Bolet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bolet
Estructura d'un bolet de la classe dels basidiomicets i ordre dels agaricals
Cistells de rovellons que s'utilitzen tradicionalment a la cuina catalana

Un bolet és l'aparell esporífer (carpòfor) de diversos tipus de fongs superiors. La tipologia més familiar, que pertany a alguns ordres de la classe dels basidiomicets, consta d'un casquet esfèric que s'anomena barret o capell (pileus), sostingut per una cama o peu (estípit). És la part visible d'aquests organismes.

A Balears i a part del País Valencià, s'usa de forma popular i incorrecta el mot esclata-sangs (corresponent al Lactarius sanguifluus) per a designar bolets comestibles i, quan no són menjables, esclatabufes. El nom de pebràs s'utilitza sovint per al Lactarius piperatus, o per a la Russula delica, puix que pica com el pebre, encara que el mot també s'usa per a altres bolets.

A Menorca, s'utilitza el terme pebrada o pixacans (el terme pixacà també és utilitzat a Mallorca) per a designar els bolets que no es mengen. Normalment s'aplica als bolets del gènere Suillus, mentre que a Eivissa, el terme pebràs (pronunciat prebàs) també es fa servir per a molts bolets (especialment als Russulae), si bé el nom popular de pebrassos fa referència més sovint, en el cas de Mallorca, als rovellons (Lactarius sanguifluus).

A Catalunya, es fa servir el terme pinetell per al Lactarius deliciosus i cep per al Boletus edulis.

A la comarca de la Llitera, dins la franja d'Aragó, el nom utilitzat per a designar els bolets no comestibles és pixagós, i és rovelló (per la similitud que tenen amb el veritable rovelló) el nom emprat per a tots els Lactarius comestibles.

Segons els llocs es parla d'anar a caçar, cercar, aplegar o collir bolets.

Estructura[modifica | modifica el codi]

Aquest model és el que té més parts de l'estructura encara que algunes espècies poden mancar d'un o d'alguns dels elements descrits a continuació.

Capell[modifica | modifica el codi]

La seva mida varia notablement, des de tenir pocs mil·límetres en algunes espècies fins a assolir en d'altres els 30 cm. És difícil crear un estàndard, ja que la seva forma també és molt variada, però acostuma a assemblar un paraigua que compleix amb la seva utilitat: d'aixopluc de l'himeni. Quan és jove sol estar tancat al voltant del peu. Algunes espècies poden canviar diverses vegades de forma i de color a mesura que augmenta la seva edat. La pell que el cobreix s'anomena cutícula i pot presentar diversos aspectes, com per exemple arrugues, esquerdes, de consistència envellutada o coberta per escames. Els bolets poden tenir ornamentacions molt variades com pics, berrugues, dibuixos... Poden ser brillants o mats, secs o humits al tacte. La vora del barret pot ser estriada, llisa, enrotllada, acanalada.

Totes aquestes dades poden ser útils per a identificar els bolets.

Aquestes són les formes principals de capell:

Capell semiesfèric
Semiesfèric
Capell ovoide
Ovoide
Capell ondulat
Ondulat
Capell en forma d'embut
Amb forma d'embut
Capell convex
Convex
Capell cònic obtús
Cònic obtús
Capell cònic agut
Cònic agut
Capell cilíndric
Cilíndric
Capell aplanat deprimit
Aplanat deprimit
Capell acampanat
Acampanat
Capell acampanat cònic
Acampanat cònic
Capell esfèric globular
Esferic globular
Capell umbonat obtús
Umbonat obtús
Capell umbonat agut
Umbonat agut

Nutrició[modifica | modifica el codi]

Els bolets impulsen el sistema de defenses, estimulen l'activitat cerebral i, pel seu alt contingut en iode, revitalitzen l'organisme.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Gastronomia dels bolets

Moltes espècies de bolets són comestibles i s'utilitzen tradicionalment a la cuina catalana. Ara, moltes altres espècies són verinoses i poden produir greus lesions, fins i tot la mort. En alguns casos, un petit tros de bolet pot fer caure malalta una persona, com és el cas d'algunes Amanita (malgrat això, entre les amanita també n'hi ha de molt comestibles). En alguns casos, els bolets verinosos són molt semblants als comestibles, com les russules, si bé aquestes no són gaire verinoses i són fàcils de detectar pel seu mal gust, molt picant. També hi ha espècies verinoses molt semblants a altres comestibles entre els lactarius.

Algunes espècies no són verinoses, però tot el bolet, o una part, és massa llenyós per ser comestible.

Altres bolets també s'han usat tradicionalment amb finalitats medicinals. Actualment, s'està investigant amb finalitats terapèutiques l'ús de diverses substàncies químiques obtingudes de bolets.

Espècies de bolets[modifica | modifica el codi]

A continuació, hi ha una llista d'algunes de les espècies de bolets més habituals a les terres de parla catalana, amb una petita descripció de cadascuna d'aquestes.

Bolets comestibles[modifica | modifica el codi]

Bolets no comestibles[modifica | modifica el codi]

El bolet a la cultura[modifica | modifica el codi]

A part dels seus usos gastronòmics, hi ha bolets amb propietats farmacològiques o psicotròpiques.

Apareixen també en la cultura popular, ja que són la casa dels barrufets o d'alguns gnoms. També juguen un paper primordial en els videojocs de Super Mario Bros, ja que el fan créixer i aguantar més danys dels enemics. Aquest joc ha fet que el bolet aparegui en molts logotips de marques pensades per als joves.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ainsworth, G. C.; Sparrow, Frederick K.; Sussman, Alfred S. The Fungi: An Advanced Treatise. IVa: A Taxonomic Review with Keys: Ascomycetes and Fungi Imperfecti (en anglès). Academic Press, 1973. 
  • Ainsworth, G. C.; Sparrow, Frederick K.; Sussman, Alfred S. The Fungi: An Advanced Treatise. IVb: The Fungi: An Advanced Treatise (en anglès). Academic Press, 1973. 
  • Arora, David. Mushrooms Demystified. Berkeley, Califòrnia, Estats Units: Ten Speed Press, 1986. 
  • Arora, David. All That the Rain Promises, and More...A Hip Pocket Guide to Western Mushrooms. Berkeley, Califòrnia, Estats Units: Ten Speed Pr, 1991. 
  • Bessette, Alan E.; Miller Jr., Orson K.; Bessette, Arleen R.; Miller, Hope H. [anglès Mushrooms of North America in Color: A Field Guide Companion to Seldom-Illustrated Fungi]. Syracuse University Press, 1995. 
  • Bosch i Falcó, P. Els bolets de les terres de Lleida. Fundació Pública d'Estudis Ilerdencs, 1999. 
  • Bresinsky, Andreas; Besl, Helmut. A Colour Atlas of Poisonous Fungi (en anglès). Wolfe Publishing Ltd, 1990. 
  • Calonge, Francisco D. Flora Mycologica Iberica. vol.3 Gasteromycetes, I. Lycoperdales, Nidulariales, Phallales, Sclerodermatales, Tulostomatales. J. Cramer, 1998. 
  • Cannon, P.F.; Kirk, P. M.. Fungal Families of the World. CABI, 2007. 
  • Constantino, C.; Siquier, J.Ll.. Petita guia dels bolets de les Balears. Conselleria d'Agricultura i Pesca, 1990. 
  • Constantino, C.; Siquier, J.Ll.. Els Bolets de les Balears. Micobalear C.B., 1996. 
  • Fericgla, Josep Maria. El Bolet i la Gènesi de les cultures: gnoms i follets, àmbits culturals forjats per l'Amanita muscaria. Barcelona: Altafulla, 1994. 
  • Greuter et al., W. International Code of Botanical Nomenclature (en anglès). Koeltz Scientific Books, 2000. 
  • Groves, J. Walton. Edible and Poisonous Mushrooms of Canada (en anglès). Agriculture Canada, 1979. 
  • Grup de Micologia de l'IEI. Els bolets de les terres de Lleida. Fundació Pública Institut d'Estudis Ilerdencs, 1999. 
  • Història Natural dels Països Catalans. vol.6 Fongs i líquens. Enciclopèdia Catalana, 1988. 
  • Jordan, Michael. The Encyclopedia of Fungi of Britain and Europe (en anglès). Frances Lincoln, 2004. 
  • Kränzlin, F. Fungi of Switzerland. vol.6 Russulaceae (en anglès). Verlag Mykologia, 2005. 
  • Llistosella, J.; Rocabruna, A.; Tabarés, M. Les amanites. Ed. Museu de Granollers - Ciències Naturals, 1997. 
  • McIlvaine, Charles; MacAdam, Robert K. One Thousand American Fungi (en anglès). Dover Publications, 1973. 
  • Miller, Orson K.; Farr, David F. An Index of the Common Fungi of North America (Synonymy and Common Names). J. Cramer, 1975. 
  • Miller, Orson K. Jr.. Mushrooms of North America (en anglès). E. P. Dutton, 1980. 
  • Mycologia Index: Volumes 1-58 (1909-1966) (en anglès). New York Botanical Garden, 1968. 
  • Orton, P. D.. British Fungus Flora: Agarics and Boleti. Vol 4. Pluteaceae: Pluteus & Volvariella. Royal Botanic Garden (en anglès), p. 1986. 
  • Pascual, Ramon. Els bolets. Pòrtic, 1997. 
  • Pascual, Ramon. Guia dels bolets dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana, 2003. 
  • Phillips, Roger. Mushrooms of North America. Little, Brown, & Co, 1991. 
  • Rocabruna, A.; Llistorella, J.; Tabarés, M. Bolets de la nostra terra. Bustamante Editores, 2002. 
  • Siquier, J. Ll.; Constantino, C. Els Bolets de les Balear. Volum 2. Micobalear, 2008. 
  • Smith, Alexander H. Mushrooms in their Natural Habitats (en anglès). Sawyer's Inc, 1949. 
  • Smith, Alexander H. A Field Guide to Western Mushrooms (en anglès). University of Michigan Press, 1975. 
  • Snell, Walter H.; Dick, Esther A. A Glossary of Mycology (en anglès). Harvard University Press, 1971. 
  • Bolets de Catalunya. Societat Catalana de Micologia. 
  • Ulloa, Miguel; Hanlin, Richard T. Illustrated Dictionary of Mycology (en anglès). APS Press, 2000. 
  • Vergeer, Paul P. Poisonous Mushrooms (en anglès). Marcel Dekker, 1983. 
  • Watling, Roy; Watling, Ann Elizabeth. A Literature Guide for Identifying Mushrooms (en anglès). Mad River Press, 1980. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Bolet
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bolet Modifica l'enllaç a Wikidata