Papa Urbà III
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Primera meitat segle XII  Cuggiono (Itàlia) | ||
| Mort | 20 octubre 1187 Ferrara (Itàlia) | ||
| Sepultura | Catedral de Ferrara | ||
 172è Papa | |||
| 2 desembre 1185 – 20 octubre 1187 (Gregorià) ← Luci III – Gregori VIII → | |||
| Arquebisbe de Milà | |||
| 9 maig 1185 – ← Algisio da Pirovano – Milone da Cardano → Diòcesi: arquebisbat de Milà | |||
| Bisbe de Vercelli | |||
| desembre 1182 – ← Eusebi de Vercelli – Albert de Jerusalem → Diòcesi: bisbat de Vercelli | |||
.svg){kind=small} Cardenal | |||
| setembre 1173 – | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Formació | Universitat de Bolonya | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Roma Estats Pontificis | ||
| Ocupació | polític, sacerdot catòlic, bisbe catòlic | ||
| Família | |||
| Família | Crivelli | ||
| Parents | Celestí IV, besnebot | ||
 | |||
 | |||
Urbà III (Cuggiono, cap a 1120 - † Ferrara, 20 d'octubre de 1187) va ser el 172è papa de l'Església Catòlica des del 25 de novembre de 1185 fins a la seva mort, el 1187.[1][2][3]
Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Sus in crivello (El porc pel garbell), apel·latiu que fa referència al seu cognom (crivelli = "garbell"), i que al seu escut d'armes apareix un porc.[4]
Biografia
[modifica]De nom Uberto Crivelli (també escrit "Oberto" i "Lamberto") va néixer a Cuggiono, una petita ciutat de l'arxidiòcesi de Milà, en una família noble milanesa que posseïa terres en aquestes terres. El seu pare era Guala Crivelli; els seus germans eren Pietro, Domenico, Pastore i Guala. Es diu qur Uberto també era l'oncle del futur papa Celestí IV per part de mare, però aquesta afirmació no té fonament.[5]
De sacerdot a arquebisbe de Milà
[modifica]Va decidir vestir l'hàbit sacerdotal i va completar els seus estudis a Bolonya; en tornar a Milà va rebre la tonsura. La família Crivelli havia estat durant molt de temps al bàndol güelf i havia donat suport al papa contra l'emperador Frederic Barba-roja; molts dels seus membres (inclòs el mateix Uberto) van ser obligats a exiliar-se a França quan Frederic I va saquejar Milà el març de 1162. Nomenat ardiaca de la catedral de Bourges, Uberto va tornar a Milà després de la reconstrucció de la ciutat, convertint-se en canonge i després ardiaca de la catedral de Milà. El 1170 es va dedicar a la fundació del monestir de San Pietro all'Olmo, construït en terrenys de la seva propietat i que encara existeix avui dia.
A causa de la influència política que la seva família gaudia a Milà, va ser nomenat cardenal prevere en el consistori convocat pel papa Alexandre III el setembre de 1173 (el seu títol inicial roman desconegut).[6] El 1181 va participar en el conclave que va elegir el papa Luci III. L'agost de 1182 va optar pel títol de San Lorenzo in Damaso.
Cap a finals de 1182 va ser elegit bisbe de Vercelli i el 9 de maig de 1185 va ser nomenat arquebisbe de Milà.
El pontificat
[modifica]El 25 de novembre de 1185, el papa Luci III va morir a Verona. El mateix dia, 18 cardenals presents al seu llit de mort van iniciar els procediments per a l'elecció del seu successor. A la segona votació[7][8] va ser elegit Uberto, que va prendre el nom d'Urbà III. La pressa probablement es va deure a la por a la interferència imperial.[9] Va ser coronat a la mateixa Verona l'1 de desembre.[10]
.jpg)
El seu pontificat, a penes dos anys, està presidit per l'enfrontament amb l'emperador Frederic I motivat per la intenció d'aquest de recuperar la seva influència en Itàlia perduda en 1176 després de la derrota soferta per l'emperador germànic en la batalla de Legnano.[11] Urbà mai no va aconseguir arribar a Roma a causa del control que l'emperador Frederic I Barba-roja i els seus aliats exercien sobre totes les rutes de comunicació.[12] Per tant, governava l'Església des de la ciutat veneciana.
Urbà III va reprendre enèrgicament les disputes del seu predecessor amb Barba-roja, inclosa la llarga disputa sobre els drets de propietat dels territoris que havien pertangut a la comtessa Matilde de Canossa. La disputa personal entre ambdós personatges es va veure agreujada per l'enemistat personal, ja que durant el saqueig de Milà el 1162, l'emperador havia fet que diversos parents del papa fossin proscrits o mutilats. Fins i tot després de la seva elevació al papat, va conservar el càrrec d'arquebisbe de Milà, presumiblement per por que, durant la vacant de la seu milanesa, l'emperador reclamés per a l'imperi les prebendes relacionades amb l'arxidiòcesi, com era costum en aquells temps.[13] En la seva qualitat d'arquebisbe es va negar a coronar com a rei d'Itàlia el fill de Frederic, Enric, que s'havia casat amb Constança d'Altavilla, hereva del regne de Sicília al no tenir descendència el seu nebot i rei Guillem II de Sicília. Amb aquest matrimoni/vincle, el papat va perdre el suport normand en què havia confiat durant tant de temps en les seves lluites amb l'emperador[9] i a més, passa a veure's amenaçat també des del sud per l'imperi germànic.[14] Mentre Enric al sud cooperava amb el Senat rebel de Roma, Frederic al nord bloquejava tots els passos alpins, tallant així les comunicacions entre el papa, que residia a Verona, i els seus partidaris alemanys. Urbà estava decidit a excomunicar Frederic, però els veronesos van protestar contra aquest procediment dut a terme dins dels seus murs i el van obligar a abandonar la ciutat.[13]
Urbà III trencà les seves relacions amb Frederic I i es negà al desig d'aquest de veure coronat, abans de morir, el seu fill Enric com a emperador. La cerimònia tanmateix es du a terme, en substituir l'emperador, com a oficiant d'aquesta, el papa pel patriarca d'Aquileia.[15]
Davant d'aquesta ofensa, el papa excomunica el patriarca i els bisbes que van intervenir en la cerimònia i nomena com a arquebisbe de Trèveris el candidat vetat per l'emperador, qui en resposta fa que el seu fill Enric ocupi els Estats Pontificis. El papa amenaça l'emperador amb l'excomunió, però finalment davant de la falta de suport dels bisbes alemanys es va veure obligat a cedir en la reunió mantinguda a Gelnhausen.
Urbà es va esforçar per aconseguir la pau entre Anglaterra i França, i el 23 de juny de 1187, els seus llegats van impedir, amb amenaces d' excomunió , una batalla campal entre els exèrcits dels reis rivals prop de Châteauroux, i van aconseguir una treva de dos anys.[9]
Atacat pel camarlenc, Urbà es va retirar a Ferrara, convidat per Obizzo I d'Este, però va morir abans de poder dur a terme les seves intencions el 20 d'octubre de 1187.[16]
Segons els cronistes Ernoul i Benet de Peterborough, Urbà III va morir de xoc i dolor després que Josci, arquebisbe de Tir, li portés la notícia de la derrota cristiana a la batalla de Hattin. També es diu habitualment que la mort d'Urbà va ser causada per la notícia de la caiguda de Jerusalem, però Guillem de Newburgh ens assegura que la notícia del desastre de Hattin (3-4 de juliol) no va arribar a la Santa Seu fins després de l'elecció de Gregori VIII, per la qual cosa és poc probable que Urbà III hagués sentit a parlar de la rendició de la Ciutat Santa, que va tenir lloc el 2 d'octubre.[9]
Va ser succeït per Gregori VIII.
Consistoris per a la creació de nous cardenals
[modifica]El papa Urbà III va crear 5 cardenals durant el seu pontificat en 2 consistoris separats .[17]
Trobada amb Joaquim de Fiore
[modifica]El 1187, el papa Urbà III, pocs mesos abans de la seva mort, es va reunir amb Joaquim de Fiore, que estava de visita a Verona. Més tard, quan Joaquim va acabar el llibre Concordia Novi ac Veteris Testamenti (Sobre la concòrdia dels Antics Testaments amb els Nous Testaments), va voler retre homenatge al papa Urbà III regalant-li el llibre.
Referències
[modifica]- ↑ «Urbà III». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ Webster, D.R. «Pope Urban III». Catholic Encyclopedia, 1912. [Consulta: 11 febrer 2024].
- ↑ Duffy, Eamon. Saints & sinners: A History of the Popes. Yale University Press, 2001, p. 392. ISBN 0-300-09165-6.
- ↑ Howells, Robert. The Last Pope: Francis and the Fall of the Vatican (en anglès). Watkins Media Limited, 2013-06-20. ISBN 978-1-78028-624-2.
- ↑ Genealogie-Mittelalter Arxivat 2005-10-23 a Wayback Machine.
- ↑ «The Cardinals of the Holy Roman Church - Biographical Dictionary - Consistory of September 1173». cardinals.fiu.edu. [Consulta: 15 gener 2022].
- ↑ En el primer escrutini els vots van anar al cardenal francès Henri de Marsiac, el qual va rebutjar el càrrec.
- ↑ Coulombe, Charles A. Vicars of Christ: A History of the Popes. Citadel Press, 2003, p. 249. ISBN 0-8065-2370-0.
- 1 2 3 4
El text anterior incorpora fragments d'una publicació que està en domini públic: Webster, Douglas Raymund. «Pope Urban III». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. 15. Nova York: Robert Appleton, 1912. - ↑ Melton, J. Gordon. Faiths across Time [4 volumes: 5,000 Years of Religious History [4 volumes]] (en anglès). Bloomsbury Publishing USA, 2014-01-15, p. 719. ISBN 978-1-61069-026-3.
- ↑ Kleinhenz, Christopher. Medieval Italy: An Encyclopedia (en anglès). Routledge, 2004-08-02, p. 504. ISBN 978-1-135-94880-1.
- ↑ «Urbano III». Enciclopedia Treccani. Roma: Istituto della Enciclopedia Italiana.
- 1 2 Ambrogio M. Piazzoni, Storia delle elezioni pontificie, Casale Monferrato (AL), Edizioni Piemme S.p.A., 2005. ISBN 88-384-1060-7. p. 134
- ↑ Loud, Graham A. «The Papacy and the Rulers of Southern Italy, 1058-1198». A: The Society of Norman Italy (en anglès). Brill, 2002, p. 151–184. DOI 10.1163/9789047401469_014. ISBN 978-90-474-0146-9.
- ↑ Diehl, Peter D. «Henry VI, Heresy and the Extension of Imperial Power in Italy». A: Plenitude of Power. Routledge, 2006. DOI 10.4324/9781315600871-3&type=chapterpdf. ISBN 978-1-315-60087-1.
- ↑ Cole, Penny J «Christian perceptions of the battle of Hattin (583/1187)» (en anglès). Al-Masāq, 6, 1, 1-1993, p. 9–39. DOI: 10.1080/09503119308576996. ISSN: 0950-3110.
- ↑ Miranda, Salvador. «Crivelli, Uberto». fiu.edu – Els cardenals de la Santa Església Romana. Universitat Internacional de Florida. [Consulta: 18 maig 2013].
Enllaços externs
[modifica]
- Biografia di papa Urbano III nell'Enciclopedia dei Papi Treccani
- SS Urbanus III, Opera Omnia dal Migne Patrologia Latina, con indici analitici.
