23 de juliol

El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs. Queden 161 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

• 1521, Gandia, la Safor: els agermanats hi derroten les forces reialistes a la batalla de Gandia.
• 1854: Camins de Ferro de Barcelona a Granollers inaugura el tram de ferrocarril entre Barcelona i Granollers.
• 1936, Barcelona: Es funda el PSUC com a resultat de la fusió de la Unió Socialista de Catalunya, del Partit Comunista de Catalunya, el Partit Català Proletari i la Federació Catalana del PSOE.
• 2004, Peralada, Alt Empordà: al Festival de Peralada estrenen l'òpera 1714. Món de guerres, amb llibret d'Albert Mestres.
• 2007, Barcelona: La Gran apagada de Barcelona provoca que més de 350.000 llars es queden sense llum a Barcelona durant uns 4 dies, a causa d'una cadena d'accidents, agreujats per la desastrosa manca d'inversions, tant de Red Eléctrica de España com d'Endesa. L'avaria no se solucionà totalment fins al cap d'un o dos mesos, temps durant el qual moltes zones de la ciutat conviuran amb la presència d'enormes generadors dièsel per poder disposar d'electricitat.

Resta del món

• 1409, Còrsega: El rei Martí l'Humà d'Aragó nomenà regent el jurista català Hug Bonapart.
• 1816, Lió: Un grup de sacerdots funda la Societat de Maria o dels Pares Maristes, dedicada a l'ensenyament i la predicació.
• 1914, Belgrad: Àustria-Hongria lliura a Sèrbia l'Ultimàtum de juliol, una llista de peticions en resposta a l'assassinat de l'Arxiduc Francesc Ferran d'Àustria a Sarajevo.
• 1999, Marroc: Inici del regnat de Mohammed VI.
• 2004, Mostar, Bòsnia i Hercegovina: Hi inauguren el pont sobre el riu Neretva, reconstruït arran que les milícies croates d'Hercegovina el destruïssin durant la guerra.
• 2006, París, França: Floyd Landis es proclama guanyador del Tour de França del 2006, Óscar Pereiro és segon i Andreas Klöden tercer.

Naixements

Països Catalans

• 1852, Lleida: Martina Castells i Ballespí, metgessa catalana, primera dona que va assolir un doctorat a Espanya
• 1890, Barcelona: Joan Amades i Gelats, destacat etnòleg i folklorista català.
• 1922, Calonge: Pere Caner i Estrany, historiador, escriptor i arqueòleg.
• 1987, el Masnou, Maresme: Marc Fernández Usón, jugador de bàsquet que ocupava la posició d'aler.

Resta del món

• 1370, Capodistria (actual Koper, Eslovènia): Pier Paolo Vergerio, humanista italià, estadista i advocat de dret canònic (m. 1444 o 1445).
• 1777, Wolgast: Philipp Otto Runge, pintor del romanticisme primerenc alemany.
• 1866, Palmi, prop de Reggio Calabria: Francesco Cilea, compositor d'òpera italià
• 1888, Chicago, EUA: Raymond Chandler, escriptor nord-americà
• 1890, Zarza de Granadilla, província de Càceres: Apolinar de Cáceres Gordo, magistrat.
• 1904, Oklahoma City, Oklahoma, Estats Units: Richard Gaines, actor estatunidenc.
• 1906, Sarajevo, Imperi Austrohongarès: Vladimir Prelog, químic, Premi Nobel de Química de l'any 1975
• 1908, Siracusa, Sicília (Itàlia): Eliio Vittorini, escriptor i polític italià (m. 1966).
• 1912, Anglaterra: Michael Wilding, actor anglès.
• 1920, Lisboa, Portugal: Amália Rodrigues, fadista, cantant i actriu
• 1925, Halifax, West Yorkshire, Anglaterra: Oliver Smithies, genetista estatunidenc d'origen anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2007.
• 1957, La Haia, Països Baixos: Theo van Gogh, cineasta i escriptor neerlandès és assassinat.
• 1967, Rochester (Nova York), Estats Units: Philip Seymour Hoffman, actor estatunidenc
• 1989, Londres, Anglaterra: Daniel Radcliffe, actor anglès
• 1992, Jaca, Espanya: Luis Fenero, ballarí sobre gel

Necrològiques

Països Catalans

• 1980, Barcelona: Alfons Comín, enginyer industrial, polític i publicista català (m. 1932).
• 2011, Barcelona: Joan Vernet i Ginés, arabista català.
• 2012, Barcelona:
  • Esther Tusquets Guillén, escriptora i editora catalana en castellà.
  • Paco Morán, actor.
• 2015, Madrid: Josep Sazatornil, conegut com a Saza, actor de teatre i cinema català (n. 1925).

Resta del món

• 1757, Madrid, Domenico Scarlatti, compositor napolità (n. 1685).
• 1865, Nantes: Jean-Louis Tulou, flautista i compositor que adquirí gran renom com a concertista de flauta.
• 1916, High Wycombe, Buckinghamshire, Anglaterra: William Ramsay, químic escocès, Premi Nobel de Química de 1904 (n. 1852).
• 1955, Washington DC (EUA): Cordell Hull, advocat i polític nord-americà, Premi Nobel de la Pau de 1945 (n. 1871).
• 1966, Nova York: Montgomery Clift, actor estatunidenc (n. 1920).
• 1968, Cambridge, Regne Unit: Henry Hallet Dale, metge anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1936 (n. 1875).
• 2004, Madrid: Carmina Ordóñez, celebritat anomenada la Divina.
• 2007, Munic (Alemanya): Ernst Otto Fischer, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1973 (n. 1918).
• 2011, Londres: Amy Winehouse, cantant i compositora britànica d'estil soul (n. 1983).
• 2017, Guennadi Moisséiev, fou un pilot de motocròs i militar rus, guanyador de tres Campionats del Món de motocròs en la categoria de 250 cc

Festes i commemoracions

Santoral

Església Catòlica

• Sants al Martirologi romà (2011): Ezequiel, profeta (s. VI aC); Sever de Tràcia, màrtir (304); Joan Cassià, monjo (433); Valerià de Cimiez, bisbe (461); santa Brígida de Suècia, reina, fundadora de l'Orde del Santíssim Salvador (1373).
  • Beats al Martirologi romà (2011): Joana d'Orvieto, dominica (1306); Margarita María López de Maturana, monja i fundadora de les Germanes Mercedàries Missioneres (1934); Catalina del Carme Caldés Socias, Miquela Rullan Ribot, religioses, i Prudència Canyelles i Ginesta, laica, màrtirs (1936); Manuel Pérez Giménez, Felipe Valcabado Granado, Mauricio Macho Rodriguez, María Oses Sáinz, Julio Mediavilla Concejero, José Ruiz Martinez, Laurino Proano Cuesta, Anacario Benito Nozal, Felipe Ruiz Fraile, religiosos màrtirs (1936); Vicentte Díez Tejerina, José Estalayo Garcia, Epifanio Sierra Conde, Abilio Ramos y Ramos i Zacarías Fernández Crespo, Fulgencio Calvo Sánchez, religiosos màrtirs (1936); Pedro Ruiz de los Paños, Josep Sala Picó, Guillermo Plaza Hernández, Recaredo Centelles Abad, Antoni Perulles i Estivill, Martín Martínez Pascual, José Pascual Carda Saporta, Isidoro Bover Oliver, José Peris Polo, preveres màrtirs de la Fraternitat de Sacerdots Operaris (1936); Krystyn Gondeck, prevere màrtir (1942); Vasil' Hopko, bisbe i màrtir (1976).
• Sants que ja no són al Martirologi: Eugeni de Roma i Apol·loni de Roma, màrtirs; Tròfim i Teòfil de Roma, màrtirs (302); Primitiva de Roma, màrtir; Rasif de Roma, màrtir; Ravè i Rasif de Macé, eremites màrtirs (s. V); Ròmula, Redempta i Herundona de Roma, ascetes (575); Màrtirs de Bulgària, sota Nicèfor (s. IX); Anna de Constantinoble, verge i eremita (ca. 918); a Colònia (Alemanya): trasllat de les relíquies dels Tres Reis d'Orient i de Fèlix i Nabor de Lodi; a Essen i Paderborn: Libori de Le Mans, bisbe; a Reims: translació de les relíquies de Nicasi de Reims, bisbe.
• Venerats a l'Orde de les Clarisses: Santa Kinga de Polònia, reina.
• Venerats a l'Orde de la Mercè: Beat Jaume I el Conqueridor, rei cofundador; Joan de Lucca, frare (s. XIV); Juan de Montesinos, màrtir (1619); Lleonard de Recanati, bisbe.

Església Armènia

4 Hrotits: 45 màrtirs de Nicòpolis d'Armènia; Melkhiseth i Karapet de Van, neomàrtirs sota Tamerlà.

Església Copta

16 Abib: Joan Calibita, monjo (460); translació de les relíquies de Sant Jordi al Caire.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

Se celebren els corresponents al 5 d'agost del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 9 de juliol del calendari julià. Apol·loni de Sardes, màrtir (s. III); Bianor i Silvà de Pisídia, màrtirs (s. IV); Marcià, màrtir; Arseni d'Alexandria, patriarca; 45 Màrtirs de Nicòpolis d'Armènia: Leonci, Daniel, Alexandre, Maurici, Antoni, Sisini, Anicet, Belarad, Meneu, Timoni, Bianor, Silvà i Apol·loni (ca. 319); 10.000 màrtirs de Nítria (ca. 398); Joan Varasvatxe, pare d'Eutimi l'Il·luminador, i Gabriel, príncep i monjo (s. X); Antoni de les Coves de Kíev, monjo (1073); Gregori d'Assos, bisbe (1150); Basili de Riazan, bisbe (1295); Silvà de Kíev, monjo (s. XIV); Josep de Damasc i companys màrtirs (1860); Piotr, Stefanos, Jirji, Nestoros, màrtirs (1918); Sinaxis dels sants del monestir de Vatopedi, a l'Athos.

Esglésies luteranes

Santa Brígida de Suècia, abadessa i fundadora.

Anglicanisme

Santa Brígida de Suècia, abadessa i fundadora.

Notes

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:23 de juliol.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 23 de juliol