Calaf

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaCalaf
Bandera de Calaf Escut de Calaf
Bandera de Calaf Escut de Calaf
Calaf.JPG
Vista general de Calaf des de la C-25

Localització
Localització de Calaf respecte de l'Anoia.svg
41° 43′ 58″ N, 1° 30′ 53″ E / 41.7326746°N,1.5148194°E / 41.7326746; 1.5148194
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Barcelona
Vegueria Penedès
Comarca Anoia
Entitats de població 2
Població
Total 3.424 (2016)
• Densitat 372,17 hab/km²
Gentilici Calafí, calafina
Geografia
Superfície 9,2 km²
Altitud 680 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcaldessa Maria Antonia Trullàs Povedano
Indicatius
Codi postal 08280
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08031
Codi IDESCAT 080312
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Calaf és una vila i municipi situat a la comarca de l'Anoia (Alt Anoia) a l'altiplà de Calaf o la calma de Calaf. És la capital de la comarca natural de l'Alta Segarra, i el setè municipi en població de l'Anoia. El municipi consta de 3.475 habitants (2014) i té una extensió de 9,22 km².[1] Es creu que el topònim Calaf prové de l'àrab vulgar Khalàf (خلف), nom propi de persona.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Localització[modifica | modifica el codi]

Vista parcial de Calaf.

El municipi de Calaf, amb una extensió de 9,22 km² és el més petit de l'Alta Segarra, després del de Sant Martí Sesgueioles, però s'hi concentren gran part dels habitants de la seva contrada. Gairebé no té hàbitat dispers, bé que el seu àmbit s'ha anat estenent en una àrea molt àmplia fora del nucli format entorn de la vila medieval. El terme del municipi, a més de la vila de Calaf comprèn la urbanització de la Pineda.

La superfície del terme de Calaf ocupa el centre geogràfic de l'altiplà al qual dóna nom. Aquest altiplà, que forma part de la Depressió Central, és una extensa plataforma calcària, d'uns 700 msnm d'altitud mitjana, que marca la partió entre les aigües que aboquen al Segre (mitjançant el Riubregós i el Sió) i les que aboquen al Llobregat (a través de les rieres de Rajadell i l’Anoia). El municipi limita al nord amb els puigs del Castell (685 m), de Sant Sebastià (765 m) i de Ferrera (759 m) i s'estén vers el sud, sobretot en el sector central, en amples planures de camps de conreu. La part més accidentada i desèrtica és la que s'allarga vers l'oest, per sobre de Sant Martí Sesgueioles i la Guàrdia Pilosa. El sòl del municipi és àrid, amb només algunes clapes de matollars vers l'indret de Ferrera i el Soler Lladrús. La vegetació es constitueix de brolles i garrigues, que ocupen els sectors no conreats, i també d'alguns arbres, sent els més característics l’alzina (de carrasca) i el roure de fulla petita.

La plaça dels arbres.

El terme de Calaf limita, des del nord i seguint el sentit de les agulles del rellotge amb els municipis de Calonge de Segarra, Sant Pere Sallavinera, els Prats de Rei, Sant Martí Sesgueioles i Pujalt.[2]

Calonge de Segarra Pujalt Sant Pere Sallavinera
Calonge de Segarra Rosa dels vents Els Prats de Rei
Pujalt Sant Martí Sesgueioles Els Prats de Rei

Clima[modifica | modifica el codi]

L'estació de Calaf nevada.

Calaf té un clima mediterrani continentalitzat per la seva relativa altitud existent de 600 a 780 metres. Es caracteritza d'hiverns força freds, amb una mitjana de 3 °C al febrer, mínimes d'entre -2 i -10 °C, amb molta boira, temperatures sovint sota els 0 °C, grans glaçades i algunes nevades. Els estius són càlids, amb una mitjana de 21 °C al juliol, amb màximes de fins a 35 °C i més quan es produeixen onades de calor.[3]

Les precipitacions són irregulars, produint-se principalment a la tardor i a la primavera, sent l'estiu l'estació més seca. La precipitació mitjana anual és d'uns 500 mm. A l'hivern les precipitacions solen ser de neu[4]

L'escassetat d'aigua ha estat un problema endèmic de Calaf, en part solucionat als darrers anys amb aigües portades de fora, ja que l'aigua del subsòl no és potable per la constitució del terreny.

Taula de temperatures i precipitacions de Calaf[5]
Mesos gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des Anual
Mitjana de temperatures màximes (°C) 8.5 10.1 12.5 15.0 18.6 22.7 25.7 25.6 22.5 17.3 12.4 8.7 16.6
Mitjana de temperatures mitjanes (°C) 5.1 6.3 8.3 10.5 14.0 18.0 19.3 19.8 18.3 13.4 8.8 5.7 12.2
Mitjana de temperatures mínimes (°C) -2.7 -0.2 2.2 4.2 6.0 13.4 16.2 16.4 14.1 6.6 1.3 -1.8 6.3
Precipitacions (mm) 36 39 57 60 82 71 50 64 77 69 56 50 701

Història[modifica | modifica el codi]

Edat Mitjana[modifica | modifica el codi]

Ajuntament de Calaf.

Els comtes catalans, a partir de l'any 801, després de la conquesta de la ciutat de Barcelona i de diversos intents de portar la frontera al riu Ebre, intenten establir una línia de frontera segura, fins a assolir una línia divisòria que s'establí definitivament als rius Llobregat-Cardener. Per la banda musulmana, també es fixà una ratlla fronterera a ponent de la cristiana. Per defensar-la, es repoblà el territori amb tribus berbers. A la zona de l'alta Segarra es conserven dos topònims que s'han identificat com a berbers: Veciana i Calaf, sens dubte pertanyents a establiments d'aquest grup que devien defensar els llocs claus de la zona.

No se sap molt bé el pas d'aquests establiments a mans cristianes. S'ha considerat que l'alta Segarra fou reconquerida pel comte Guifré el Pilós a finals del segle IX. Més endavant, en la reconquesta de l'any 942, el comte Sunyer va ocupar la ciutat de Tarragona i la Conca de Barberà, així com la zona de l'alta Segarra.

El 976, Almansor i el seu fill Abd al-Màlik feren incursions continuades contra les terres frontereres i que d'anada o de tornada, arrasaven les terres de l'alta Segarra, produint així una gran despoblació.

Això va fer que entre l'any 1010 i 1015, el comte Ramon Borrell i la comtessa Ermessenda de Carcassona donaren al bisbe de Vic un territori per poblar, que antigament s'anomenava Segarra, dins dels quals hi havia tres puigs anomenats Calaf, Calafell i Ferrera. Posteriorment, el bisbe Borrell procedí a encomanar la repoblació del territori a Guillen. Va ser l'encarregat de construir fortificacions als tres puigs esmentats i governar-los. Més endavant va passar a ser territori de l'església d'Osona.

L'any 1093 al peu del puig i del recinte fortificat del castell de Calaf sorgí un nucli de població que es protegia amb una muralla feta de mur de tàpia.

En aquest moment ja es devia celebrar a fora de les muralles un mercat que servia per a l'intercanvi de productes entre els habitants de l'alta Segarra i els d'altres contrades. Això no obstant, el mercat no es documenta com a existent fins a l'any 1226, quan en el seu testament Bernat d'en Blanc fa constar que tenies unes cases a la vila de Calaf i unes altres en el mercat de Calaf.

Entre finals del segle XI i principis del segle XII va sorgir la moneda pròpia de Calaf degut a la necessitat a mercat i s'estengué la moneda fins a Manresa. Va desaparèixer perquè les monedes encunyades a Calaf s'emportaven el benefici els vescomtes de Cardona i les de Manresa, el bisbe de Vic. Això va portar un gran conflicte i al final només va circular la moneda de Vic.

A tota vila catalana que hi hagués una certa activitat econòmica, com en el cas de Calaf, no podia faltar-hi una comunitat jueva. A Calaf (1361/1411) es documenta l'existència de diverses persones que es dedicaven al préstec de diners i se'ls feia constar com a jueus. Sembla que la persecució de jueus que es produí a Catalunya no va afectar als jueus que residien a Calaf, però més endavant no es fa cap altra referència, fent pensar, que els que hi havia es van convertir al cristianisme, van emigrar voluntàriament o van ser expulsats de Catalunya.

La Batalla de Calaf fou una de les batalles de la Guerra Civil Catalana tingué lloc el 28 de febrer del 1465 entre l'exèrcit de Pere el Conestable de Portugal, que comandaven Jofre de Rocabertí i de Montcada juntament amb Bernat Gilabert II de Cruïlles contra els partidaris de Joan el Gran comandats per l'aragonès Fernando de Rebolledo i Joan Ramon Folc IV de Cardona, i que acabà amb victòria reial.

Edat Moderna[modifica | modifica el codi]

Calaf es comença a desenvolupar com a vila cap a la fi del segle XI, però no és fins al segle XVII que arriba a tenir un relleu important.

Els comtes de Cardona l'afavoriran en moltes ocasions amb privilegis, de manera que es convertirà així en un centre comercial i de mercat.

Portal de l'Hospital

La vila es va anar desenvolupant al voltant del castell, situat en un puig des d'on es pot dominar tota la vila; així aquesta aprofita la protecció que li proporcionen les muralles del castell. Actualment encara queden restes de tres dels seus portals, el de Xuriguera, el de l'Hospital i el del carrer Sant Jaume, tot i que aquests corresponen a una reconstrucció feta cap al 1584.

Al costat dels murs hi havia l'antiga parròquia de Sant Pere de Calaf, la qual havia estat la parròquia de la vila fins al segle XIV. Amb això, Sant Pere passà a ser una sufragània de la parròquia de Sant Jaume fins al segle XVII i queda relegada a fer-hi les misses exequials, ja que era l'església que quedava més a prop del cementiri i es va ensorrar l'any 1781 a causa del seu mal estat.

El priorat canonical de Sant Jaume era un edifici romànic amb tres absis. Aquest edifici va ser reduït per construir-hi el nou convent de franciscans, del qual queda l'edifici, encara que en un estat ruïnós. Es va crear com a filial de l'abadia canonical de Sant Vicenç de Cardona el 1069.

El primer prior secular fou el Dr. Francesc Sala entre els anys 1597 i 1624. Va ser qui va començar les obres de l'actual església de Sant Jaume al centre de la vila. No es coneix exactament la data de l'inici de les obres, però sí que se sap que ja s'hi treballava el 1603 i que l'obra va ser finalitzada el 1639.

Més endavant, l'any 1670, es va construir la façana i el campanar els quals van ser acabats en l'any 1720 i 1889 respectivament.

Entre el 1649 i 1654 va sorgir a Catalunya la pesta bubònica, i Calaf es va trobar afectada el 1651. Només va durar deu mesos però va reduir la població a un 40% guanyant-se 413 morts dels 1097 habitants.

En acabar l'epidèmia, el poble de Calaf va aixecar l'ermita de Sant Sebastià, situada en un cim que porta el mateix nom, en acció de gràcies per haver-se acabat la devastadora epidèmia.

El castell de Calaf

Durant el segle XVIII Calaf no es va veure al marge dels successos que es produïren a la resta de Catalunya. Més directament o indirecta també va patir les conseqüències del Corpus de Sang i la guerra de Successió, ja que aquests fets dificultaren l'exportació de gra. A més a més, amb la guerra de Successió, Calaf va patir moltes vegades els replegaments de les tropes borbòniques i el poble es veia trasbalsat a causa del comportament brutal de la soldadesca.

Pel maig de 1710, un destacament borbònic irlandès, a les ordres del tinent general Daniel O'Mahony, atacà el castell de Calaf, on hi havia una guarnició austriacista, i a continuació, hi calà foc, després de prendre i destruir una gran quantitat de provisions de l'exèrcit austriacista. Un any i mig més tard, durant els mesos de setembre i desembre de 1711, en l'enfrontament de Prats de Rei, la vila de Calaf acollí el quarter general borbònic del Duc de Vendôme, que es trobava instal·lat al casal de Mn. Jeroni Abadal. La vila fou ocupada per més de 30.000 soldats, que es desplegaren també per la població de Sant Martí Sesgueioles, fins que abandonaren la zona el desembre de 1711.

Edat Contemporània[modifica | modifica el codi]

Durant el segle XIX Calaf també va patir les contingències de la guerra del Francès.

El 1833 Calaf va ser afectada per la primera guerra carlista, ja que el 1837 es va produir la càrrega de la cavalleria de Serrano a Calaf. La raó era que les tropes carlistes de Benet Tristany havien posat setge a la nostra població. Els voluntaris de la milícia van defensar-se dels carlistes; aquests, però, van aconseguir entrar al poble i quan la milícia s'havia replegat cap al castell per poder-se defensar millor, van arribar els reforços dels lliberals pel camí de Manresa. Els dos exèrcits es van enfrontar i els carlins es van haver de retirar.

Plaça gran de Calaf

Durant la tercera guerra carlina, Calaf també es va veure entre dos focs, ja que una tropa carlina es va refugiar a Calaf i una brigada de perseguidors al campanar de Sant Sebastià per fer-hi nit. En despuntar l'alba van fer foc contra la població i van causar la mort d'una persona i en van ferir una altra.

Entrats al segle XX, Calaf va patir com a tot Catalunya les penúries de la guerra civil de 1936-1939. Durant aquesta contesa, la parròquia de sant Jaume va ser saquejada i el seu capellà va ser assassinat. En el saqueig es van cremar els retaules de l'època barroca que hi havia a l'església, l'orgue que datava del 1670 i també bona part de l'arxiu parroquial.

Segons el llibre El paper-moneda català, escrit per Antoni Turró, a Calaf durant l'any 1937 es van crear uns bitllets que tenen la particularitat d'ésser confeccionats en uns fulls de plàstic (nitrocel·lulosa transparent). Aquests bitllets de Calaf van ser els primers del món que van ser fets amb aquest material.[6] Els valors d'aquests bitllets estaven en pessetes.

A principis del segle XX hi hagué un fet que va suposar una gran millora per al poble: l'arribada d'aigua potable a Calaf, ja que per la manca d'aigua de la zona, la vila no tenia aigua corrent i calia emmagatzemar-la en cisternes.

Cultura[modifica | modifica el codi]

El Raval de Sant Jaume, un dia de mercat.

Al llarg de tot l'any es presenten diverses festivitats en els diversos nuclis de població (Calaf i La Pineda):

  • Cada dissabte de l'any hi ha el Mercat de Calaf.[7]
  • Hi ha la Festa Major d'Hivern al febrer (per Santa Calamanda).
  • Se celebra la Festa Major el primer cap de setmana de setembre. El mateix cap de setmana se celebra la Fira de l'Eix on hi ha una mostra de productes de caràcter artesà i tradicionals de les comarques per on passa l'Eix Transversal.
  • El dia 1 de novembre hi ha la Fira de Tots Sants.
  • L'últim cap de setmana de juny hi ha el desFOLCa't - Festival de Música Popular i Tradicional de Calaf, organitzat per la Comissió Organitzadora de Música Tradicional de Calaf i Alta Segarra (COMTCASE).
  • Des del dia 25 de desembre fins a finals de gener hi ha la representació dels Pastores de Calaf.

Patrimoni arquitectònic i artístic[modifica | modifica el codi]

Església parroquial de Sant Jaume[modifica | modifica el codi]

L'església parroquial de Sant Jaume, situada en un dels extrems de la plaça Gran, és d'estil renaixentista però de tradició gòtica. L'església està formada per un única gran nau coberta amb volta de creueria que té annexionades capelles laterals obertes entre els contraforts.

La construcció de l'església començà l'any 1603, i s'erigí en el mateix lloc on s'havia alçat la capella de sant Miquel l'any 1356. L'any 1720 les obres de construcció acabaren, però ja havia estat obert el culte molt abans, l'any 1639. L'any 1899 es va afegir un portal neogòtic. L'església compta també amb un campanar amb forma octogonal de 56,60 m d'alçada que va ser començat l'any 1670 però no va ser acabat fins al 1889. El campanar s'ha convertit en un dels símbols de la localitat.

Una de les curiositats de l'església és que a la cripta, finalitzada l'any 1649 i que es troba sota el presbiteri, hi ha les restes de Santa Calamanda, la patrona de Calaf.

Convent de Sant Francesc[modifica | modifica el codi]

El Convent de Sant Francesc

El convent de Sant Francesc, situat davant l'estació, ocupa el solar de l'antic priorat de Sant Jaume. Els franciscans, establerts a Calaf el 1696, el van construir entre el 1715 i el 1729. L'església fou acabada entorn del 1750. El convent fou exclaustrat el 1822 i definitivament el 1835; aleshores el seu edifici fou venut a particulars. Al final de la dècada del 1990 es trobava en estat d'abandonament.

Ermita de Sant Sebastià[modifica | modifica el codi]

L'ermita de Sant Sebastià, situada al turó homònim de 769 metres.

L'Ermita de Sant Sebastià està situat al turó de Sant Sebastià i és un edifici construït a finals del segle XVII pels jurats de Calaf en agraïment a la població que s'havia deslliurat de la pesta negra.

Castell[modifica | modifica el codi]

Castell de Calaf

El Castell de Calaf és una fortificació que es troba a la part alta de Calaf en un estat de semi-ruïnes. Aquest emplaçament és un punt estratègic de control perquè es troba entre dues vies de comunicació ja existents en època romana. Aquesta fortificació té un perímetre poligonal amb els angles arrodonits. Tot i que es troba en un estat de semi-ruïna encara es conserven dos portals a dins del recinte de les muralles que són: el de Xurriguera i el de l'Hospital. L'any 1781, el castell acabà enrunant-se fins a arribar avui dia que s'han aplicat diverses feines de recuperació. Està declarat com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Hospital[modifica | modifica el codi]

L'Hospital està situat a la part més alta Calaf a l'alçada dels peus de castell. Actualment aquest hospital s'ha reconvertit en un Centre Cívic de Calaf tot i que la seva fundació original és del segle XIX. Primerament, aquesta edificació tenia com a objectiu el donar acollida als viatgers que visitaven la zona. Més tard, va ser la seu de les monges carmelites, i posteriorment de les monges dominiques.

Escultures de les trobades internacionals d'escultors[modifica | modifica el codi]

Des del 1993 i durant alguns anys, Calaf acollí una trobada internacional d'escultors que desenvoluparen la seva obra a la població i van deixar les seves creacions instal·lades en diferents espais urbans.

Des dels inicis s'han inscrit a la trobada artistes originaris de diversos països d'arreu d'Europa i el món. D'entre les 27 peces existents, destaquen:

Política i govern[modifica | modifica el codi]

En les eleccions municipals de 2015 la participació a Calaf va ser de 1.708 vots (73,46%), 12 dels quals van ser vots nuls (0,70%) i 49 en blanc (2,89%). S'escolliren un total d'11 regidors. El cap de llista de JC-AM, Jordi Badia i Perea, fou investit alcalde sense majoria absoluta.

Resultats eleccions municipals 2015 - Calaf
Candidatura Vots %Vots Regidors +/-
Junts per Calaf - Acord Municipal (JC-AM) 687 40,51 5 +4
Grup d'Independents per Calaf (GIC) 424 25,00 3 -
Convergència i Unió (CIU) 353 20,81 3 -4
Ara Calaf - Entesa (AC-E) 95 5,60 0
Plataforma per Catalunya (PxC) 54 3,18 0 -3
Partit Popular (PP) 34 2,00 0 =
Altres 12 0,70 - -5
vot en blanc 49 2,89 - -
Total 1614 100% 11

Font: Departament de governació i administracions públiques - Les eleccions municipals 2015[8]


Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Pere Soriguera Bubet Independents 19/04/1979 --
1983 - 1987 Ramon Rivalta Llobet CIU 28/05/1983 --
1987 - 1991 Ramon Rivalta Llobet CIU 30/06/1987 --
1991 - 1995 Francesc Cribillers Riera Independents 15/06/1991 --
1995 - 1999 Francesc Cribillers Riera Independents 17/06/1995 --
1999 - 2003 Josep Casulleras Closa Independents 03/07/1999 --
2003 - 2007 M. Antònia Trullàs Povedano CIU 14/06/2003 --
2007 - 2011 M. Antònia Trullàs Povedano CIU 16/06/2007 --
2011 - 2015 M. Antònia Trullàs Povedano CIU 11/06/2011 --
Des de 2015 Jordi Badia i Perea ERC 13/06/2015 --

Demografia[modifica | modifica el codi]

La població del municipi es concentra sobretot en el nucli de la vila. Es pot dir que Calaf gairebé no té pagesia aïllada. En concret el 1860, quan la vila tenia 251 cases, i el Soler Lladrús, 2, tan sols hi havia una desena de masies. Actualment Calaf té un total de 3.426 habitants, dels quals 1.749 són homes i 1.677 dones, segons dades del 2015 de l'INE. El municipi està format per dues entitats de població.[2]

Entitat de població Habitants
Calaf 3.345
Pineda, la 177
Dades: 2011. Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
66 91 128 1.041 1.314 1.311 1.354 1.223 1.396 1.512
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.519 1.765 1.705 2.206 2.485 2.808 3.225 3.187 3.204 3.157
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
3.148 3.055 3.016 3.080 3.214 3.352 3.561 3.611 3.538 3.475
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Economia[modifica | modifica el codi]

El Raval de Sant Jaume, un dels carrers principals de Calaf

A partir de les dades de població activa hom observa una recessió continuada del sector agrícola i ramader, ja que si el 1975 ocupava el 8,9% dels actius, la població ocupada en aquest sector el 2001 era del 3,58%. El terme municipal, molt planer, és ocupat en bona part per terres de conreu, gairebé totes de secà, dedicades als cereals (ordi i blat). La ramaderia es basa en la cria d'aviram i de bestiar porcí, i en menor grau en la cria de conills i de bestiar oví. Cal remarcar que l'extensió dels terrenys forestals va sofrir una important recessió sobretot en la dècada del 1980.

L'estació de Calaf

Les activitats menestrals i de comerç han tingut certa tradició en el municipi. A Calaf consten paraires des del segle XIV, que el 1516 ja formaven confraria. Calaf havia tingut moneda pròpia als segles XII i XIII, i al segle XIV hi havia un grup de famílies jueves, que devien ser menys de deu, ja que mai no formaren aljama, a les quals acudien a demanar diners gent dels pobles veïns (Pujalt i Sant Martí Sesgueioles). La indústria ha esdevingut la base de l'economia local amb el 42,59% dels ocupats. L’estructura és prou diversificada, però el sector més important és el dels materials de construcció, com ara les terres cuites (maons, teules). També hi ha indústria tèxtil, de maquinària agrícola i de la construcció. El municipi és situat en una zona lignitífera que ha estat explotada de manera intermitent amb l'extracció de les mines.

La capitalitat econòmica de Calaf s'exercia antigament sobretot pels mercats i les fires. El mercat de Calaf, tan famós fins i tot per les contalles, que l'han fet passar al camp de les dites folklòriques, existia des d'abans del 1345, ja que un privilegi dels vescomtes de Cardona d'aquell any faculta només els jurats de Calaf, i no els particulars, d'arrendar bancs i taules als venedors del mercat. Un altre privilegi del rei Pere III, donat dos anys més tard (1347), autoritza que puguin assistir als mercats i les fires de Calaf els habitants dels Prats de Rei i de Sant Martí Sesgueioles, que eren súbdits reials. La importància del mercat de Calaf s'ha anat mantenint, amb un àmbit que ultrapassa el terme municipal. Se celebra el dissabte a la plaça dels Arbres; és molt concorregut i un element de primer ordre pel que fa a la cohesió de la subcomarca de l'Alta Segarra o Segarra Calafina. La fira de setembre del Mercat de Calaf coincideix amb la celebració de la festa major.

Serveis[modifica | modifica el codi]

Centres d'ensenyament[modifica | modifica el codi]

  • Escola Alta Segarra
  • Institut Alexandre de Riquer

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Per arribar a aquest municipi existeixen diverses vies d'accés tant per via ferroviària com per turismes, i són les següents:

Calafins il·lustres[modifica | modifica el codi]

Laureà Figuerola, nascut a Calaf l'any 1816 i inventor de la pesseta.

Alguns personatges il·lustres provinents d'aquesta municipi són:[9]

  • Laureà Figuerola va ser un dels instauradors de la pesseta, ministre de finances i també va ser un defensor de les teories lliurecanvistes del moment.
  • Pere Jorba i Gassó va ser el fundador dels magatzems Jorba que podem trobar a Manresa i Barcelona.
  • Alexandre de Riquer i Ynglada fou un artista modernista polifacètic.
  • Celdoni Fonoll és un cantautor.
  • El barceloní Apel·les Mestres, que va escriure una rondalla que reflecteix alguns dels trets característics de la vila i que va donar lloc a la coneguda dita que s'utilitza per definir una situació de molt rebombori que no permet que la gent s'entengui: "Això sembla el mercat de Calaf".

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Es manté una relació d'agermanament amb les següents ciutats:

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Idescat. Territori. El municipi en xifres. Calaf». IDESCAT - Generalitat de Catalunya, 01-01-2014. [Consulta: 3 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Calaf». Enciclopèdia.cat.
  3. «El clima en Calaf» (en castellà). Climate Data.
  4. «Pluviometria a Calaf.». Meteorologia a l'Alta Segarra.
  5. «Clima: Calaf» (en castellà). Weather and Climate. [Consulta: 1 maig 2016].
  6. Turró i Martínez, Antoni. Les Emissions monetàries oficials de la Guerra Civil (1936-1939). Institut d'Estudis Catalans, 2007, p.98. ISBN 8472839087. 
  7. Trullàs, Glòria «Vuit segles comprant i venent». Sàpiens [Barcelona], núm. 87 data = gener 2010, p. 71. ISSN: 1695-2014.
  8. Departament de governació i administracions públiques - Les eleccions municipals 2011
  9. Ajuntament de Calaf - Una mica d'història

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calaf Modifica l'enllaç a Wikidata

Esdeveniments[modifica | modifica el codi]