Joan Cassià

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personasant Joan Cassià, o
Joan l'Eremita
John Cassian.jpeg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementΚασσιανός (Kassianós), Johannes Eremita Cassianus
360 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Escítia Menor (Imperi Romà) Modifica el valor a Wikidata
Mort435 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Marsella (Imperi Romà) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Sant Víctor (Marsella) 
Abat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Conegut perIntroductor del monasticisme oriental a Europa; fundador de l'Abadia de Sant Víctor de Marsella
Activitat
Ocupaciómonjo cristià, escriptor, teòleg Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsEvagri del Pont Modifica el valor a Wikidata
confessor; Pare de l'Església
CelebracióEsglésia Catòlica Romana (culte local a Marsella); esglésies orientals, Església Ortodoxa, Església Anglicana, esglésies luteranes
CanonitzacióNo ha estat formalment canonitzat per l'Església Catòlica (sí per l'Ortodoxa), però sí venerat com a sant a Marsella
PelegrinatgeMarsella
Festivitat23 de juliol (occident); 29 de febrer (orient)
IconografiaCom a eremita; amb llibres

Cassià conegut com a Joannes Massiliensis o Joannes Eremita (c. 360 - c. 435) fou el principal teòric dels semipelagians i fundador de fraternitats monàstiques a l'Europa occidental. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica]

Va néixer vers el 360 en lloc desconegut, però probablement a Escítia Menor, a l'actual Romania.

A la seva obra Confessions narra com vers 378 o 380, la seva crida espiritual el va portar amb el seu amic d'infantesa Germà (Germanus) a viatjar a Palestina, «per a formar-nos en la milícia espiritual, com així també en els sants exercicis del monestir» (Confessions. XVI, 1). Allà es feren monjos al monestir de Betlem i es familiaritzaren amb la vida cenobítica. Al cap de pocs anys emprengueren un viatge per conèixer als principals nuclis on es practicava la vida eremítica a Egipte. S'establiren al desert de Sceté, després de visitar els deserts de Celdes i de Nítria.

Van visitar als monjos dels deserts de Nitria i de Escet, on van conèixer Evagri del Pont. Més tard, el 403, viatjaren per conèixer Joan Crisòstom, patriarca de Constantinoble qui l'ordenà de diaca.[1]

Poc temps més tard, el 405, després que Crisòstom hagués estat deposat il·legalment i hagués d'exiliar-se, Cassià i Germà viatjaren a Roma comissionats pel clergat per demanar la intervenció del papa Innocenci I en defensa del patriarca Joan Crisòstom. Allà fou ordenat Cassià com a prevere i, probablement, morí Germà. Va conèixer Pelagi (Pelagius) i Rufí d'Aquileia com, també a Melania la Jove.

No se'n torna a parlar fins al 415 quan es troba a la Gàl·lia, concretament a Marsella, on va viure la resta de la seva vida. Allà va fundar dos monestirs, un masculí i un altre femení. La tradició els identifica com de Sant Víctor i Sant Salvador, respectivament.

A l'actual Provença ja existia comunitats monàstiques com la de Menerbes fundada a la diòcesi d'Ate pel bisbe Càstor per a la qual Cassià escrigué les Institucions, formades per dotze llibres. Les seves obres i fundacions foren claus per la reedificació del monacat a Occident sobre l'àmplia tradició i experiència contemplativa que havia conegut a Orient. Volgué integrar els valors de l'anacoretisme amb l'estil cenobític d'Occident. Platejà una reforma audaç del monacat amb la voluntat retornar-lo als objectius que guiaven a les primeres comunitats cristianes. Els seus treball foren una de les fonts recollides per la Regla de sant Benet.que aquest redactà entre els anys 534 i 550.

Va morir entre el 434 o 435.[1]

Posicionaments[modifica]

Per a Cassià la recerca de la unitat amb Déu comprèn la purificació total de l'esperit i deslliurar-se completament de tot i de totes les coses. El mètode és recollit a les Institucions i les Col·lacions. Les primeres parlen de la persona exterior i la segona obra es refereix a la persona interior.[2]

Joan Cassià era contrari a la doctrina d'Agustí d'Hipona i defensava que Déu vol sense excepció que tots els humans accedeixin a la salvació. Sostenia que era cada persona qui amb el seu lliure albir pot acollir o refusar la gràcia.[3] Posicionament que suscità una important controvèrsia sorgida poc temps abans de la seva mort i en la qual Cassià no hi va participar. Pròsper d’Aquitània fou un dels primers i més destacats oponents. Tot i que sempre considerà que Cassià era un home de virtuts extraordinàries.[4]

Sarcòfag anomenat de Joan Cassià, a la cripta de S. Víctor de Marsella; data del s. V i estava destinat a un infant.

Obres[modifica]

Les seves obres són:

  • De institutis coenobiorum libri XII, que va servir a Sant Benet de Núrsia per a redactar la seva regla monàstica
  • Collationes Patrum XXIV
  • De incarnatione Christi libri VII
  • De spirituali medicina monachi, seu. Dosis medical ad exinaniendos animi affectus
  • Theologica vonfessio et De conflictu vitiorum et virtutum
  • Vita S. Victoris martyris

i altres.

Bibliografia[modifica]

  • CAPDEVILA, Vicenç-Maria, "Dues pedres mil·lenàries en el camí de la intel·ligència de la fe: Sant Agustí i Joan Cassià" a FIGUERAS, N. i VILA, P. Miscel·lània en honor de Josep M. Marquès. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2021, p. 54 - 62.
  • MASOLIVER, Alexandre. Història del monaquisme cristià. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1978-1981, vol I, p. 71 - 77.
  • HASSETT, Maurice. "John Cassian." The Catholic Encyclopedia. Vol. 3. Nova York: Robert Appleton Company, 1908. http://www.newadvent.org/cathen/03404a.htm

Veneració[modifica]

Fou venerat com a sant poc després de la seva mort. A Marsella es feia un festival en la seva memòria el 25 de juliol.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Masoliver, Alexandre. Història del Monaquisme Cristià. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1978-1981, vol I, p. 71 - 77. 
  2. Alvarado Planas ., Javier. Historia de los métodos de meditación no dual. Madrid: Sanz y Torres, 2012, p. 396. 
  3. CAPDEVILA, Vicenç-Maria, "Dues pedres mil·lenàries en el camí de la intel·ligència de la fe: Sant Agustí i Joan Cassià" a FIGUERAS, N. i VILA, P. Miscel·lània en honor de Josep M. Marques Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2021, p. 54 - 62
  4. Hassett, Maurice. "John Cassian." The Catholic Encyclopedia. Nova Tork: Robert Appleton Company, 1908. Vol. 3. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Cassià