Alta Segarra

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAlta Segarra
Calaf.JPG
Vista de Calaf, la capital de l'Alta Segarra

Localització
Alta Segarra.svg
41° 41′ 14″ N, 1° 31′ 55″ E / 41.68722222°N,1.53194444°E / 41.68722222; 1.53194444
Capital Calaf
Municipis 13
Població
Total 6147 hab.
• Densitat 0,13 hab/km²
Geografia
Superfície 465.99 km²
Altres dades

Web [1]
Modifica dades a Wikidata

L'Alta Segarra és una comarca natural de Catalunya, delimitada per l'altiplà que li dóna nom. Està situada a l'extrem nord-occidental de la comarca de l'Anoia, que abraça la zona confrontant del Bages i part del sud del Solsonès. També ha rebut el nom d'Alta Anoia, emprat sobretot com a marca turística, però sense cap fonament històric o cultural.

Fisiogràficament i econòmicament té molts paral·lelismes amb la Segarra, d'on li ve el nom. Comprèn les poblacions de Calaf, Estaràs, Aguilar de Segarra, Sant Martí Sesgueioles, la Molsosa, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Copons, Pinós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Pere Sallavinera, Veciana, Rubió, etc. Pràcticament tota la conca del riu Llobregós (llevat de Ponts, població situada a la comarca de la Noguera, que és on el Llobregós desemboca en el Segre) es considera Alta Segarra, si bé en aquest cas les poblacions que hi ha ja formen part de la comarca de la Segarra. Les poblacions que hi ha a la vall del Llobregós són Castellfollit de Riubregós, Torà, Ivorra, Biosca, etc., més relacionats amb Calaf (gràcies a la carretera que va paral·lela al Llobregós) que amb altres poblacions segarrenques.

Alguns dels municipis de l'Alta Segarra han creat la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària Segarrenca.

Moviment per a la creació d'aquesta comarca[modifica | modifica el codi]

L’any 1987, en una consulta realitzada a tots els municipis de Catalunya, diversos ajuntaments d'aquesta zona reivindicaven la creació d'una nova comarca coherent amb la identitat segarrenca d'aquest territori, que presenta força cohesió interna i una definida personalitat.[1] És per això que l'any 2001 es publica l'Informe Roca, que proposa la creació de la comarca de l'Alta Segarra dins la vegueria Central.

La Torre de la Manresana, una important torre de vigilància del segle XVII de l'Alta Segarra.

La reivindicació d'aquest territori com a comarca administrativa ha estat una constant en els darrers anys sobretot mercès a l'impuls de l'ajuntament de Calaf.[2] Actualment, sembla que l'Alta Segarra podria començar a esdevenir una comarca administrativa reconeguda oficialment a partir de juny del 2015, després de les eleccions municipals de maig, i que inclouria els municipis de Calaf (capital), Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles i Sant Pere Sallavinera, i probablement també Veciana. Això es produiria a partir de la futura Llei de Govern Locals de Catalunya, que podria facilitar la creació de la vegueria del Penedès mitjançant l'àmbit funcional territorial corresponent, fent que els municipis de l'Anoia adscrits a la vegueria Central poguessin esdevenir comarca.[3]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Limita al nord amb el Solsonès, a l'oest amb el Bages, a l'oest amb la Segarra, i al sud amb la resta de l'Anoia.

Relleu[modifica | modifica el codi]

El Turó de Boixadors (863 m), el cim més alt de l'Alta Segarra.

La comarca està situada a l'Altiplà de la Segarra, una zona de camps, que, en el fons, és una continuació de la Segarra. Al sud de la comarca natural s'hi troba la Serra de Rubió, una serralada d'altitud mitjana on també s'hi troba un Parc Eòlic. Al nord-est hi ha la Serra de Castelltallat, i a l'est comença la Depressió de Lleida. A la capital de l'Alta Segarra, Calaf, hi neix el riu Anoia, que dóna nom a la comarca del mateix nom. Els cims més alts de l'Alta Segarra són el Turó de Boixadors (862 metres) i amb un castell, i la Còpia de Palomes (837 metres), situada a la Serra de Rubió.

Clima[modifica | modifica el codi]

L'Alta Segarra té un micro-clima mediterrani continental molt fred a l'hivern i molt calorós a l'estiu. A l'hivern hi són protagonistes les glaçades,les boires i les nevades, i a l'estiu, les sequeres i les temperatures de més de 30 graus. La primavera i la tardor són les estacions més plujoses.


Flora i fauna[modifica | modifica el codi]

La flora es caracteritza de camps de secà i de muntanyes de roures i alzines, tot i que també s'hi poden trobar boscos de pinassa, pi blanc i pi roig. En temps de bolets també es poden trobar rovellons, llenegues, cama-secs, fredolics, muixernons, etc

I pel que fa a la fauna, hi ha en abundància senglars, conills, esquirols, llebres, cabirols, etc.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Paisatge estival a Sant Martí Sesgueioles, a l'Alta Segarra

Aquesta és la llista d'habitants i les superfícies dels pobles de l'Alta Segarra.

Habitants i superfície del pobles de l'Alta Segarra
Municipi Habitants Superfície
Calaf 3.504 9,22 km²
Els Prats de Rei 551 32,45 km²
Sant Martí Sesgueioles 382 3,87 km² --
Calonge de Segarra 203 37,15 km²
Castellfollit de Riubregós 183 26,21 km²
Estaràs 158 20,9 km²
Pinós 296 104,3 km²
La Molsosa 104 26,9 km²
Pujalt 198 31,43 km²
Rubió 212 37,87 km²
Sant Pere Sallavinera 588 22,02 km²
Veciana 176 38,90 km²
Aguilar de Segarra 242 42,32 km²
Copons 325 32,45 km²

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 41° 41′ 14″ N, 1° 31′ 55″ E / 41.68722°N,1.53194°E / 41.68722; 1.53194