Ferrera (Calaf)
 | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Dades | |||
| Tipus | Masia i casa forta  | ||
| Construcció | segle XIV | ||
| Característiques | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica arquitectura del Renaixement | ||
| Altitud | 759 m | ||
| Localització geogràfica | |||
| Entitat territorial administrativa | Calaf (Anoia) | ||
| Localització | Turó de Ferrera, a ponent de Calaf | ||
 Camí a Ferrera | |||
| Bé cultural d'interès nacional | |||
| Tipus | monument històric | ||
| Codi BCIN | 572-MH | ||
| Codi BIC | RI-51-0005220 | ||
| Id. IPAC | 652 | ||
Ferrera és una masia fortificada de Calaf (Anoia) declarada bé cultural d'interès nacional.
Descripció[modifica]
És una casa fortificada amb elements gòtics situada al sud-oest del terme de Calaf a 759 m. d'altitud. Darrerament era una masia. És un casal rectangular amb façana a llevant amb un gran portal rectangular, i inicialment hi havia espitlleres però més tard s'obriren dues finestres petites. Aquesta era la part destinada a bestiar i a graner, i en el seu origen a la defensa.
El pis té quatre finestres quadrades amb marcs de pedra, alguns espoliats tardanament. A la part baixa hi ha arcs de mig punt per sostenir els trespols. Als angles i costats té contraforts atalussats que tenien funció defensiva i sustentant. Envolten el casal murs que formen una lliça, a la qual s'adossaren corts i altres dependències rurals. En l'edifici de pedra, es distingeix la part medieval i la remodelació feta entorn 1630 a la part superior.[1]
S'hi va des de la carretera BV-1001 km 1,9.
Història[modifica]
El lloc és citat el 1015 quan el bisbe Borrell de Vic va confiar el levita Guillem de Mediona, el territori de Calaf perquè el repoblés amb els seus tres puigs o llocs fortificats de Calaf, Calafell i Farrera. Més tard estigué sota domini de la casa vescomtal de Cardona, que va donar part del seu territori a la canònica de Sant Vicenç de Cardona. Consta com a puig i lloc fortificat fins a finals del s. XV. Del s. XVI en davant fou habitat per una família cognominada Sala o els Sala de Ferrera. Darrerament ha esdevingut una masia. Mig segle d'abandonament i espoliació han contribuït a l'estat deplorable de conservació en què es troba, amb murs caiguts, si bé es manté el seu volum inicial.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferrera |