Cama-sec

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaCama-sec
Marasmius oreades
Marasmius oreades garden 050829B.JPG
Bolet
Capell

capell convex simple

Himenòfor

làmina

Enganxament de l'himeni

himeni adnat

Comestibilitat

excel·lent comestible

Vel

estípit nuu

Color de les espores

Color blanc

Ecologia

sapròfit

Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Fungi
Classe Agaricomycetes
Ordre Agaricales
Família Marasmiaceae
Gènere Marasmius
Espècie Marasmius oreades
Modifica dades a Wikidata

El cama-sec (de prat) —també anomenat carrereta, carrerola, carriola/corriola, carrioleta/corrioleta, corretjola i cremallola/carmallola/carmaiola/carmanyola/caramenyola, clavellola, moixerdina/moixeriga/moixina, o fals moixernó— (Marasmius oreades, del grec marasmós, «extremament prim», i Oreiádes, «nimfes de les muntanyes») té la carn molt minsa i forma grans erols en els prats. Abans, quan no se'n sabia l'origen, s'associaven a l'activitat de les fades i les nimfes de les muntanyes.

Morfologia[modifica]

És un bolet de talla petita, amb el barret de 2 a 6 cm, carnós i elàstic, de vegades amb un mamelló central, d'un groc ocraci fosc, amb làmines lliures, espaiades i gruixudes, del mateix to.

Peu prim, de 3 a 6 cm d'altura, ple i molt tenaç, que es recaragola quan s'asseca.

La seua carn blanquinosa és dolça i suaument perfumada, i desprèn una olor suau i agradable.

Hàbitat[modifica]

Viu sobretot entre l'herba dels prats en grups nombrosos, sovint formant erols espectaculars, fent cercles que coincideixen amb la zona d'activitat del miceli. Es troba a la primavera i fins i tot a l'estiu, en llocs frescals.

Comestibilitat[modifica]

És un comestible excel·lent i s'empra per adobar guisats de carn. Té l'inconvenient que cal molta paciència per a fer-ne un cistell però, en canvi, surt en grups i en gran nombre.

S'asseca fàcilment i pot guardar-se indefinidament per ser consumit fora de temporada.

Al mercat se'l ven envasat en sobrets i en capsetes amb l'incorrecte nom de moixernó.

Risc de confusió[modifica]

Pot confondre's amb la colibia dels roures (Collybia dryophila), que se'n diferencia per les seues làmines més fines i cenyides i pel seu peu buit, que s'esquinça quan es recaragola i que també és comestible, però poc apreciat.[1]

Uns exemplars de cama-secs.

Referències[modifica]

  1. Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 132-133.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cama-sec Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Les quatre saisons des champignons, Heinz Clémençon, Serge Cattin, etc., bolum I / II, La Bibliothèque des Arts, 1980, ISBN 2-85047-101-1
  • Les Champignons, Roger Phillips, Éditions Solar, ISBN 2-263-00640-0.
  • Champignons du Nord et du Midi, André Marchand, volum I / IX, Hachette. ISBN 84-499-0649-0.