23 de juliol
| << | Juliol 2022 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| Tots els dies | ||||||
El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs. Queden 161 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1521, Gandia, la Safor: els agermanats hi derroten les forces reialistes a la batalla de Gandia.
- 1854: Camins de Ferro de Barcelona a Granollers inaugura el tram de ferrocarril entre Barcelona i Granollers.[1][2]
- 1936, Barcelona: Es funda el PSUC com a resultat de la fusió de la Unió Socialista de Catalunya, del Partit Comunista de Catalunya, el Partit Català Proletari i la Federació Catalana del PSOE.[3]
- 2004, Peralada, Alt Empordà: al Festival de Peralada estrenen l'òpera 1714. Món de guerres, amb llibret d'Albert Mestres.
- 2007, Barcelona: La Gran apagada de Barcelona provoca que més de 350.000 llars es queden sense llum a Barcelona durant uns 4 dies, a causa d'una cadena d'accidents, agreujats per la desastrosa manca d'inversions, tant de Red Eléctrica de España com d'Endesa. L'avaria no se solucionà totalment fins al cap d'un o dos mesos, temps durant el qual moltes zones de la ciutat conviuran amb la presència d'enormes generadors dièsel per poder disposar d'electricitat.
- Resta del món
- 1409, Còrsega: El rei Martí l'Humà d'Aragó nomenà regent el jurista català Hug Bonapart.[4]
- 1816, Lió: Un grup de sacerdots funda la Societat de Maria o dels Pares Maristes, dedicada a l'ensenyament i la predicació.
- 1914, Belgrad: Àustria-Hongria lliura a Sèrbia l'Ultimàtum de juliol, una llista de peticions en resposta a l'assassinat de l'Arxiduc Francesc Ferran d'Àustria a Sarajevo.[5]
- 1921, Xangai (Xina): fundació del Partit Comunista Xinès.[6]
- 1999, Marroc: Inici del regnat de Mohammed VI.
- 2004, Mostar, Bòsnia i Hercegovina: Hi inauguren el pont sobre el riu Neretva, reconstruït arran que les milícies croates d'Hercegovina el destruïssin durant la guerra.
- 2006, París, França: Floyd Landis es proclama guanyador del Tour de França del 2006, Óscar Pereiro és segon i Andreas Klöden tercer.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1741, València: Maria Ladvenant i Quirante, actriu i empresària teatral valenciana (m. 1767).[7]
- 1852, Lleida: Martina Castells i Ballespí, metgessa catalana, primera dona que va assolir un doctorat a Espanya.[8]
- 1890, Barcelona: Joan Amades i Gelats, destacat etnòleg i folklorista català.
- 1922, Calonge: Pere Caner i Estrany, historiador, escriptor i arqueòleg.
- 1966, Toríː Simona Levi, artista, activista, estratega tecnopolítica, gestora cultural, establerta a Barcelona des de 1990.[9]
- 1987, el Masnou, Maresme: Marc Fernández Usón, jugador de bàsquet que ocupava la posició d'aler.
- Resta del món
- 1370, Capodistria (actual Koper, Eslovènia): Pier Paolo Vergerio, humanista italià, estadista i advocat de dret canònic (m. 1444 o 1445).
- 1777, Wolgast: Philipp Otto Runge, pintor del romanticisme primerenc alemany.
- 1796, Estocolm, Suècia: Franz Berwald, compositor suec (m. 1868).[10]
- 1866, Palmi, prop de Reggio Calabria: Francesco Cilea, compositor d'òpera italià (m. 1950).[11]
- 1883, Bagneres-de-Bigorre (França): Alan Brooke, 1r Vescomte Alanbrooke, comandant superior de l'Exèrcit Britànic (m. 1963).[12]
- 1888, Chicago, EUA: Raymond Chandler, escriptor nord-americà
- 1890, Zarza de Granadilla, província de Càceres: Apolinar de Cáceres Gordo, magistrat.
- 1892, Ejersa Goro, Hararge: Haile Selassie I d'Etiòpia , va ser el darrer emperador d'Etiòpia (m. 1975).[13]
- 1897, Bône, Algèria francesaː Valentine Prax, pintora expressionista francesa (m. 1981).[14]
- 1904:
- Oklahoma City, Oklahoma, Estats Units: Richard Gaines, actor estatunidenc.
- París (França): Georges Hugon, compositor i pianista francès (m. 1980).[15]
- 1906, Sarajevo, Imperi Austrohongarès: Vladimir Prelog, químic, Premi Nobel de Química de l'any 1975
- 1908, Siracusa, Sicília (Itàlia): Eliio Vittorini, escriptor i polític italià (m. 1966).[16]
- 1912, Anglaterra: Michael Wilding, actor anglès.
- 1920, Lisboa, Portugal: Amália Rodrigues, fadista, cantant i actriu.[17]
- 1924, Saint-Gingolph, Suïssa: Sabine Weiss, fotògrafa (m. 2021).[18]
- 1925:
- Halifax, West Yorkshire, Anglaterra: Oliver Smithies, genetista estatunidenc d'origen anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2007.
- Kanye, Botswana: Quett Joni Masire, professor i polític, va ser president de Botswana entre 1980 i 1998 (m. 2017).[13]
- 1928, Filadèlfia, EUA: Vera Rubin, astrònoma estatunidenca, pionera en l'estudi de les corbes de rotació galàctiques (m. 2016).[19]
- 1944, Lisboa: Maria João Pires, pianista portuguesa.[20]
- 1945, Lima, Perú: Virginia "Gina" Vargas, sociòloga peruana i líder del moviment de dones al seu país.[21]
- 1957, La Haia, Països Baixos: Theo van Gogh, cineasta i escriptor neerlandès.
- 1967, Rochester (Nova York), Estats Units: Philip Seymour Hoffman, actor estatunidenc.
- 1971, Decatur, Illinois, EUA: Alison Krauss, cantant i violinista de bluegrass estatunidenca.[22]
- 1976, Budapestː Judit Polgár, jugadora d'escacs hongaresa, considerada la millor jugadora d'escacs femenina de la història.[23]
- 1989, Londres, Anglaterra: Daniel Radcliffe, actor anglès
- 1992, Jaca, Espanya: Luis Fenero, ballarí sobre gel
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1429, Riudoms: Margarida de Prades, reina d'Aragó, València, Mallorca, Sardenya, Còrsega (nominal) i Sicília, última reina del casal català (n. 1387).[24][25]
- 1935, Burgos: Carmen Gimeno Presencia, La Venus Valenciana, cantant i vedet valenciana, que morí assassinada.[26]
- 1980, Barcelona: Alfons Comín, enginyer industrial, polític i publicista català (m. 1932).
- 2011, Barcelona: Joan Vernet i Ginés, arabista català.
- 2012, Barcelona:
- Esther Tusquets Guillén, escriptora i editora catalana en castellà.[27]
- Paco Morán, actor.
- 2015, Madrid: Josep Sazatornil, conegut com a Saza, actor de teatre i cinema català (n. 1925).
- Resta del món
- 1757, Madrid, Domenico Scarlatti, compositor napolità (n. 1685).[28]
- 1853, Magaliesberg (Sud-àfrica): Andries Pretorius , un líder dels bòers que contribuí decisivament a la creació de la República de Transvaal (n. 1798).[29]
- 1859, París: Marceline Desbordes-Valmore, cantant, actriu i poetessa francesa (n. 1786).[30]
- 1865, Nantes: Jean-Louis Tulou, flautista i compositor que adquirí gran renom com a concertista de flauta.
- 1885,Wilton, Nova York (EUA): Ulysses S. Grant, va ser el 18è president dels Estats Units d'Amèrica (n. 1822).[31]
- 1916, High Wycombe, Buckinghamshire, Anglaterra: William Ramsay, químic escocès, Premi Nobel de Química de 1904 (n. 1852).[32]
- 1932,
- Bedford, Ohio, Estats Unitsː Alina Bucciantini, soprano italiana (n. 1890).[33]
- São Paulo (Brasil): Alberto Santos-Dumont, primer home a enlairar-se a bord d'un avió a motor (n. 1873).[34]
- 1951, L'Île-d'Yeu (França): Henri Philippe Benoni Omer Joseph Pétain Philippe Pétain o Mariscal Pétain, fou un general francès, Cap d'Estat de la França de Vichy, del 1940 al 1944. (n. 1856).[35]
- 1955, Washington DC (EUA): Cordell Hull, advocat i polític nord-americà, Premi Nobel de la Pau de 1945 (n. 1871).[36]
- 1966, Nova York: Montgomery Clift, actor estatunidenc (n. 1920).
- 1968, Cambridge, Regne Unit: Henry Hallet Dale, metge anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1936 (n. 1875).[37]
- 1992, París: Arletty, pseudònim de Léonie Bathiat, actriu de teatre i cinema, model i cantant francesa (n. 1898).[38]
- 1999, Rabat (Marroc):Al-Hàssan ibn Muhàmmad ibn Yússuf al-Alawí —en àrabالحسن بن محمد بن يوسف العلوي, al-Ḥassan b. Muḥammad b. Yūsuf al-ʿAlawī—, conegut com a Hassan II, fou rei del Marroc de la dinastia alauita (n. 1929).[13]
- 2000, Madrid: Carmen Santonja, compositora i cantant, pintora i escriptora (n. 1934).[39]
- 2001, Jackson (Mississipí) (EUA): Eudora Welty, escriptora nord-americana guanyadora del Premi Pulitzer de 1973 (n. 1909).[40]
- 2004, Madrid: Carmina Ordóñez, celebritat anomenada la Divina.
- 2007, Munic (Alemanya): Ernst Otto Fischer, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1973 (n. 1918).[41]
- 2011, Londres: Amy Winehouse, cantant i compositora britànica d'estil soul (n. 1983).[42]
- 2012,
- Christchurchː Margaret Mahy, escriptora neozelandesa de llibres per a infants i joves (n. 1936).[43]
- La Jolla, Califòrniaː Sally Ride, física estatunidenca i astronauta, primera dona nord-americana a viatjar a l'espai (n. 1951).[44]
- 2015, Nova York, Estats Units: Shigeko Kubota, artista informal i autora de vídeos, performances i instal·lacions (n. 1937).[45]
- 2017, Guennadi Moisséiev, fou un pilot de motocròs i militar rus, guanyador de tres Campionats del Món de motocròs en la categoria de 250 cc
Festes i commemoracions[modifica]
- Sants al Martirologi romà (2011): Ezequiel, profeta (s. VI aC); Sever de Tràcia, màrtir (304); Joan Cassià, monjo (433); Valerià de Cimiez, bisbe (461); santa Brígida de Suècia, reina, fundadora de l'Orde del Santíssim Salvador (1373).
- Beats al Martirologi romà (2011): Joana d'Orvieto, dominica (1306); Margarita María López de Maturana, monja i fundadora de les Germanes Mercedàries Missioneres (1934); Catalina del Carme Caldés Socias, Miquela Rullan Ribot, religioses, i Prudència Canyelles i Ginesta, laica, màrtirs (1936); Manuel Pérez Giménez, Felipe Valcabado Granado, Mauricio Macho Rodriguez, María Oses Sáinz, Julio Mediavilla Concejero, José Ruiz Martinez, Laurino Proano Cuesta, Anacario Benito Nozal, Felipe Ruiz Fraile, religiosos màrtirs (1936); Vicentte Díez Tejerina, José Estalayo Garcia, Epifanio Sierra Conde, Abilio Ramos y Ramos i Zacarías Fernández Crespo, Fulgencio Calvo Sánchez, religiosos màrtirs (1936); Pedro Ruiz de los Paños, Josep Sala Picó, Guillermo Plaza Hernández, Recaredo Centelles Abad, Antoni Perulles i Estivill, Martín Martínez Pascual, José Pascual Carda Saporta, Isidoro Bover Oliver, José Peris Polo, preveres màrtirs de la Fraternitat de Sacerdots Operaris (1936); Krystyn Gondeck, prevere màrtir (1942); Vasil' Hopko, bisbe i màrtir (1976).
- Sants que ja no són al Martirologi: Eugeni de Roma i Apol·loni de Roma, màrtirs; Tròfim i Teòfil de Roma, màrtirs (302); Primitiva de Roma, màrtir; Rasif de Roma, màrtir; Ravè i Rasif de Macé, eremites màrtirs (s. V); Ròmula, Redempta i Herundona de Roma, ascetes (575); Màrtirs de Bulgària, sota Nicèfor (segle ix); Anna de Constantinoble, verge i eremita (ca. 918); a Colònia (Alemanya): trasllat de les relíquies dels Tres Reis d'Orient i de Fèlix i Nabor de Lodi; a Essen i Paderborn: Libori de Le Mans, bisbe; a Reims: translació de les relíquies de Nicasi de Reims, bisbe.
- Venerats a l'Orde de les Clarisses: Santa Kinga de Polònia, reina.
- Venerats a l'Orde de la Mercè: Beat Jaume I el Conqueridor, rei cofundador; Joan de Lucca, frare (segle xiv); Juan de Montesinos, màrtir (1619); Lleonard de Recanati, bisbe.
- Església Armènia
- 4 Hrotits: 45 màrtirs de Nicòpolis d'Armènia; Melkhiseth i Karapet de Van, neomàrtirs sota Tamerlà.
- Església Copta
- 16 Abib: Joan Calibita, monjo (460); translació de les relíquies de Sant Jordi al Caire.
- Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 5 d'agost del calendari gregorià.
- Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
- Corresponen als sants del 9 de juliol del calendari julià. Apol·loni de Sardes, màrtir (s. III); Bianor i Silvà de Pisídia, màrtirs (s. IV); Marcià, màrtir; Arseni d'Alexandria, patriarca; 45 Màrtirs de Nicòpolis d'Armènia: Lleonci, Daniel, Alexandre, Maurici, Antoni, Sisini, Anicet, Belarad, Meneu, Timoni, Bianor, Silvà i Apol·loni (ca. 319); 10.000 màrtirs de Nítria (ca. 398); Joan Varasvatxe, pare d'Eutimi l'Il·luminador, i Gabriel, príncep i monjo (s. X); Antoni de les Coves de Kíev, monjo (1073); Gregori d'Assos, bisbe (1150); Basili de Riazan, bisbe (1295); Silvà de Kíev, monjo (segle xiv); Josep de Damasc i companys màrtirs (1860); Piotr, Stefanos, Jirji, Nestoros, màrtirs (1918); Sinaxis dels sants del monestir de Vatopedi, a l'Atos.
- Esglésies luteranes
- Santa Brígida de Suècia, abadessa i fundadora.
- Anglicanisme
- Santa Brígida de Suècia, abadessa i fundadora.
Notes[modifica]
- ↑ Busquets, Joan. Història de Barcelona. Enciclopèdia Catalana, 1997, p. 204. ISBN 8477391785.
- ↑ «L'antiga estació i el tren». Arxiu Municipal de Granollers, 2014. [Consulta: 23 juliol 2016].
- ↑ «Es crea el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ (en castellà) Boletín de la Real Academia de la Historia, Volums 165-167, 1969, pàg. 169.
- ↑ Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.
- ↑ Schirokauer, Conrad.. Breve historia de la civilizacion china. Barcelona: Eciones Bellaterra, 2011. ISBN 978-84-7290-555-9.
- ↑ Lorenzo, Luciano García. Autoras y actrices en la historia del teatro español (en castellà). EDITUM, 2000, pàg. 138 i següents. ISBN 978-84-8371-169-9.
- ↑ «Metges Catalans | Martina Castells i Ballespí». Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. [Consulta: 31 maig 2022].
- ↑ «About Simona Levi: Italian artist» (en anglès). PeoplePill. [Consulta: 20 maig 2021].
- ↑ Grimley, Daniel M. «Berwald family: 5. Franz (Adolf) Berwald». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.02946 [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Alan Francis Brooke, 1st Viscount Alanbrooke | British field marshal» (en anglès). [Consulta: 17 juliol 2020].
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «PFF-Musee-Zadkine». [Consulta: 6 juny 2022].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Vittorini, Elio nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ «Amália da Piedade Rebordão Rodrigues» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «La photographe franco-suisse Sabine Weiss, figure du courant humaniste, est morte» (en francès). Le Monde.fr, 29-12-2021.
- ↑ Bauer, Patricia. «Vera Rubin» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «Maria João Pires. Piano» (en anglès). Calouste Gulbenkian Foundation, 23-09-2019. [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ Waterman, Peter. From Coldwar Communism to the Global Emancipatory Movement (en anglès). eBook Partnership, 2014-12-12. ISBN 978-1-78301-623-5.
- ↑ McCall, Michael; Rumble, John; Kingsbury, Paul. The Encyclopedia of Country Music (en anglès). Oxford University Press, 2012-02-01, pàg. 285. ISBN 978-0-19-992083-9.
- ↑ «Biografía de Judit Polgar ajedrecista húngara» (en castellà). Mujeres Notables, 01-07-2018. [Consulta: 17 maig 2021].
- ↑ Eufemià Fort Cogul: "La llegenda sobre Margarida de Prades", Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1970, p. 161, i Josep Maria Sans Travé: "Dietari o Llibre de Jornades (1411-1484) de Jaume Safont", Fundació Noguera, col·lecció Textos i Documents, n. 28, Barcelona, 1992, p. 293
- ↑ «El Monasterio de Santes Creus incluye en su ruta las tumbas de las reinas Blanca de Anjou y Margarita de Prades» (en castellà). Revista “Adiós”, 13-03-2020. [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «Sangre en el "cabaret"». Mundo gráfico, núm. 1239, 31-07-1935, pàg. 25, 26 i 27.
- ↑ «Esther Tusquets i Guillén | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «Domenico Scarlatti | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Marceline Desbordes-Valmore | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «Ulysses S. Grant | Biography, Presidency, & History» (en anglès). [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1904» (en anglès americà). [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ «Memorial» (en anglès). findagrave. [Consulta: 5 febrer 2018].
- ↑ «Alberto Santos-Dumont». GEC. [Consulta: 21 juny 2022].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Philippe Pétain» (en francès). [Consulta: 18 juliol 2020].
- ↑ «Cordell Hull | United States statesman» (en anglès). [Consulta: 18 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1936» (en anglès americà). [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ «Arletty, una de las figuras míticas de la escena y el cine francés, fallece a los 94 años». La Vanguardia, 25-07-1992, pàg. 45.
- ↑ García-Luengo Manchado, Javier «Más allá de Vainica doble: Carmen Santonja, pintora». Ars Longa, núm. 18, 2009.
- ↑ «Eudora Welty | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1973» (en anglès americà). [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ «Amy Jade Winehouse | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «Margaret Mahy (1936-2012)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ «Doctora Sally Ride». StarChild. HEASARC. Nasa. [Consulta: 29 març 2021].
- ↑ Grimes, William «Shigeko Kubota, a Creator of Video Sculptures, Dies at 77 (Published 2015)» (en anglès). The New York Times, 28-07-2015. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Kalender - 23. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 23 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
 |
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:23 de juliol. |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 23 de juliol |