1793
| Tipus | any civil i any comú començat en dimarts  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1793 (mdccxciii) |
| Islàmic | 1208 – 1209 |
| Xinès | 4489 – 4490 |
| Hebreu | 5553 – 5554 |
| Calendaris hindús | 1848 – 1849 (Vikram Samvat) 1715 – 1716 (Shaka Samvat) 4894 – 4895 (Kali Yuga) |
| Persa | 1171 – 1172 |
| Armeni | 1242 |
| Rúnic | 2043 |
| Ab urbe condita | 2546 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xvii - segle xviii - segle xix | |
| Dècades | |
| 1760 1770 1780 - 1790 - 1800 1810 1820 | |
| Anys | |
| 1790 1791 1792 - 1793 - 1794 1795 1796 | |
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 27 de febrer, València: s'hi esdevé una revolta contra els francesos de la ciutat.[1]
- 20 d'abril, Ceret, Vallespir: L'exèrcit espanyol guanya la Batalla de Ceret en el curs de la Guerra Gran.
- 19 de maig, Trullars, Rosselló: L'exèrcit espanyol guanya la Batalla del Masdéu durant la Guerra Gran.
- 17 de setembre, Paretstortes, Rosselló: L'exèrcit francès guanya en la Batalla de Paretstortes durant la Guerra Gran.
- 22 de setembre, Trullars: L'exèrcit espanyol venç en la Batalla de Trullars durant la Guerra Gran.
- Resta del món
- Febrer, Anglaterra: William Godwin publica Justícia política, establint les primeres bases filosòfiques de l'anarquisme.
- La batalla de Jallais té lloc el 13 de març de 1793 durant la Revolta de La Vendée.
- 5 d'agost, Castiglione delle Stiviere, Província de Màntua, Itàlia: l'exèrcit de Napoleó venç als austríacs a la Batalla de Castiglione durant la guerra de la Primera Coalició.
- 17 de setembre: durant la Revolució Francesa, el Comitè de Salvació Pública inicia la sanguinària campanya de repressió coneguda com el Terror.[2]
- 30 de novembre, Morlautern, Renània-Palatinat, Alemanya: l'exèrcit del Regne de Prússia guanyà als revolucionaris francesos a la Batalla de Morlautern durant la guerra de la Primera Coalició.
- 18 de desembre, Toló, Var, França: Els republicans francesos culminen el Setge de Toló guanyant contra els monàrquics i la Primera Coalició.
- 23 de desembre, Savenay, Loira Atlàntic; l'exèrcit de la Primera República Francesa, acaba amb les restes de l'Exercit Reial Contrarevolucionari; acabant-se així la Revolta de La Vendée
- 27 de desembre, Wissembourg, Baix Rin, França: l'exèrcit de la Primera República Francesa guanya en la Batalla de Geisberg durant la guerra de la Primera Coalició.
- França: S'estableix la llei del màxim general
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 25 de febrer, Sabadell: Josep Duran i Sors, industrial tèxtil i alcalde de Sabadell.
- 1 de març, la Ribera, Barcelona: Andreu Avel·lí Pi i Arimon, historiador i epigrafista especialitzat en història de Barcelona.
- Resta del món
- 3 de gener, Nantucket, Massachussets: Lucretia Mott, pionera dins dels moviments feminista i abolicionista (m. 1880).[3]
- 30 de març, Buenos Aires (Argentina): Juan Manuel de Rosas, militar i polític argentí (m. 1877)[4]
- 16 de maig, Piacenza: Benedetta Rosmunda Pisaroni, soprano-contralt italiana (m. 1872).[5]
- 27 d'octubre, Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real: Baldomero Espartero, militar i polític espanyol (m.Logronyo, La Rioja, Espanya 1879).
- 3 de desembre, Sunderland, Regne de la Gran Bretanya: Clarkson Frederick Stanfield, pintor
- 22 de juny, Japó: Tokugawa Ieyoshi, 43è shogun.
- Dresden: Wilhelm Adolf Müller, músic
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 17 d'octubre - València: Francesc Morera i Cots, compositor valencià del barroc (62 anys).
- Resta del món
- 21 de gener - París (França): Lluís XVI de França, rei de França i de Navarra, copríncep d'Andorra i duc de Berry (n. 1754).
- 6 de febrer - París, França: Carlo Goldoni, dramaturg venecià (n. 1707).
- 13 de juliol - París (França): Jean-Paul Marat, metge i revolucionari francès jacobí (50 anys).[6]
- 17 de juliol - París, França: Charlotte Corday, la dona que va matar el radical jacobí francès Jean-Paul Marat el 1793 (n. 1768).[7]
- 8 d'octubre:
- Pequín (Xina): Joseph-Marie Amiot, jesuïta missioner i pintor francès a Pequín (n. 1718).[8]
- Quincy, Massachusetts (EUA): John Hancock ,mercader, patriota i home d'estat nord-americà (n. 1737).[9]
- 16 d'octubre - París, França: Maria Antonieta, reina consort de França i muller del rei Lluís XIV.[10]
- 3 de novembre - París: Marie Gouze, més coneguda com a Olympe de Gouges, escriptora francesa, activista política, feminista i abolicionista (n. 1755).[11]
- 10 de novembre - Bourg-Beaudouin (França): Jean-Marie Roland de La Platière, polític francès (n. 1734).
- Darmstadt: Wilhelm Gottfried Enderle, violinista i compositor alemany.
- Tilleur, Principat de Lieja: Guillaume Evrard, escultor.
Referències[modifica]
- ↑ Escrig, Joaquim. Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies. Carena Editors, 2001, p. 63. ISBN 8487398456.
- ↑ «Notícia: Efemèrides». El Punt Avui, 09-09-2017. [Consulta: 23 desembre 2011].
- ↑ «Lucretia Mott» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 23 novembre 2022].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «PISARONI, Benedetta Maria Rosmunda» (en italià). Treccani, Dizionario Biografico, 2015. [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ Marat, Jean-Paul (1743–93). I.B. Tauris, 2012. ISBN 978-1-84885-464-2.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Charlotte Corday» (en francès). [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ Dehergne S.J., Joseph «Répertoire des jésuites de Chine de 1552 à 1800» (en francès). Bibliotheca Instituti Historici S.J. [Roma], XXXVII, 1973.
- ↑ «John Hancock | Biography, Education, Declaration of Independence, & Facts» (en anglès). [Consulta: 8 octubre 2021].
- ↑ «Maria Antonieta d'Àustria | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Marie Gouze dite Olympe de Gouges» (en francès). [Consulta: 3 novembre 2020].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1793 |