Vés al contingut

Verderol (bolet)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuVerderol
Tricholoma equestre Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Taxonomia
SuperregneHolomycota
RegneFungi
FílumBasidiomycota
OrdreTricholomatales
FamíliaTricholomataceae
GènereTricholoma
EspècieTricholoma equestre Modifica el valor a Wikidata
P.Kumm., 1871
Nomenclatura
BasiònimAgaricus equestris Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Agaricus auratus (Paulet, 1793)
  • Agaricus equestre (L., 1753)
  • Agaricus flavovirens (Pers., 1793)
  • Gyrophila equestris ((L.) Quél., 1886)
  • Tricholoma auratum ((Paulet) Gillet, 1874)
  • Tricholoma flavovirens ((Pers.) S. Lundell, 1942)[1]

El verderol,[2] groguet o pixaconill (Tricholoma equestre) és una espècie de bolet agarical de la família de les tricolomatàcies (Tricholomataceae).[3]

Morfologia

[modifica]
  • Barret de color groc viu a groc verdós, més brunenc cap al centre.
  • Superfície viscosa en el jove, s'asseca en l'adult i es trenca en esquametes brunes.
  • Cutícula separable.
  • Làmines juntes i grogues.
  • Cama plena, robusta, més inflada al peu, del color de les làmines.
  • Carn blanca, groguenca sota la cutícula.
  • L'esporada és blanca.
  • Olor i sabor agradables.[4][5]

Hàbitat

[modifica]

És una espècie exclusiva de coníferes (sobretot de pins) que fa la seua aparició al llarg de la tardor. És més corrent sobre sòls silícics, i des de la terra baixa a l'alta muntanya.[6][7]

Ús gastronòmic

[modifica]

En els darrers anys, s'han publicat diversos estudis que relacionen el consum de grans quantitats d'aquest bolet en un període curt amb casos de rabdomiòlisi (destrucció del teixit muscular estriat) i que, en alguns casos, pot portar a la mort per implicació de la musculatura miocardíaca. En canvi, els trastorns digestius són mínims i, fins i tot, absents.[8][9] És gastronòmicament apreciat al sud-oest de França, mentre que a Itàlia n'està prohibida la seua comercialització. A l'Estat espanyol també es va prohibir la seua venda al BOE per l'ordre SCO/3303/2006 del 23 d'octubre del 2006.[10][5]

Confusió amb altres bolets

[modifica]

Es pot confondre amb Tricholoma sulphureum, el qual és més petit, tòxic i fa una olor característica de sofre.[11]

Referències

[modifica]
  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 6 abril 2025].
  3. Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146–6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web.
  4. Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 83.
  5. 5,0 5,1 www.isona.org (català)
  6. Gràcia, Enric, 2005.
  7. Fungipedia.es Arxivat 2010-06-17 a Wayback Machine. (castellà)
  8. Agència Catalana de Seguretat Alimentària - Generalitat de Catalunya (català)
  9. Bedry R, Baudrimont I, Deffieux G, et al., (2001). «Wild-mushroom intoxication as a cause of rhabdomyolysis». N. Engl. J. Med. 345 (11): pp. 798–802. [1]
  10. BOE
  11. Bolets de les illes Balears (català)