Lleó XII

Lleó XII

Nom original	(la) Leo PP. XII
Biografia
Naixement	Annibale della Genga 2 agost 1760 Genga (Estats Pontificis)
Mort	10 febrer 1829 (68 anys) Roma (Estats Pontificis)
Sepultura	basílica de Sant Pere del Vaticà
252è Papa
28 setembre 1823 – 10 febrer 1829 ← Pius VII – Pius VIII →
Cardenal
8 març 1816 –
Bisbe diocesà
8 març 1816 – 10 setembre 1816 ← Giulio Gabrielli the Younger (en) – Fabrizio Sceberras Testaferrata (en)  → Diòcesi: bisbat de Senigallia
Nunci apostòlic Alemanya
23 abril 1794 – 1800 ← Bartolomeo Pacca – Pius XII →
Bisbe catòlic
24 febrer 1794 –
Arquebisbe titular
21 febrer 1794 – Diòcesi: Archbishop of Tyre (en)
Dades personals
Religió	Església Catòlica Romana
Formació	Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica
Activitat
Ocupació	Prevere catòlic, diplomàtic i diaca catòlic
Consagració	Henry Benedict Stuart
Participà en
2 setembre 1823	conclave de 1823
Altres
Títol	Comte
Cònjuge	cap valor

Lleó XII (en llatí: Leo XII, en francès: Léon XII, en italià: Leone XII) és el nom que el cardenal Annibale della Genga va prendre al ser escollit Papa.

Pertanyia a la família dels comtes de la Genga i de jove va estudiar a l'Acadèmia de Nobles Eclesiàstics i el 1783 va ser ordenat sacerdot. Pius VI el va nomenar el seu secretari particular i el 1793 el va nomenar bisbe de Tiro i el va enviar a Lucerna, Suïssa com a Nunci Apostòlic. El 1794 va ser transferit com a nunci a Colònia, però no s'hi va poder instal·lar, ja que hi havia guerra amb França. Durant les guerres napoleòniques va passar per Viena, Munic, Dresden i Wittemberg, les principals corts alemanyes.

Amb l'ocupació dels Estats Pontificis va passar a ser presoner de Napoleó i va estar molts anys tancat a l'abadia de Monticelli, dedicant-se a la música i la caça d'aus, afició que va mantenir després de ser elegit papa. El 1816 Pius VII el va nomenar cardenal i arquebisbe de Senigallia. Quatre anys més tard el va nomenar cardenal vicari de Roma i arxipreste de Santa Maria la Major.

Es va presentar al conclave del 1823 amb l'oposició de França, que només va permetre'n l'elecció perquè es creia que estava greuement malalt i no duraria gaire. Va començar el pontificat repartint diners entre els pobres i assignant cent dots a noies escollides a l'atzar. Va desenvolupar una política econòmica destinada a retallar despeses, cosa que li va permetre abolir alguns impostos. En política exterior va arribar a acords amb molts Estats per ajudar les Esglésies locals.

Va ser un papa extremament conservador i va lluitar aferrissadament contra l'expansió del liberalisme, arribant a penjar seguidors de les noves corrents. Amb igual duresa va perseguir les societats secretes com els maçons o els carbonaris; però dins d'aquesta repressió destaca un gest força incongruent: va treure les obres de Galileo Galilei de l'índex de llibres prohibits. Per tal de donar més força a les congregacions, va treure molts laics de l'administració civil, canviant-los per eclesiàstics i va reformar l'eduació seguint el consell dels jesuïtes.

Precedit per: Pius VII	Papa 28 de setembre de 1823 - 10 de febrer de 1829	Succeït per: Pius VIII
Precedit per: Giulio Cesare Zoglio	Arquebisbe titular de Tiro 1794-1816	Succeït per: Giacomo Giustiniani
Precedit per: Bartolomeo Pacca	Nunci apostòlic a Colonia 1794	Succeït per: Títol suprimit
Precedit per: Giulio Cesare Zoglio	Nunci apostòlic a Baviera Internunzio 1795-1796	Succeït per: Emidio Ziucci
Precedit per: Giulio Gabrielli	Bisbe de Senigallia Títol personal març - setembre 1816	Succeït per: Sede Vacante (1816-1818) dal 1818 Fabrizio Sceberras Testaferrata d'arquebisbe
Precedit per: Francesco Maria Pignatelli	Cardenal prevere de Santa Maria in Trastevere 1816-1823	Succeït per: Giovanni Francesco Falzacappa
Precedit per: Lorenzo Litta	Cardenal vicari de Roma 1820 - 1823	Succeït per: Giacinto Placido Zurla
Precedit per: Antonio Maria Doria Pamphilj	Arxipreste de Santa Maria la Major 1821 - 1823	Succeït per: Benedetto Naro

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lleó XII