Santa Brígida de Suècia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
santa Brígida de Suècia

Pintura de Hermann Rode, ca. 1480 (església de Salem, Södermanland, Suècia)
vídua i fundadora
Nom secular Birgitta Birgersdotter
Naixement 3 de juny de 1303
Finsta (Uppland, Suècia)
Defunció 23 de juliol de 1373
Roma (Itàlia)
Enterrament Abadia de Valdstena (Linköpping, Suècia) (fins a 1394 a San Lorenzo in Panisperma (Roma))
Commemoració en Església Catòlica Romana, esglésies luteranes
Canonització 7 d'octubre de 1391, Roma per Bonifaci IX
Lloc de pelegrinatge Vadstena
Festivitat 23 de juliol (8 d'octubre fins a 1969)
Fets destacables Fundadora de l'Orde del Santíssim Salvador
Iconografia Hàbit de monja, amb llibre
Patronatge Suècia, copatrona d'Europa

Per a la princesa sueca del segle XX, vegeu: Brígida de Suècia Per a la santa irlandesa del mateix nom, vegeu: Brígida d'Irlanda

Santa Brígida de Suècia (Finsta, Suècia, 3 de juny de 1303 - Roma, 23 de juliol de 1373) va ser una religiosa i mística sueca, fundadora de l'Orde del Santíssim Salvador. Va ser proclamada santa per Bonifaci IX el 1391. En 1999, Joan Pau II la va declarar copatrona d'Europa, juntament amb santa Caterina de Siena i santa Teresa Beneta de la Creu.

Vida[modifica | modifica el codi]

Joventut i vida de casada[modifica | modifica el codi]

Brígida nasqué a Finsta, ciutat sueca de la regió d'Uppland, en el si d'una família aristocràtica. La prima part de la seva vida va ser la d'una laica feliçment casada: del seu matrimoni van néixer vuit fills, dels quals la segona va ser Santa Caterina de Suècia. Va quedar vídua el 1344.

Juntament amb el seu espòs, el noble Ulf Gudmarsson, havia estudiat les Sagrades Escriptures, va fundar un petit hospital i ajudava els necessitats. Va ser molt apreciada per la seva capacitat pedagògica: el seu servei va ser demanat a la cort d'Estocolm. Finalment, va fer el pelegrinatge a Santiago de Compostel·la.

Pelegrinatges[modifica | modifica el codi]

Després de la mort del seu espòs, Brigida va marxar del seu país nadiu. Deixà Suècia en 1349 i s'establí a Roma. Des d'allí visità altres llocs d'Itàlia, sobretot els que tenien relíquies de sants com Milà, Pavia, Assís, Bari, Ortona, Benevento, Arielli, Pozzuoli, Nàpols, Salerno, Amalfi, o San Michele Arcangelo a Gargano. L'últim pelegrinatge la portà a Terra Santa, en 1371 - 1372, on va visitar els llocs on havia viscut Crist.

Personalitat[modifica | modifica el codi]

Brígida va revelar el que, al seu parer, era el projecte que Déu tenia per a la humanitat i per als papes, en forma de profecies. També va advertir seriosament sobre els vicis del moment i sobre la necessitat d'una reforma moral i espiritual al cristianisme.

Sostenia que estava en contacte permanent amb Crist, que se li apareixia en visions i amb qui parlava. D'una d'aquestes visites van sorgir les oracions de Santa Brígida, molt populars des de llavors.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Brígida de Suècia
  • Le Rivelazioni Celesti di Santa Brigida di Svezia - www.saintbirgitta.com/italian
  • Paola Giovetti, Brigida di Svezia. Una santa europea. San Paolo Editore, 2002. ISBN 88-215-4767-1
  • Luigi Borriello, Carolina M. Campone Brigida di Svezia: tra profezia e mistica. Libreria Editrice Vaticana, 2002
  • Brigida di Svezia, Ciò che disse Cristo a santa Brigida. Le rivelazioni. San Paolo Editore, 2002. ISBN 88-215-4718-3
  • Brigida di Svezia, Le preghiere di santa Brigida. Da recitarsi per 12 anni e le quindici orazioni da recitarsi per 1 anno. Ancilla, 2003. ISBN 88-88609-11-3
  • Esch Arnold, Tre sante ed il loro ambiente sociale a Roma: s. Francesca Romana, s. Brigida di Svezia e s. Caterina da Siena. Roma nel Rinascimento, 2001. ISBN 88-85913-27-X
  • Joan Pau II, Spes aedificandi.Lettera Apostolica in forma di Motu proprio per la proclamazione di Santa Brigida di Svezia, Santa Caterina da Siena e Santa Teresa Benedetta della Croce a Compatrone d’Europa. Libreria Editrice Vaticana, 1999. ISBN 88-209-2824-8.
  • Lino Cignelli, "La Grazia dei Luoghi Santi", Franciscan Printing Press, 2005

Notes[modifica | modifica el codi]