Batalla de Paretstortes
| Guerres de la Revolució Francesa | |||
|---|---|---|---|
  Batalla de Paretstortes Batalla de Paretstortes (Catalunya 1716-1802) | |||
  | |||
| Tipus | batalla | ||
| Data | 17 de setembre de 1793 | ||
| Coordenades | 42° 46′ N, 2° 51′ E / 42.76°N,2.85°E | ||
| Lloc | Paretstortes | ||
| Estat | França | ||
| Resultat | Victòria francesa | ||
| Front | Primera Coalició | ||
| Campanya | Guerra Gran | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Cronologia | |||
.svg){kind=small}
Itàlia - Verdun – Valmy – Jemappes – 1a Mainz – Arlon (1793) – Morlautern – Toló – Wissembourg – 1a Arlon (1794) – 2a Arlon (1794) – Vosges – 1a Dego – Gènova – Groix – Quiberon – Hyères – 2a Mainz – Loano – Montenotte – 23 de juny del 1795 - Millesimo – 2a Dego – Mondovì – Fombio – Lodi – Borghetto – Màntua – Lonato – Castiglione – Neresheim – Amberg – Würzburg – Rovereto – 1a Bassano – 2a Bassano – Calliano – Caldiero – Arcole – Rivoli – Neuwied – Camperdown – Geisberg | |
Flandes | |
Neerwinden – Famars – Hondschoote – Wattignies – Villers-en-Cauchies – Tourcoing – Tournay – Fleurus – Luxemburg – Sprimont | |
Illes Britàniques | |
La batalla de Paretstortes va ser lliurada el 17 de setembre del 1793[1] dins del territori comunal de Paretstortes, i va donar la victòria al general francès Louis Charles de La Motte-Ango contra l'exèrcit espanyol d'Antonio Ricardos que intentava conquerir la ciutat de Perpinyà.
Antecedents[modifica]
El govern espanyol va declarar la guerra contra la República Francesa el 17 d'abril del 1793 en resposta a l'execució de Lluís XVI de França. L'exèrcit espanyol, sota el comandament del general Antonio Ricardos van envair el Rosselló per Sant Llorenç de Cerdans, amb uns 25.000 homes i un centenar de peces d'artilleria, ocupant les ciutats poc defensades del Pertús i la vall del riu Tec (Arles i Ceret) i avança cap a Perpinyà.
L'ordre de batalla[modifica]
El pla del general Ricardos és acostar-se a Perpinyà pel sud amb el gruix de les tropes, i instal·la el quarter general a Trullars. Pren Ribesaltes a principis de setembre, tot i la ferotge resistència francesa. El segon campament espanyol s'instal·la prop de Paretstortes el 10 de setembre.
El camp principal francès és en una línia entre Cabestany i el Masdéu, mentre el general Eustache Charles d'Aoust estableix un segon camp al costat de Vernet. A més, Jacques-Joseph-François Cassanyes torna de la Cerdanya amb el seu exèrcit i instal·la una força d'ajuda més al nord, a Salses.
La Batalla[modifica]
El 17 de setembre, Antonio Ricardos llança dues ofensives sobre les tropes franceses, el primer pel sud contra el camp del Masdéu, i el segon per l'oest a Paretstortes.
Els espanyols bombardegen el campament del Masdéu a partir de dos quarts de quatre de la tarda, mentre el gruix de les tropes es dirigeix a Pollestres, on contraataquen els generals francesos Dagobert, Barbantane, Pérignon i de Poinsot, on perden 2.000 homes i els capturen un nombre considerable de soldats, però fan retirar als enemics.
A Paretstortes, el general Eustache Charles d'Aoust aconsegueix parar la progressió dels genets espanyols gràcies a la superioritat numèrica, i Cassanyes proposa usar els seus 4.000 homes de Salses. Així, l'equilibri estratègic s'inclinaria estratègicament a favor seu. Aquestes tropes arriben de nit al campament. La batalla comença a primera hora del matí; tot el dia, les forces franceses intenten prendre el pujol de Paretstortes sense èxit, encara que guanyen cada vegada un poc més de terreny. Cassanyes ataca els espanyols pel flanc, i fa un forat a les línies enemigues, de manera que aquests s'han de retirar i fer un nou camp entre Pontellà i Trullars.
Conseqüències[modifica]
Aquesta batalla va marcar el final de la progressió espanyola al Rosselló.
Referències[modifica]
- ↑ Cahner, Max. Literatura de la revolució i la contrarevolució (1789-1849): De la reacció contra la França revolucionària a la col·laboració amb la Grande armée. Curial, 1998, p. 182. ISBN 8472568636.