Càstor d'Ate

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Càstor d'Ate
FR-84-Apt1.JPG
bisbe i confessor
Naixement Castorius, en occità: Castre
Mitjan Segle IV
Nimes (Provença, França)
Mort ca. 421
Marsella (Provença)
Sepultura Cripta de la catedral de Marsella
Ocupació sacerdot i bisbe
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa
Canonització Antiga
Festivitat 21 de setembre
Fets destacables Bisbe d'Ate
Iconografia Com a bisbe, amb un senglar
Patronatge Ate
Modifica dades a Wikidata

Càstor d'Ate (Nimes, mitjan segle IV - Marsella, ca. 421) fou bisbe d'Ate. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Se'l considera sant i es commemora el 21 de setembre. És representat amb un senglar perquè en va salvar un que va buscar protecció vora seu a l'entrada de la ciutat d'Ate.

Catedral de Santa Maria la Major de Marsella, amb les restes del sant.

Les fonts sobre la seva vida són tardanes i poc fiables. Segons elles, va néixer a Nimes a mitjan segle IV i va exercir-hi com a advocat. Cap al 395 va casar-se amb una hereva rica amb la que va tenir una filla, Perculiarita. La parella va tenir una crisi religiosa i van acordar viure en castedat.[1] Amb la fortuna familiar, van fundar prop de Menèrba una abadia per a homes dedicada a Sant Fotí de Lió i un convent femení, i van retirar-s'hi a fer vida monàstica.

Amic de Joan Cassià, li va demanar que redactés, cap al 416, les seves Institutiones coenobiticae i les conferències sobre la formació dels monjos i la novena sobre la pregària. Cap al 419 va ésser elegit pels fidels com a bisbe d'Ate, a la mort del bisbe Quintí i contra la seva voluntat. Es pensa que va fundar-hi un monestir; va signar en el concili de Valença la condemna del bisbe Maximí Valentí. En tornar-ne, va morir de camí, cap al 421 a Marsella. Poc després, la invasió dels bàrbars va dispersar la comunitat cristiana d'Ate.

Fou sebollit a l'oratori del Salvador, monestir de monges que havia fundat Joan Cassià a Marsella; des de llavors, fou conegut com a oratori de Santa Maria i Sant Càstor, i s'integrà a la catedral de la ciutat. En 1179 les relíquies es portaren a la catedral nova, instal·lant-se'n a la cripta.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Segons algunes fonts van viure a Sabran (Gard) al Mas Sent-Castre, prop de Megier; altres fonts diuen que vivien prop de Menèrba.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Manuscrit de Raymond de Bot (1275-1303), Vie de saint Castor, évêque d'Apt, traduite d'un manuscrit latin du VIIIe siècle. Desaparegut en 1793, copiat a les Acta ad firmandam eccl. gall. historiam de Carpentras.
  • P. A. Février, "Saint Castor, évêque d'Apt, et son culte", Provence historique, fasc. 146 (1986).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]