Luci III
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 (1196)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1110 Lucca (Sacre Imperi Romanogermànic) |
| Mort | 25 novembre 1185 (74/75 anys) Verona (República de Venècia) |
| Sepultura | Catedral de Verona |
 171è Papa | |
| 8 setembre 1181 – 25 novembre 1185 ← Alexandre III – Urbà III → | |
| Degà del Col·legi Cardenalici | |
| 1163 – 1181 ← Gregorio della Suburra – Conrad de Wittelsbach → | |
| Cardenal bisbe d'Òstia llista de bisbes d'Òstia | |
| 1159 – 1181 ← Hug d'Òstia | |
| Cardenal | |
| maig 1141 (Gregorià) – | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma Estats Pontificis |
| Ocupació | sacerdot catòlic, escriptor |
| Orde religiós | Orde del Cister |
 | |
Luci III —de nom de bateig Ubaldo Allucingoli— (Lucca, 1097 - Verona, 25 de novembre de 1185) va ser papa des de l'1 de setembre del 1181 fins a la seva mort.
Nadiu de la república de Lucca, s'uní a l'orde cistercenc. Nomenat Sacerdot Cardenal de Santa Prassede pel papa Innocenci II i Bisbe Cardenal d'Òstia i Velletri per papa Adrià IV. Va ser un dels cardenals més influents amb el papa Alexandre III.
Una vegada elegit papa, visqué a Roma des del novembre de 1181 fins al març de 1182, però dissensions a la ciutat l'obliguen a passar la resta del seu pontificat exiliat a Velletri, Anagni i principalment a Verona.
Va entrar en disputes l'any 1182 amb l'Emperador Frederic I Barba-roja per l'eliminació dels territoris de l'última comtessa Mafalda de la Toscana. La controvèrsia ja havia estat mal tancada en la pau del 1177. Ara, l'emperador proposava que la Cúria renunciara a la seva reclamació rebent a canvi dos desenes parts dels ingressos imperials d'Itàlia, un desè per al papa i l'altre desè per als cardenals. Luci III no accepta la proposta i convoca l'emperador a Verona l'octubre de 1184 per arribar a un acord definitiu.
Mentrestant, apareixen altres causes de desacord, la negativa del papa als desitjos de Frederic I pel que fa a la regulació de les eleccions episcopals alemanyes que havien tingut lloc durant el cisma, i especialment pel que fa a l'elecció de Trèveris com a seu episcopal, el 1183.
Seguint amb la seva política antiimperial, declinava finalment el 1185 coronar Enric VI, successor de Frederic I, fent que l'escletxa entre l'Imperi i la Cúria es tornés més àmplia sobre les qüestions de política italiana.
El novembre de 1184, en el concili de Verona condemnava els càtars, patarins, valdesos i arnaldistes. Més concretament, anatematitza els albigesos i obliga els comtes, barons, rectors i cònsols de les ciutats a actuar durament contra els heretges i llurs còmplices, i a executar els estatuts eclesiàstics i imperials. Es considera la primera etapa vers la Inquisició.
El 1185 comença a preparar la Tercera Croada en resposta a apel·lacions de Balduí IV de Jerusalem, però abans que es completessin, moria a Verona.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luci III |
