Salern

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Salèrn.
Infotaula de geografia políticaSalern
Salerno
Bandera de Salern
Salerno 025.jpg
El port de Salern

Localització
Salerno pos SA.gif
40° 40′ 50″ N, 14° 45′ 35″ E / 40.680555555556°N,14.759722222222°E / 40.680555555556; 14.759722222222
Estat Itàlia
Regió Campània
Província Província de Salern
És capital de Província de Salern
Població
Total 135.066 (2016)
• Densitat 2.256,74 hab/km²
Geografia
Superfície 59,85 km²
Altitud 4 m
Limita amb
Indicatius
Codi postal da 84121 a 84135
Fus horari
Prefix telefònic 089
Codi ISTAT 065116
Codi cadastral H703
Altres dades
Agermanament

Web Lloc web de l'Ajuntament
Modifica dades a Wikidata

Salern (Salernum, grec Σάλερνον; Salerno en italià) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, província de Salern. Té uns 150.000 habitants i el comú té 58 km².

Història[modifica]

Fou una antiga ciutat a la costa nord del golf de Posidònia, modern golf de Salern. El seu origen és desconegut i no se'n sap res d'abans de l'establiment romà.

La colònia romana s'hi va establir el 197 aC. Livi l'esmenta com a Castrum Salerni,[1] la qual cosa indica que ja hi existia una fortalesa. Alguns picentins (suposadament els de les ciutats del Picenum que havien estat al costat d'Anníbal) s'hi establiren. La ciutat no va adquirir gaire importància i el territori fou conegut com a Ager Picentinus i el poble l'anomenem aquí "picentes".

Salerno

A la guerra social fou ocupada pel general samnita C. Papius, però és l'única vegada que el seu nom torna a aparèixer a la història. Tenia un bon clima i Horaci diu que li van recomanar per la seva salut. Va ser municipi sota l'Imperi però va conservar el títol de colònia segons les inscripcions.

Després de la caiguda de l'imperi, passà successivament a mans d'Odoacre, els ostrogots i els bizantins, i conquerida pels longobards va formar part del ducat de Benevent (646).[2] En aquesta època fou seu d'un bisbat.

La guerra civil al ducat de Benevent va portar a la divisió del país i l'establiment del Principat de Salern oficializada el 849.[3] Va existir fins a la conquesta normanda el 1077.[4]

Vegeu: Principat de Salern

El segle X va tenir una famosa escola de medicina (Schola Salernitana).

La ciutat formà part després del 1077 del ducat normand de Pulla-Calàbria. Posteriorment fou donada en feu als Colonna, Orsini i Sanseverino, i seguí el destí de Nàpols i Dues Sicílies tot passant a Itàlia el 1861.

Els aliats hi van desembarcar el setembre de 1943 i el febrer de 1944 es va instaurar a la ciutat el govern del mariscal Pietro Badoglio.[5]

Ciutats agermanades[modifica]

Referències[modifica]

  1. Packard, David W. A Concordance to Livy (en anglès). vol.1. Harvard University Press, 1968, p. 134, 837. 
  2. Rosser, John H. Historical Dictionary of Byzantium (en anglès). Scarecrow Press, 2001, p. 54. ISBN 08108662180810866218. 
  3. Emerick, Judson. The Tempietto del Clitunno near Spoleto (en anglès). Penn State Press, p. 404. ISBN 0271044500. 
  4. Partner, Peter. The Lands of St. Peter: The Papal State in the Middle Ages and the Early Renaissance (en anglès). University of California Press, 1972, p. 130. ISBN 0520021819. 
  5. Finkelstein, Monte S. Separatism, the Allies and the Mafia: The Struggle for Sicilian Independence, 1943-1948 (en anglès). Lehigh University Press, 1998, p. 32. ISBN Lehigh University Press.