Lleó XII
 Lleó XII | |
|---|---|
 | |
Papa de l'Església Catòlica
 | |
| 28 de setembre de 1823 – 10 de febrer de 1829 | |
|
← Pius VII | |
| Biografia | |
| Naixement |
Annibale della Genga 22 d'agost de 1760 Genga o Spoleto, Estats Pontificis |
| Mort |
10 de febrer de 1829 (als 68 anys) Roma, Estats Pontificis |
| Lloc d'enterrament | basílica de Sant Pere del Vaticà |
| Religió | Església Catòlica |
| Educat a | Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica |
| Activitat | |
| Ocupació | Sacerdot catòlic i diplomàtic |
| Consagració | Henry Benedict Stuart |
| Altre | |
| Títol nobiliari | Comte |
| Cònjuge | sense valor |
|
| |
 | |
|
| |
 | |
Lleó XII (en llatí: Leo XII, en francès: Léon XII, en italià: Leone XII) és el nom que el cardenal Annibale della Genga va prendre al ser escollit Papa.
Pertanyia a la família dels comtes de la Genga i de jove va estudiar a l'Acadèmia de Nobles Eclesiàstics i el 1783 va ser ordenat sacerdot. Pius VI el va nomenar el seu secretari particular i el 1793 el va nomenar bisbe de Tiro i el va enviar a Lucerna, Suïssa com a Nunci Apostòlic. El 1794 va ser transferit com a nunci a Colònia, però no s'hi va poder instal·lar, ja que hi havia guerra amb França. Durant les guerres napoleòniques va passar per Viena, Munic, Dresden i Wittemberg, les principals corts alemanyes.
Amb l'ocupació dels Estats Pontificis va passar a ser presoner de Napoleó i va estar molts anys tancat a l'abadia de Monticelli, dedicant-se a la música i la caça d'aus, afició que va mantenir després de ser elegit papa. El 1816 Pius VII el va nomenar cardenal i arquebisbe de Senigallia. Quatre anys més tard el va nomenar cardenal vicari de Roma i arxipreste de Santa Maria la Major.
Es va presentar al conclave del 1823 amb l'oposició de França, que només va permetre'n l'elecció perquè es creia que estava greuement malalt i no duraria gaire. Va començar el pontificat repartint diners entre els pobres i assignant cent dots a noies escollides a l'atzar. Va desenvolupar una política econòmica destinada a retallar despeses, cosa que li va permetre abolir alguns impostos. En política exterior va arribar a acords amb molts Estats per ajudar les Esglésies locals.
Va ser un papa extremament conservador i va lluitar aferrissadament contra l'expansió del liberalisme, arribant a penjar seguidors de les noves corrents. Amb igual duresa va perseguir les societats secretes com els maçons o els carbonaris; però dins d'aquesta repressió destaca un gest força incongruent: va treure les obres de Galileo Galilei de l'índex de llibres prohibits. Per tal de donar més força a les congregacions, va treure molts laics de l'administració civil, canviant-los per eclesiàstics i va reformar l'eduació seguint el consell dels jesuïtes.
| Precedit per: Pius VII |
Papa 28 de setembre de 1823 - 10 de febrer de 1829 |
Succeït per: Pius VIII |
| Precedit per: Giulio Cesare Zoglio |
 Arquebisbe titular de Tiro 1794-1816 |
Succeït per: Giacomo Giustiniani |
| Precedit per: Bartolomeo Pacca |
 Nunci apostòlic a Colonia 1794 |
Succeït per: Títol suprimit |
| Precedit per: Giulio Cesare Zoglio |
Nunci apostòlic a Baviera Internunzio 1795-1796 |
Succeït per: Emidio Ziucci |
| Precedit per: Giulio Gabrielli |
 Bisbe de Senigallia Títol personal març - setembre 1816 |
Succeït per: Sede Vacante (1816-1818) dal 1818 Fabrizio Sceberras Testaferrata d'arquebisbe |
| Precedit per: Francesco Maria Pignatelli |
 Cardenal prevere de Santa Maria in Trastevere 1816-1823 |
Succeït per: Giovanni Francesco Falzacappa |
| Precedit per: Lorenzo Litta |
Cardenal vicari de Roma 1820 - 1823 |
Succeït per: Giacinto Placido Zurla |
| Precedit per: Antonio Maria Doria Pamphilj |
 Arxipreste de Santa Maria la Major 1821 - 1823 |
Succeït per: Benedetto Naro |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lleó XII |
