Papa Anastasi II

De Viquipèdia
Infotaula de personaPapa Anastasi II
Pope Anastasius II.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Roma (Imperi Romà) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 novembre 498 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaantiga basílica de Sant Pere Modifica el valor a Wikidata
Emblem of the Holy See usual.svg 50è Papa
25 novembre 496 – 16 novembre 498 (Gregorià)
← Gelasi ISímmac I → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióclergue, sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata

Anastasi II (Roma, ? - 19 de novembre de 498) va ser papa del 24 de novembre de 496 al 498.[1]

Orígens[modifica]

Segons el Liber Pontificalis, era natural de Tauma, al districte 5è de Roma, i era fill d'Anastasi, que havia estat sacerdot.[2]

Pontificat[modifica]

Elecció[modifica]

El 24 de novembre del 496 va ser elegit bisbe de Roma.[3] Un mes després d'accedir al càrrec, el rei Clodoveu I va ser batejat, i home afirma que el papa va escriure-li felicitant-lo per la seva conversió,[4] tot i que aquesta carta ha estat considerat un fals del segle XVII.[3]

Cisma acacià[modifica]

Va ser escollit durant la crisi del cisma acacià, iniciat pel papa Simiplici i continuat pels seus successors Fèlix III i Gelasi I, que va provocar un cisma total entre l'església occidental i les orientals.[2] L'excomunicació d'Acaci de Constantinoble i els cisma s'havien produït a causa de la seva comunicació amb els heretges, però la veritable raó era la promulgació de l'henoticó de Zenó, que havia donat a Constantinoble la primacia a Orient, un fet que Roma no podia tolerar.[4]

A diferència dels seus predecessors, que havien volgut eliminar el nom d'Acaci de les llistes de patriarques, va intentar aproximar-se a les esglésies orientals i l'emperador, a qui va escriure una carta quan va ser elegit papa amb una actitud conciliadora envers Acaci.[1] De fet, va enviar dos bisbes, Germà de Capua i Cresconi de Todi a la capital bizantina per fer oficial la proposta.[4] Anastasi II no proposava retractar-se de la censura de Fèlix III envers Acaci ni dels seus principis, però sí suggereixen que acceptaria el nom d'Acaci a a les llistes i assegurava a l'emperador la validesa dels bateigs i ordenacions fetes pel patriarca i els seus seguidors.[2]

Aquesta notícia va fer que el bisbe de Tessalònica enviés el seu diaca, Fotí, a restablir la comunió amb Roma.[2] L'intent de conciliació i la recepció del diaca a Roma, va suposar un cisme dintre de la mateixa església romana.[1][4] Molts membres de l'església van separar-se d'Anastasi II, perquè va dur a terme aquestes accions sense consultar-los, creient que el papa intentava retirar l'excomunió a Acaci, de fet, si li va atribuir la voluntat d'abandonar els principis de l'església occidental i de desfer les accions dels seus predecessors. No obstant això, la crisi va acabar violentament amb la mort d'Anastasi II.[2]

Altres mesures[modifica]

Va condemnar també el traducianisme.[3]

Mort[modifica]

Va morir el 19 de novembre del 498 a Roma, enmig de la controvèrsia de conciliar el cisma acacià i la comunicació amb l'església tessalonicenca. Molts havien considerat Anastasi II un traïdor a la causa de l'església occidental,[1] i la seva mort va ser vista pels seus contraris com una intervenció de Déu, tal com es fa constar al Liber Pontificalis.[2] Va ser enterrat a la basílica de Sant Pere del Vaticà.[2] La seva mort va ser vista com una intervenció divina davant la seva actitud

Llegat[modifica]

Una tradició confusa acusà el papa Anastasi II de tenir opinions herètiques sobre la divinitat de Jesús a causa de la influència del diaca Fotí. Probablement per això, i recordant l'intent de revertir l'excomunicació d'Acaci, el poeta Dante Alighieri va situar la seva figura entre eles heretges del sisè cercle del llibre Infern de la La Divina Comèdia.[1][4]

Va insistir en la retirada dels díptics del nom d'Acaci, patriarca de Constantinoble, però va reconèixer la validesa dels seus actes sacramentals, una actitud que desagradava als romans.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Anastasius II» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 16 agost 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Loomis, Louise Ropes. The Book of the Popes (Liber Pontificalis) (en anglès). Nova York: Columbia University Press, 1916, p. 114-115. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Kirsch, Johann Peter. «Pope Anastasius II». A: Catholic Encyclopedia (en anglès). vol. 1. Nova York: The Encyclopedia Press, 1913. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Wace, Henry; Piercy, William Coleman. «Anastasius II., bishop of Rome». A: Dictionary of Christian Biography and Literature to the End of the Sixth Century (en anglès). Londres: John Murray, 1911. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa Anastasi II