.

L'any 823 va coronar al fill de Lluís I, Lotari I, com emperador corregent amb el seu pare. Durant el seu pontificat, va ordenar el trasllat de moltes relíquies de màrtirs a les esglésies i monestirs romans i va prestar ajuda als cristians de Palestina i Espanya en les seves lluites contra els musulmans.

Va morir a la ciutat de Roma l'11 de febrer del 824, en un moment en el qual els comissionats imperials enviats per Lluís I investigaven la mort de dos funcionaris papals, que, partidaris de la primacia de l'emperador sobre el papa en assumptes terrenals, havien estat assassinats per servents del Sant Pare. Pasqual I, que havia sigut acusat d'instigar les morts, va negar sota jurament qualsevol implicació però potser degut a aquest fet el poble romà es va negar que fos enterrat a la Basílica de Sant Pere per la qual cosa les seves restes van ser enterrades en un altre lloc. La tradició havia cregut que eren a la capella de Sant Zenó de l'església de Santa Pràxedes, però investigacions posterior ho han desmentit. Sembla que va ser sebollit a Santi Processo e Martiniano, però l'oratori va ser traslladat al segle xvi i es van perdre les restes que hi havia.

Referències[modifica]

  1. «Papa Pasqual I». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


Precedit per:
Esteve IV
Papa
817 - 824
Succeït per:
Eugeni II


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa Pasqual I