Verderol (bolet)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Verderol
Tricholoma equestre.jpg
Exemplar fotografiat a Lituània.
Exemplar fotografiat a Lituània.
Classificació científica
Regne: Fungi
Divisió: Basidiomycota
Classe: Homobasidiomycetes
Ordre: Agaricales
Família: Tricholomataceae
Gènere: Tricholoma
Espècie: T. equestre
Nom binomial
Tricholoma equestre
((L.) P. Kumm., 1871)[1]
Sinònims
  • Agaricus auratus (Paulet, 1793)
  • Agaricus equestre (L., 1753)
  • Agaricus flavovirens (Pers., 1793)
  • Gyrophila equestris ((L.) Quél., 1886)
  • Tricholoma auratum ((Paulet) Gillet, 1874)
  • Tricholoma flavovirens ((Pers.) S. Lundell, 1942)[2]

El verderol, groguet o pixaconill (Tricholoma equestre) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les tricolomatàcies.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Barret de color groc viu a groc verdós, més brunenc cap al centre.
  • Superfície viscosa en el jove, s'asseca en l'adult i es trenca en esquametes brunes.
  • Cutícula separable.
  • Làmines juntes i grogues.
  • Cama plena, robusta, més inflada al peu, del color de les làmines.
  • Carn blanca, groguenca sota la cutícula.
  • L'esporada és blanca.
  • Olor i sabor agradables.[3][4]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És una espècie exclusiva de coníferes (sobretot de pins) que fa la seua aparició al llarg de la tardor. És més corrent sobre sòls silícics, i des de la terra baixa a l'alta muntanya.[5][6]

Ús gastronòmic[modifica | modifica el codi]

En els darrers anys, s'han publicat diversos estudis que relacionen el consum de grans quantitats d'aquest bolet en un període curt amb casos de rabdomiòlisi (destrucció del teixit muscular estriat) i que, en alguns casos, pot portar a la mort per implicació de la musculatura miocardíaca. En canvi, els desordres digestius són mínims i, fins i tot, absents.[7][8] És gastronòmicament apreciat al sud-oest de França, mentre que a Itàlia n'està prohibida la seua comercialització. A l'Estat espanyol també es va prohibir la seua venda al BOE per l'ordre SCO/3303/2006 del 23 d'octubre del 2006.[9][4]

Confusió amb altres bolets[modifica | modifica el codi]

Es pot confondre amb Tricholoma sulfureum, el qual és més petit, tòxic i fa una olor característica de sofre.[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. BioLib (anglès)
  2. Catalogue of Life (anglès)
  3. Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 83.
  4. 4,0 4,1 www.isona.org (català)
  5. Gràcia, Enric, 2005.
  6. Fungipedia.es (castellà)
  7. Agència Catalana de Seguretat Alimentària - Generalitat de Catalunya (català)
  8. Bedry R, Baudrimont I, Deffieux G, et al., (2001). «Wild-mushroom intoxication as a cause of rhabdomyolysis». N. Engl. J. Med. 345 (11): pp. 798–802. [1]
  9. BOE
  10. Bolets de les illes Balears (català)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]