Orde dels Predicadors

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dominics
Blasondominicain.svg
Escut de l'orde dominicà
Orde dels Frares Predicadors
Nom oficial llatí Ordo Fratrum Praedicatorum
Sigles O.P.
Altres noms Dominicans, predicadors, Orde de Sant Domènec, Orde dels Predicadors; Domini Canes (gossos del Senyor); francès: "jacobins", anglès: "black friars"
Hàbit Túnica i escapulari blancs, amb caputxa blanca, coberts per capa i segona caputxa negres
Lema Laudare, benedicere, praedicare (lloar, beneir, predicar)
Tipus Mendicant
Objectius principals Predicació i salvació de les ànimes; ensenyament i estudi, servei
Fundació 1215, Tolosa de Llenguadoc per Sant Domènec de Guzmán
Aprovat per Honori III, en 1216
Regla De Sant Agustí
Constitucions 1214 (sobre les de Prémontré)
Patrons Sant Domènec de Guzmán
Branques i reformes Monges dominiques (1206), Tercer Orde de Sant Domènec (germanes), Fraternitats Laïques de Sant Domènec (1285)
Primera fundació Casa Seilhan de Tolosa, 1214
Fundacions destacades Saint-Jacques de París, Jacobins de Tolosa, Santa Maria Novella (Florència), Monestir de Batalha (Portugal), San Esteban (Salamanca)
Fundacions a terres de parla catalana Convent de Santa Caterina (Barcelona) (desaparegut), Sant Domènec (València)
Persones destacades Sants Tomàs d'Aquino, Ramon de Penyafort, Albert el Gran, Vicent Ferrer, Pere Almató; beat Fra Angelico; Mestre Eckhart, Giordano Bruno, Bartolomé de las Casas, Luis de Granada, Francisco de Vitoria
Lloc web http://curia.op.org

L'Orde de Predicadors (Ordo Praedicatorum, O.P.), coneguts popularment com a Dominics o Dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa de Llenguadoc, a Occitània. El seu hàbit és blanc amb una túnica, escapulari, caputxa i capa de color negre. Com a símbol més conegut fan servir la creu de Calatrava, pintada amb els colors de l'orde. El lema de l'orde és Laudare, Benedicere, Praedicare (Lloar, Beneïr i Predicar).

Una etimologia apòcrifa atribueix el nom de l'orde a "Domini Canis", és a dir, gossos (guardians) del Senyor, però en realitat es deriva del nom del seu fundador, Domènec de Guzmán (Dominicus, en llatí).

Història[modifica | modifica el codi]

L'orde va ser fundat per Domènec de Guzman (1170-1221), canonge regular del Burgo de Osma: el 1203 va acompanyar el bisbe Diego de Acevedo en una missió diplomàtica enviada per Alfons VIII de Castella a Valdemar II de Dinamarca. Durant el viatge de tornada, travessaren el Llenguadoc i va adonar-se de la gran expansió que tenia l'heretgia dels albigesos, per la qual cosa va decidir d'unir-se als llegats enviats pel papa Innocenci III amb la intenció de fer tornar els heretges al si de l'Església catòlica.

Església dels Jacobins de Tolosa

Va reagrupar algunes dones que havia convertit de l'heretgia càtara i, en 1207 va fundar a Notre-Dame-de-Prouille, prop de Fanjeaux, un monestir de monges dominiques. Domènec va continuar predicant pacíficament entre els albigesos, fins i tot després de l'assassinat del llegat Pèire de Castelnau (1208), però refusant d'unir-se a la croada promulgada per Innocenci III. La seva obra missionera va prendre com a centre d'operacions el convent de Notre-Dame-de-Prouille.

Amb l'ajut del bisbe de Tolosa Folc, el 1215 va reunir alguns companys que volien predicar com ell i els va iniciar a la vida religiosa, formant una primera comunitat de frares: l'orde així constituït va rebre una primera aprovació oficiosa d'Innocenci III, reconeguda i confirmada pel seu successor Honori III el 22 de desembre de 1216. Després de l'aprovació oficial, els frares predicadors es difongueren per tot Europa, principalment a les ciutats on estaven instal·lant-se les primeres universitats, com Bolonya o París, al desenvolupament de les quals va contribuir decisivament l'orde dominic.

Com establia el concili Lateranense IV els frares havien d'adopar una regla ja existent i van optar per la Regla de Sant Agustí, afegint-hi un conjunt de reglaments, les anomenades constitucions, que regulaven el funcionament intern de l'orde. Van fer-se famoses perquè introduïen una manera de govern molt democràtica que ha estat estudiada repetidament des d'un punt de vista jurídic. Van servir com a models per a altres constitucions d'ordes similars i per a molts municipis i consells municipals.

L'orde va promoure la difusió de la pregària del rosari, la invenció de la qual s'atribueix a Domènec de Guzman (de fet, el rosari no va existir fins que Domènec ja va ser mort: potser ell feia una pregària o letania en honor de la Mare de Déu, que havia establert el cartoixà Domenico di Proussiac. El rosari actual va ser codificat pel dominic francès André de la Roche i formalitzat a la reforma litúrgica de Pius V, també dominic).

Carisma[modifica | modifica el codi]

Els frares tenen el carisma de la predicació, fins llavors reservat gairebé exclusivament als bisbes i als sacerdots amb instrucció per a fer-ho, que n'eren pocs. Aquest mandat de la predicació, concedit expressament pel papa a tots els frares, va permetre que l'Església comptés amb una predicació vinculada al vot de pobresa, ja que els bisbes no hi estaven obligats i no podien donar-ne exemple.

La vida dominica es basa en els anomenats 'quatre pilars de la vida dominica, establerts al segle XIII:

  • vida en comunitat (amb els vots d'obediència, pobresa i castedat)
  • pregària i litúrgia en comunitat
  • estudi
  • servei

I, a més, la predicació de l'Evangeli i l'apostolat.

Per a poder desenvolupar la predicació de la manera més satisfactòria, es va preveure la possibilitat de la dispensa, mitjançant la qual el superior pot dispensar temporalment un frare d'alguna de les regles o observances, sempre que sigui necessària perquè la predicació sigui més efectiva.

Hàbit[modifica | modifica el codi]

L'hàbit dominic consisteix en un hàbit o túnica blanca sobre la qual es posa un escapulari i una caputxa blanques. Per sobre van una capa negra i una segona caputxa negra, de les mateixes dimensions que la blanca de sota.

Dominic en hàbit sense la capa negra

Família dominica[modifica | modifica el codi]

L'orde no només preveu la presència d'homes: està formada per dues branques:

A les quals se sumen les comunitats de seglars, el Tercer Orde de Sant Domènec.

Difusió[modifica | modifica el codi]

A 31 de desembre de 2005, l'orde comptava amb 615 convents i 6.077 frares, 4.495 dels quals eren sacerdots.[1]

Algunes personalitats de l'orde[modifica | modifica el codi]

Dominics científics[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Dades estadístiques de l'Annuario Pontificio per l'anno 2007, Città del Vaticano, 2007, p. 1465

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orde dels Predicadors