Ferrera (Calaf)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Ferrera
FERRERA - CALAF - IB-186.jpg
Façanes sud i de ponent encara dempeus
Dades
Tipus masia i casa forta
Data de creació o fundació segle XIV
Característica
Estil arquitectònic arquitectura romànica i arquitectura del Renaixement
Altitud 759 m
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPenedès
ComarcaAnoia
MunicipiCalaf
Localització Turó de Ferrera, a ponent de Calaf
Camí a Ferrera
41° 43′ 00″ N, 1° 29′ 27″ E / 41.716618°N,1.490945°E / 41.716618; 1.490945
Bé d'interès cultural
Data 8 novembre 1988
Identificador RI-51-0005220
Bé cultural d'interès nacional
Identificador 572-MH
IPAC 652
Modifica les dades a Wikidata

Ferrera és una masia fortificada de Calaf (Anoia) declarada bé cultural d'interès nacional.

Descripció[modifica]

És una casa fortificada amb elements gòtics situada al sud-oest del terme de Calaf a 759 m. d'altitud. Darrerament era una masia. És un casal rectangular amb façana a llevant amb un gran portal rectangular, i inicialment hi havia espitlleres però més tard s'obriren dues finestres petites. Aquesta era la part destinada a bestiar i a graner, i en el seu origen a la defensa.

Contraforts al mur nord

El pis té quatre finestres quadrades amb marcs de pedra, alguns espoliats tardanament. A la part baixa hi ha arcs de mig punt per sostenir els trespols. Als angles i costats té contraforts atalussats que tenien funció defensiva i sustentant. Envolten el casal murs que formen una lliça, a la qual s'adossaren corts i altres dependències rurals. En l'edifici de pedra, es distingeix la part medieval i la remodelació feta entorn 1630 a la part superior.[1]

S'hi va des de la carretera BV-1001 km 1,9.

Història[modifica]

El lloc és citat el 1015 quan el bisbe Borrell de Vic va confiar el levita Guillem de Mediona, el territori de Calaf perquè el repoblés amb els seus tres puigs o llocs fortificats de Calaf, Calafell i Farrera. Més tard estigué sota domini de la casa vescomtal de Cardona, que va donar part del seu territori a la canònica de Sant Vicenç de Cardona. Consta com a puig i lloc fortificat fins a finals del s. XV. Del s. XVI en davant fou habitat per una família cognominada Sala o els Sala de Ferrera. Darrerament ha esdevingut una masia. Mig segle d'abandonament i espoliació han contribuït a l'estat deplorable de conservació en què es troba, amb murs caiguts, si bé es manté el seu volum inicial.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferrera Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Ferrera». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 agost 2014].