Papa Pius V

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Pius V)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaPius V
El Greco 050.jpg
Emblem of the Papacy SE.svg  Papa de l'Església Catòlica
7 de gener de 1566 – 1 de maig de 1572
Biografia
Naixement Antonio Ghislieri
17 de gener de 1504
Bosco Marengo, Ducat de Savoia
Mort 1 de maig de 1572(1572-05-01) (als 68 anys)
Roma, Estats Pontificis
Causa de mort Càncer de pròstata
Lloc d'enterrament Basílica de Santa Maria Major
Religió Església Catòlica
Educat a Universitat de Bolonya
Activitat
Ocupació Clergue, religiós cristià i sacerdot catòlic
Ocupador Universitat de Bolonya
Orde religiós Orde dels Predicadors
Enaltiment
Festivitat 30 d'abril
Família
Cònjuge sense valor

 Escut d'armes Pius V
Modifica dades a Wikidata
Infotaula de personasant Pius V
Pius-V.jpg
Pintura del s. XVI
Emblem of the Papacy SE.svg 225è Papa 

17 gener 1566 – 1 maig 1572
← Pius IVGregori XIII →
Biografia
Naixement (it) Antonio Ghislieri
17 gener 1504
Bosco Marengo
Mort 1 maig 1572 (68 anys)
Roma
Causa de mort Càncer de pròstata
Lloc d'enterrament Basílica de Santa Maria la Major (Roma) 
Religió Església Catòlica
Educat a Universitat de Bolonya
Activitat
Ocupació Clergue, religiós cristià i sacerdot catòlic
Ocupador Universitat de Bolonya
Orde religiós Dominics
Papa
Celebració Església Catòlica Romana
Beatificació 1672 , Roma nomenat per Climent X
Canonització 24 de maig de 1712 , Roma nomenat per Climent XI
Festivitat 30 d'abril
Esdeveniment significatiu Reforma litúrgica, excomunió dels anglicans, batalla de Lepant
Iconografia Com a papa
Patró de La Valetta (Malta)
Família
Cònjuge sense valor
Modifica dades a Wikidata

Pius V (Bosco Marengo, 17 de gener de 1504- Roma, 1 de maig de 1572), de nom Antonio Ghislieri, va ser Papa de l'Església Catòlica des del 1566 fins a la seva mort. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia[modifica]

Nascut a Itàlia amb el nom d'Antonio Ghislieri, va entrar el 1518 a l'orde dels dominics, on prengué el nom de Michele Ghislieri i va fer carrera eclesiàstica. Com a cardenal, va guanyar reputació per l'intent de restablir la moral de la vida eclesiàstica i la lluita contra la Reforma luterana i les heretgies. Va lluitar contra el nepotisme i va retreure al papa Pius IV que volgés nomenar cardenal un parent seu de tretze anys, o que volgués fer tresorer de la Santa Seu un dels seus nebots.

En ésser elegit papa, es convertí en el primer dominic que assolí aquest càrrec. El seu pontificat destaca per la celebració del Concili de Trento, la lluita contra l'anglicanisme, sense èxit (va excomunicar Elisabet I d'Anglaterra pel cisma i la persecució dels catòlics), i la Contrareforma, l'organització de la guerra contra els turcs per defensar la fe catòlica que veia amenaçada per l'expansió otomana. Es formà així la Santa Lliga que obtingué la victòria en la Batalla de Lepant. Va ser un defensor de la reforma de la litúrgia i va fer publicar el catecisme sortit del concili de Trento, que va regir durant segles.

Altres fites del seu pontificat van ésser la reducció de costos associtats al càrrec o els edictes destinats a fer més austera la moral pública. Va donar més importància a les cerimònies litúrgiques com a símbol religiós i va instaurar el costum que les robes papals fossin de color blanc (abans eren vermelles).

Va declarar Doctor de l'Església Tomàs d'Aquino, dominic, i fou protector i promotor de la música religiosa. Complint el dispost pel concili de Trento reformant els cants sagrats, encarregà al compositor Giovanni Animuccia la composició dels himnes i motets destinats a la capella pontifical. Fou admirador i protector de Giovanni Pierluigi da Palestrina.

Veneració[modifica]

Mort en 1572, fou beatificat per Climent X en 1672 i canonitzat per Climent XI el 4 d'agost de 1712.



Precedit per:
Pius IV
Papa
15661572
Succeït per:
Gregori XIII


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa Pius V Modifica l'enllaç a Wikidata