Arc de Sant Martí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El peu de l'arc de Sant Martí
Formació de l'arc de Sant Martí

L'arc de Sant Martí, arc iris o arc del cel és un fenomen òptic que consisteix a fer visibles, al cel, tots els colors de l'espectre de la llum (vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violat), quan aquesta es refracta i reflecteix a les gotes d'aigua en suspensió en l'atmosfera.[1]

Observació[modifica | modifica el codi]

Arc de Sant Martí doble

És un arc acolorit que es veu sobretot durant els ruixats en qualsevol època de l’any i a la banda oposada al Sol, quan plou i fa sol al mateix temps. Els colors van des del violeta a l’interior (amb un radi de 40º) al vermell a l’exterior, amb un radi de 42º. A més a més d’aquest arc denominat principal, de vegades n’apareix un altre per sobre, de coloració menys intensa i amb l’ordre de colors invers: el vermell a l’interior té un radi de 50º i el violeta, a l’exterior, el té de 54º. En algunes ocasions, hi pot haver fins i tot un tercer arc, més exterior encara. També es poden veure bandes lluminoses (arcs supernumeraris), de colors alterns violeta i verd, en aquest cas dins de l’arc principal. Un cas especial n'és l’arc acromàtic, és una única franja blanca i apareix en dies amb boires.[2]

L'ull humà pot captar la seva forma circular, lluminosa i amb els colors ordenats esglaonadament el distingeix de manera unívoca. De vegades s’observa fragmentat. S’observa mirant una cortina de pluja quan el sol llueix i ho fa en la banda oposada de la precipitació a l’horitzó. Excepcionalment, també es pot apreciar el fenomen amb llum de lluna. No és visible en presència de cirrus.[2]

Ciència[modifica | modifica el codi]

Perquè sigui visible, la llum ha de reflectir a les gotes d'aigua en un angle determinat.

L’arc de Sant Martí és en realitat una circumferència completa, tanmateix, des de terra tan sols es pot veure un arc més o menys ample en funció de la posició del Sol sobre l’horitzó. Com que el centre de l’arc és al punt oposat del Sol a l’horitzó, serà més ample com més proper es trobi el Sol a l’horitzó. Totes les gotes que es trobin en una direcció inclinada de 42° sobre la recta que passa pel Sol i el cap de l’observador apareixen de color vermell, les que es trobin en una inclinació més gran es veuran taronges, grogues…. Les que es trobin en una direcció massa inclinada o massa poc respecte d’aquesta línia no es veuran. Per tal que el fenomen es produeixi, hi ha d’haver gotes en la direcció indicada i que hi hagi rajos solars.[2]

Es forma a conseqüència de la refracció i reflexió de la llum solar en les gotes d’aigua que actuen com a prismes. La llum procedent del Sol penetra en una gota d’aigua, ho fa refractant-se i dispersant-se, reflecteix en el fons de la gota i torna a sortir refractant-se de nou i dispersant-se encara més; és a dir, d’un raig únic que rep, la gota retorna un feix de raigs acolorits. Per entendre el procés de formació de l’arc de Sant Martí i l’existència dels arcs suplementaris, s’han de tenir presents els fenòmens de difracció de la llum.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Aquest fenomen òptic cridà l'atenció dels humans des de l'antiguitat, que van donar-li les més diverses interpretacions. No és, però, fins al 1611 que es formula la teoria elemental (Antonius Demini), la qual serví de base a René Descartes per a les seves conclusions. Isaac Newton aportaria les seves troballes sobre la descomposició en colors de la llum blanca del Sol que atribuí a Marc Antoni de Dominis en la seva obra Tractatus de radiis visus et lucis in vitris, perspectivis et iride (1611).[3] Thomas Young en formulà ja la teoria completa.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Per la seva forma, sovint s'ha interpretat com un pont entre el cel i la Terra; així apareix en diverses mitologies (Ama-no-uki-hashi, la dea grega Iris, la serp irisada australiana, l'Indra hindú...). El simbolisme ha estat recollit pel cristianisme, que ho considera un signe de pau i aliança amb Déu.

Com a signe de pau, apareix en la bandera de la pau o bandera de l'arc de Sant Martí, molt popularitzada arran de les manifestacions contra la guerra d'Iraq; en el vaixell de Greenpeace (Rainbow Warrior, en anglès, Guerrer de l'arc de Sant Martí) i en la bandera gai com a reivindicació del moviment LGBT. També està present en la bandera inca.

Els budistes anomenen arc de Sant Martí l'estadi mental previ al nirvana, que simbolitza l'alegria suprema (per la reunió de tots els colors). Per contra, per als japonesos és símbol de mala sort, un presagi, per la similitud de la seva forma amb una serp, animal maleït.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «arc de sant Martí». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Arc de Sant Martí». Meteocat. Gencat. [Consulta: 24 febrer 2015].
  3. Myers, E. «Marco Antonio de Dominis». A: The Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton Company, 1909.