Catherine-Dominique de Pérignon
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 maig 1754 Granada (França) |
| Mort | 25 desembre 1818 (64 anys) París |
| Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 24 |
 Membre del Consell dels Cinc-cents | |
| 1791 – 1792 Circumscripció electoral: Alta Garona | |
| Parell de França | |
| Ambaixador | |
| Membre del Senat conservador | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | polític, diplomàtic, oficial |
| Activitat | 1769 – |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Rang militar | Mariscal de l'Imperi mariscal de França |
| Conflicte | Guerres Napoleòniques |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Altres | |
| Títol | Marquès |
Premis | |
.svg) | |
  | |
Catherine-Dominique de Pérignon, marquès de Granada (Grenade-sur-Garonne, 31 de maig de 1754 - 25 de desembre de 1818) va ser Mariscal de França.
Nascut en una família noble de baix rang a Grenade-sur-Garonne (Haute-Garonne), després de servir als granaders d'Aquitània, es va retirar a les seves terres. Pérignon va estar a favor de la Revolució Francesa i es va guanyar un seient a l'assemblea legislativa del 1791, però va deixar-ho per reprendre la carrera militar durant les Guerres de la Revolució Francesa.
Guerra Gran[modifica]
Va participar en la Guerra Gran de 1793 a 1795, a l'Exèrcit dels Pirineus Orientals, i va derrotar els espanyols a la Batalla del Voló i succeí Jacques François Dugommier com a general de divisió després de la seva mort a la Batalla del Roure. Va prendre la ciutadella en vèncer el Setge de Roses de 1794.
Directori[modifica]
El 1796, va ser nomenat ambaixador del Directori a Espanya, i negocià el Tractat de Sant Ildefons en què Espanya s'alià amb França contra el Gran Bretanya, fins que el 1798 va ser cridat per anar amb l'exèrcit a Ligúria; fou ferit i capturat pels exèrcits de la Segona Coalició a la Batalla de Novi. Va tornar a França el 1800.
Imperi i Restauració[modifica]
Pérignon va donar suport a Napoleó Bonaparte, i, per això, va ser nomenat senador el 1801, mariscal de l'Imperi el 1804 i comte de l'Imperi, i, a més, rebé la Legió d'Honor. Del 18 de setembre de 1806 al 23 de juliol de 1808 va ser governador general de Parma, Piacenza i Guastalla. Més tard va ser cridat al Regne de Nàpols, on va ser molt a prop del rei. Va tornar a França el 1814; aleshores, es posicionà a favor de la restauració de Lluís XVIII de França, per la qual cosa, Napoleó el retirà de la llista de mariscals durant els cent dies; Lluís XVIII el nomenà marquès de Granada, i el premià amb l'Orde de Sant Lluís.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catherine-Dominique de Pérignon |