Papa Marcel·lí

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMarcel·lí I
Marcellinus.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Marcellinus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementMarcellinus
Segona meitat del segle iii
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort26 abril 304 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCatacumbes de Priscil·la (no se n'ha trobat la tomba) 
Emblem of the Papacy SE.svg 29è Papa
30 juny 296 – 2 abril 304
← Gai IMarcel I →
Emblem of the Papacy SE.svg Papa
30 juny 296 (Gregorià) – 25 octubre 304 (Gregorià)
← Gai IMarcel I → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióClergue i sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Sant Marcel·lí, Papa i màrtir
CanonitzacióAntiga
Festivitat26 d'abril

Marcel·lí o Marcel·lià[1] fou escollit Papa el 30 de juny de 296 i morí el 25 d'octubre de 304. El seu Papat fou marcat per les persecucions de Dioclecià que l'emperador romà perpetrà contra els cristians i la mateixa Església. Entre les víctimes de l'Emperador en aquesta època s'hi compten els noms de santa Llúcia, santa Bibiana, sant Sebastià i sant Llucià. Escrigué dues epístoles: Una sobre el misteri de la igualtat de les persones de la Santíssima Trinitat i l'altra dirigida als bisbes orientals exhortant-los a viure cristianament i exercitar-se en obres de misericòrdia.

Biografia[modifica]

Segons el Liber Pontificalis Marcel·lí era romà de naixement, fill de Projecte (Projectus).[2]La data del seu naixement és desconeguda.[3]

Segons un martirologi no contemporani[4] era natural de Roma i fill de Profecte, i successor de Gai, essent emperadors Dioclecià i Maximià, fou empresonat a Roma durant les persecucions de Dioclecià i dut a fer una ofrena als déus. Per por dels turments i les amenaces oferí encens als déus pagans. Fou d'aquesta manera alliberat. Penedit d'aquesta acció Marcel·lí que es reuní un concili de desenes de bisbes a Sinuessa per tractar aquest fet, Marcel·lí hi anà cobert de cendra i vestint un cilici, sanglotant i plorant demanà perdó per la seva culpa i digué que no era digne de ser comptat entre els sacerdots ni de ser bisbe de Roma i el concili respongué que era ell el suprem jutge i vicari de Crist a la terra, qui havia de jutjar als altres i que ningú el podia jutjar; que ell mateix es jutgés i es donés sentència. Marcel·lí es dirigí a l'emperador reprenent-lo per la seva crueltat que usava contra els cristians i s'oferí a rebre els turments i suplicis que li volgués aplicar i que els rebria de bon grat i esborrar amb la seva sang aquella taca de culpa. L'emperador enfurismat per les paraules de Marcel·lí ordenà que fos degollat. Quan era dut cap per al martiri veié a Marcel, el seu prevere, que després el succeiria en el pontificat, que no obeís a l'emperador en allò relatiu a la religió i que no donés sepultura al seu cos, ja que havent ofert encens als déus falsos no mereixia ser sepultat. Fou executat per decapitació, junt amb Claudi, Cirí i Antoní. Els quatre cossos restaren sense ser enterrats durant trenta-sis dies per ordre de l'emperador, al final d'aquests Marcel els recollí i els enterraren a les catacumbes de Priscil·la a la Via Salària.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa Marcel·lí
  1. Wace i Piercy, 1911.
  2. Loomis, 1916, p. 36.
  3. Kirsch, 1913.
  4. Palau, José. La leyenda de oro para cada día del año (en castellà). Tomo II, 1844, pàg. 93 [Consulta: 18 abril 2013]. 

Bibliografia[modifica]