Campionat del Món de motocròs

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
BSicon RACE.svgFIM Motocross World Championship
FM MX.JPG
Logotip de l'edició del 2010
CategoriaMotocròs
ÀmbitInternacional
EntitatFIM i Infront
PrecedentsC. d'Europa: 1952 - 56
1a Temporada1957
ConstructorsYamaha, KTM, Honda,
Suzuki, Kawasaki, TM,
Husqvarna
Campió (2020)MXGP: SLO Tim Gajser
MX2:   Occitània Tom Vialle
Campió de constructorsMXGP: AUT KTM
MX2:   JAP Yamaha
Web oficialwww.mxgp.com
Darrera revisió: 22/04/2021

El Campionat del Món de motocròs (oficialment: FIM Motocross World Championship), regulat per la FIM, és la màxima competició internacional de motocròs. El campionat es va inaugurar el 1957 com a continuació del Campionat d'Europa que s'havia disputat des del 1952, amb una única categoria de 500cc. El 1962 s'hi va afegir la categoria de 250cc i el 1975 la de 125cc.[1] Aquesta estructura ha anat canviant progressivament d'ençà del 2003, fins a quedar reduïda a dues classes principals (MXGP i MX2), masculines, i una de complementària (WMX), femenina. Tots els Grans Premis del mundial programen dues mànegues de MXGP i dues de MX2, i només alguns en programen dues més de WMX.

Història[modifica]

El 26 de juliol de 1947 es va celebrar a Wassenaar, Països Baixos,[2] la primera edició d'un campionat internacional de motocròs reservat a seleccions estatals, el Motocross des Nations. Cinc anys després, el 1952, la FIM instaurà el primer Campionat d'Europa de motocròs per a pilots individuals, obert a motocicletes de fins a 500 cc. El 1957, aquest campionat fou rebatejat com a "Campionat del Món" i, al mateix temps, es creà en paral·lel la primera Copa d'Europa de 250 cc, reservada a motocicletes d'aquesta cilindrada, que es rebatejà com a Campionat d'Europa el 1959 i com a Campionat del Món el 1962.[3][4] El 1973, la FIM introduí la que acabà esdevenint la tercera cilindrada d'aquest campionat, la de 125 cc, inicialment com a Copa d'Europa (Cup FIM 125) i, d'ençà de 1975, ja com a Campionat del Món.

Sortida d'una mànega del GP dels Països Baixos de 500cc de 1959

Tot i tenir rang de campionats del món, les primeres edicions dels mundials de motocròs se seguiren celebrant íntegrament a Europa. No fou fins al 1973 que se'n disputaren els primers Grans Premis en un altre continent (concretament, el de 125cc i el de 500cc, tots dos als Estats Units). El 2018, el Campionat del Món constava de 20 Grans Premis repartits entre març i setembre, un d'ells a l'Argentina, tres a Àsia i la resta a Europa.[2]

Al començament, la cilindrada amb més prestigi internacional era la inicial de 500 cc, coneguda popularment com a la "categoria reina" d'aquest esport.[2] La de 250 cc, coneguda aleshores com a "la petita cilindrada", fou tinguda inicialment per una mena de "segona divisió" del motocròs, tot i que en certs països l'interès per aquesta era molt superior, sobretot en aquells on s'hi fabricaven motocicletes competitives de 250 cc (els països del teló d'acer i Catalunya especialment). Pel que fa als 125 cc, la categoria serví sobretot com a camp d'aprenentatge per als més joves, tot i que alguns campions més experimentats també hi varen competir. De mica en mica, l'interès de marques, pilots i públic pels 250 cc va anar creixent fins que, a la dècada del 1990, va acabar esdevenint la més seguida i prenent, doncs, l'apel·latiu familiar de "reina" a la cilindrada de 500 cc.[2] Des d'aleshores, tant els fabricants, com els pilots i el públic en general passaren a esmerçar les seves principals energies en els 250cc.[2]

Al tombant del segle xx, la FIM cedí l'organització del Campionat del Món de motocròs a Youthstream, una societat privada dirigida per Giuseppe Luongo.[2] El 2001, Luongo es vengué els drets acabats d'aconseguir a Dorna, la societat que organitzava el mundial de velocitat. El 2003, Dorna rebatejà la categoria de 500 cc com a 650 cc i la de 250 cc, com a Motocross GP, però foren simplement canvis de nom, sense cap altra variació que l'augment de cilindrada per a la categoria màxima.[2] La gestió de Dorna al capdavant del mundial no acabà de funcionar i, el 2004, l'entitat retrocedí els seus drets a Youthstream. Una de les primeres mesures de Giuseppe Luongo aleshores fou la reformulació total de les tres categories històriques del mundial: les cilindrades de 125, 250 i 500 cc (totes amb motors de dos temps) desaparegueren i, al seu lloc, s'instauraren tres noves categories (o "classes") basades en motors de quatre temps (MX1, MX2 i MX3). La intenció era reflectir els canvis esdevinguts en la tecnologia dels motors, on els dos temps havien pràcticament desaparegut de la producció en sèrie, i a la vegada fer un gest en pro del medi ambient afavorint els motors de quatre temps, menys contaminants que els de dos. No feia gaire, al mundial de velocitat s'hi havia fet un canvi similar en reconvertir l'antiga classe dels 500cc en l'actual MotoGP.

També l'estructura del mundial va canviar: des d'aleshores, als Grans Premis s'hi corrien dues mànegues de les dues categories principals (MX1 i MX2) al mateix dia, mentre que l'altra, MX3, restà segregada i passà a tenir el seu propi calendari, amb Grans Premis específics en dates i circuits diferents. A banda, el 2005 va néixer la Copa del Món de motocròs femení, rebatejada com a Campionat del Món, amb l'acrònim WMX, el 2008. El 2014, la categoria MX1 es rebatejà com a MXGP i es discontinuà la categoria MX3, alhora que es potenciava el mundial femení.

Al gener del 2019 es va comunicar que Infront, empresa líder en drets de televisió i màrqueting, havia comprat Youthstream i obtingut els drets exclusius del Mundial de motocròs fins al 2036.[5] Al febrer del 2020, Infront va canviar el nom de Youthstream, ara de la seva propietat, per Infront Moto Racing . Aquest nou ens, dirigit encara per Giuseppe Luongo, serà qui gestioni en exclusiva els drets internacionals de televisó, màrqueting i promoció de tots els campionats internacionals de motocròs de la FIM: el Campionat del Món, el Motocròs de les Nacions, els mundials femení i Júnior, el mundial de Snowcross, el Campionat d'Europa de motocròs i el Motocròs de les Nacions Europees.[6]

Fórmules dels motors[modifica]

La composició de les tres classes vigents a data del 2020 és la següent:

  • MXGP: Motors de dos temps fins a 250 cc i motors de quatre temps fins a 450 cc (és la categoria reina del motocròs, on competeixen els principals pilots de l'especialitat).
  • MX2: Motors de dos temps fins a 125 cc i motors de quatre temps fins a 250 cc (una mena de categoria d'iniciació, on hi competeixen els joves de fins a 23 anys abans de passar a la superior).[7]
  • WMX: Per a dones, amb motocicletes que compleixin els requeriments de la classe MX2.

Llista de campions[modifica]

A 8 de novembre de 2020
500 cc 250 cc 125 cc
Edició Any Campió Motocicleta Campió Motocicleta Campió Motocicleta
I 1952 Bèlgica Victor Leloup[t 1] Saroléa - -
II 1953 Bèlgica Auguste Mingels FN - -
III 1954 Bèlgica Auguste Mingels FN - -
IV 1955 Regne Unit John Draper BSA - -
V 1956 Regne Unit Les Archer Norton - -
I 1957 Suècia Bill Nilsson AJS RFA Fritz Betzelbacher[t 1] Maico -
II 1958 Bèlgica René Baeten FN Txecoslovàquia Jaromír Čížek Jawa -
III 1959 Suècia Sten Lundin Monark Suècia Rolf Tibblin Husqvarna -
IV 1960 Suècia Bill Nilsson Husqvarna Regne Unit Dave Bickers Greeves -
V 1961 Suècia Sten Lundin Lito Regne Unit Dave Bickers Greeves -
VI 1962 Suècia Rolf Tibblin Husqvarna Suècia Torsten Hallman Husqvarna -
VII 1963 Suècia Rolf Tibblin Husqvarna Suècia Torsten Hallman Husqvarna -
VIII 1964 Regne Unit Jeff Smith BSA Bèlgica Joël Robert CZ -
IX 1965 Regne Unit Jeff Smith BSA URSS Viktor Arbekov CZ -
X 1966 RDA Paul Friedrichs CZ Suècia Torsten Hallman Husqvarna -
XI 1967 RDA Paul Friedrichs CZ Suècia Torsten Hallman Husqvarna -
XII 1968 RDA Paul Friedrichs CZ Bèlgica Joël Robert CZ -
XIII 1969 Suècia Bengt Åberg Husqvarna Bèlgica Joël Robert CZ -
XIV 1970 Suècia Bengt Åberg Husqvarna Bèlgica Joël Robert Suzuki -
XV 1971 Bèlgica Roger De Coster Suzuki Bèlgica Joël Robert Suzuki -
XVI 1972 Bèlgica Roger De Coster Suzuki Bèlgica Joël Robert Suzuki -
XVII 1973 Bèlgica Roger De Coster Suzuki Suècia Håkan Andersson Yamaha Bèlgica André Malherbe[t 1] Zündapp
XVIII 1974 Finlàndia Heikki Mikkola Husqvarna URSS Guennadi Moisséiev KTM Bèlgica André Malherbe Zündapp
XIX 1975 Bèlgica Roger De Coster Suzuki Bèlgica Harry Everts Puch Bèlgica Gaston Rahier Suzuki
XX 1976 Bèlgica Roger De Coster Suzuki Finlàndia Heikki Mikkola Husqvarna Bèlgica Gaston Rahier Suzuki
XXI 1977 Finlàndia Heikki Mikkola Yamaha URSS Guennadi Moisséiev KTM Bèlgica Gaston Rahier Suzuki
XXII 1978 Finlàndia Heikki Mikkola Yamaha URSS Guennadi Moisséiev KTM Japó Akira Watanabe Suzuki
XXIII 1979 Regne Unit Graham Noyce Honda Suècia Håkan Carlqvist Husqvarna Bèlgica Harry Everts Suzuki
XXIV 1980 Bèlgica André Malherbe Honda Bèlgica Georges Jobé Suzuki Bèlgica Harry Everts Suzuki
XXV 1981 Bèlgica André Malherbe Honda Regne Unit Neil Hudson Honda Bèlgica Harry Everts Suzuki
XXVI 1982 EUA Brad Lackey Suzuki EUA Danny LaPorte Yamaha Bèlgica Eric Geboers Suzuki
XXVII 1983 Suècia Håkan Carlqvist Yamaha Bèlgica Georges Jobé Suzuki Bèlgica Eric Geboers Suzuki
XXVIII 1984 Bèlgica André Malherbe Honda Àustria Heinz Kinigadner KTM Itàlia Michele Rinaldi Suzuki
XXIX 1985 Regne Unit Dave Thorpe Honda Àustria Heinz Kinigadner KTM Finlàndia Pekka Vehkonen Cagiva
XXX 1986 Regne Unit Dave Thorpe Honda França Jacky Vimond Yamaha Països Baixos David Strijbos Cagiva
XXXI 1987 Bèlgica Georges Jobé Honda Bèlgica Eric Geboers Honda Països Baixos John van den Berk Yamaha
XXXII 1988 Bèlgica Eric Geboers Honda Països Baixos John van den Berk Yamaha Occitània Jean-Michel Bayle Honda
XXXIII 1989 Regne Unit Dave Thorpe Honda Occitània Jean-Michel Bayle Honda EUA Trampas Parker KTM
XXXIV 1990 Bèlgica Eric Geboers Honda Itàlia Alessandro Puzar Suzuki EUA Donny Schmit Suzuki
XXXV 1991 Bèlgica Georges Jobé Honda EUA Trampas Parker Honda Bèlgica Stefan Everts Suzuki
XXXVI 1992 Bèlgica Georges Jobé Honda EUA Donny Schmit Yamaha Sud-àfrica 1928-1994 Greg Albertyn Honda
XXXVII 1993 Bèlgica Jacky Martens Husqvarna Sud-àfrica 1928-1994 Greg Albertyn Honda Països Baixos Pedro Tragter Suzuki
XXXVIII 1994 Suècia Marcus Hansson Honda Sud-àfrica 1928-1994 Greg Albertyn Suzuki EUA Bob Moore Yamaha
XXXIX 1995 Bèlgica Joël Smets Husaberg Bèlgica Stefan Everts Honda Itàlia Alessandro Puzar Honda
XL 1996 Nova Zelanda Shayne King KTM Bèlgica Stefan Everts Honda Occitània Sébastien Tortelli Kawasaki
XLI 1997 Bèlgica Joël Smets Husaberg Bèlgica Stefan Everts Honda Itàlia Alessio Chiodi Yamaha
XLII 1998 Bèlgica Joël Smets Husaberg Occitània Sébastien Tortelli Kawasaki Itàlia Alessio Chiodi Husqvarna
XLIII 1999 Itàlia Andrea Bartolini Yamaha Occitània Frédéric Bolley Honda Itàlia Alessio Chiodi Husqvarna
XLIV 2000 Bèlgica Joël Smets KTM Occitània Frédéric Bolley Honda RSA Grant Langston KTM
XLV 2001 Bèlgica Stefan Everts Yamaha França Mickaël Pichon Suzuki Regne Unit James Dobb KTM
XLVI 2002 Bèlgica Stefan Everts Yamaha França Mickaël Pichon Suzuki Occitània Mickaël Maschio Kawasaki
650 cc Motocross GP 125 cc
XLVII 2003 Bèlgica Joël Smets[t 2] KTM Bèlgica Stefan Everts Yamaha Bèlgica Steve Ramon KTM
MX3 MX1 MX2
XLVIII 2004 Occitània Yves Demaria KTM Bèlgica Stefan Everts Yamaha Nova Zelanda Ben Townley KTM
XLIX 2005 Bèlgica Sven Breugelmans KTM Bèlgica Stefan Everts Yamaha Itàlia Antonio Cairoli Yamaha
L 2006 Occitània Yves Demaria KTM Bèlgica Stefan Everts Yamaha Occitània Christophe Pourcel Kawasaki
LI 2007 Occitània Yves Demaria Yamaha Bèlgica Steve Ramon Suzuki Itàlia Antonio Cairoli Yamaha
LII 2008 Bèlgica Sven Breugelmans KTM Itàlia David Philippaerts Yamaha RSA Tyla Rattray KTM
LIII 2009 França Pierre Renet Suzuki Itàlia Antonio Cairoli Yamaha Occitània Marvin Musquin KTM
LIV 2010 Espanya Carlos Campano Yamaha Itàlia Antonio Cairoli KTM Occitània Marvin Musquin KTM
LV 2011 Suïssa Julien Bill Honda Itàlia Antonio Cairoli KTM Alemanya Ken Roczen KTM
LVI 2012 AUT Matthias Walkner KTM Itàlia Antonio Cairoli KTM Països Baixos Jeffrey Herlings KTM
LVII 2013 SLO Klemen Gercar Honda Itàlia Antonio Cairoli KTM Països Baixos Jeffrey Herlings KTM
- MXGP MX2
LVIII 2014 - Itàlia Antonio Cairoli KTM FRA Jordi Tixier KTM
LIX 2015 - FRA Romain Febvre Yamaha SLO Tim Gajser Honda
LX 2016 - SLO Tim Gajser Honda NED Jeffrey Herlings KTM
LXI 2017 - ITA Antonio Cairoli KTM LAT Pauls Jonass KTM
LXII 2018 - NED Jeffrey Herlings KTM ESP Jorge Prado KTM
LXIII 2019 - SLO Tim Gajser Honda ESP Jorge Prado KTM
LXIV 2020 - SLO Tim Gajser Honda Occitània Tom Vialle KTM
Notes
  1. 1,0 1,1 1,2 El color rosa assenyala les edicions del Campionat d'Europa previ al Campionat del Món.
  2. El color beix assenyala els campions de la categoria MX3 (i 650 cc), substituta de la de 500 cc però sense el prestigi que tenia l'anterior.

Estadístiques[modifica]

Campions múltiples[modifica]

A 8 de novembre de 2020
Stefan Everts, el campió amb més títols de la història del campionat
Pilot Títols
Bèlgica Stefan Everts 10 (4 x MX1, 2 x 500 cc, 3 x 250 cc, 1 x 125 cc)
Itàlia Antonio Cairoli 9 (7 x MX1/MXGP, 2 x MX2)
Bèlgica Joël Robert 6 (6 x 250 cc)
Bèlgica Roger De Coster 5 (5 x 500 cc)
Bèlgica Eric Geboers 5 (2 x 500 cc, 1 x 250 cc, 2 x 125 cc)
Bèlgica Georges Jobé 5 (3 x 500 cc, 2 x 250 cc)
Bèlgica Joël Smets 5 (4 x 500 cc, 1 x MX3)
Bèlgica Harry Everts 4 (1 x 250 cc, 3 x 125 cc)
Suècia Torsten Hallman 4 (4 x 250 cc)
Finlàndia Heikki Mikkola 4 (3 x 500 cc, 1 x 250 cc)
SLO Tim Gajser 4 (3 × MXGP, 1 × MX2)
Països Baixos Jeffrey Herlings 4 (1 × MXGP, 3 × MX2)
Sud-àfrica 1928-1994 Greg Albertyn 3 (2 x 250 cc, 1 x 125 cc)
Itàlia Alessio Chiodi 3 (3 x 125 cc)
Occitània Yves Demaria 3 (3 x MX3)
RDA Paul Friedrichs 3 (3 x 500 cc)
Bèlgica André Malherbe 3 (3 x 500 cc) +2 Campionats d'Europa 125 cc
URSS Guennadi Moisséiev 3 (3 x 250 cc)
Bèlgica Gaston Rahier 3 (3 x 125 cc)
Regne Unit Dave Thorpe 3 (3 x 500 cc)
Suècia Bengt Åberg 2 (2 x 500 cc)
Occitània Jean-Michel Bayle 2 (1 x 250 cc, 1 x 125 cc)
Països Baixos John Van den Berk 2 (1 x 250 cc, 1 x 125 cc)
Occitània Frédéric Bolley 2 (2 x 250 cc)
Bèlgica Sven Breugelmans 2 (2 x MX3)
Suècia Håkan Carlqvist 2 (1 x 500 cc, 1 x 250 cc)
Àustria Heinz Kinigadner 2 (2 x 250 cc)
Suècia Sten Lundin 2 (2 x 500 cc)
Suècia Bill Nilsson 2 (2 x 500 cc)
EUA Trampas Parker 2 (1 x 250 cc, 1 x 125 cc)
França Mickaël Pichon 2 (2 x 250 cc)
Itàlia Alessandro Puzar 2 (1 x 250 cc, 1 x 125 cc)
Bèlgica Steve Ramon 2 (1 x MX1, 1 x MX2)
EUA Donny Schmit 2 (1 x 250 cc, 1 x 125 cc)
Regne Unit Jeff Smith 2 (2 x 500 cc)
Suècia Rolf Tibblin 2 (2 x 500 cc) +1 Campionat d'Europa 250 cc
Occitània Sébastien Tortelli 2 (1 x 250 cc, 1 x 125 cc)
Occitània Marvin Musquin 2 (2 x MX2)
ESP Jorge Prado 2 (2 × MX2)
Bèlgica Auguste Mingels 2 (2 x 500cc)[m 1]
Regne Unit Dave Bickers 2 (2 x 250cc)
  1. El color rosa assenyala els guanyadors del Campionat d'Europa previ al Campionat del Món

Títols per nacionalitat[modifica]

Campionat d'Europa
País 500cc 250cc 125cc Total
Bèlgica Bèlgica 3 2 5
Regne Unit Regne Unit 2 2 4
RFA RFA 1 1
Txecoslovàquia Txecoslovàquia 1 1
Suècia Suècia 1 1
Totals 5 5 2 12
Campionat del Món
A 8 de novembre de 2020
País 500cc/MX3 250cc/MXGP[n 1] 125cc/MX2 Total
Bèlgica Bèlgica 24 18 10 52
Itàlia Itàlia 1 9 7 17
Suècia Suècia 10 6 16
Occitània Occitània 3 4 7 14
Regne Unit Regne Unit 6 1 1 8
Països Baixos Països Baixos 2 6 8
Estats Units Estats Units 1 3 3 7
França França[n 2] 1 4 1 6
Finlàndia Finlàndia 3 1 1 5
Sud-àfrica Sud-àfrica 2 3 5
Eslovènia Eslovènia 1 3 1 5
Alemanya Alemanya[n 3] 3 1 4
Unió Soviètica Unió Soviètica 4 4
Àustria Àustria 1 2 3
Espanya Espanya 1 2 3
Nova Zelanda Nova Zelanda 1 1 2
Japó Japó 1 1
Letònia Letònia 1 1
 Suïssa 1 1
Totals 57 59 46 162
Notes
  1. Anomenada MX1 fins al 2013
  2. No s'hi compten els aconseguits per pilots occitans.
  3. S'hi compten els aconseguits per pilots de l'antiga RDA.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Egea, Alfonso; Ramos, Javier; Izquierdo, Maria Vanessa; Murillo, Juan José; García, Óscar. «Historia del motocross». A: Fraile, Maria José (Directora). Atlas visual de los deportes (en castellà). Vol. 5. L'Eliana: Producciones Editoriales Clannad, 2000, p. 33. ISBN 84-95664-05-4. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Histoire du Motocross - Championnats du Monde» (PDF) (en francès). memotocross.fr, 17-04-2019. Arxivat de l'original el 2020-10-17. [Consulta: 15 octubre 2020].
  3. «History of Motocross Racing» (en anglès). ultimatemotorcycling.com, 27-02-2014. [Consulta: 15 octubre 2020].
  4. Youngblood, Ed. «The History of Motocross: An MX Series – 1924-2000s» (en anglès). pigtailpals.com, 10-09-2020. [Consulta: 15 octubre 2020].
  5. Rovira, Roger. «Infront compra Youthstream y se hace con los derechos de MXGP» (en castellà). mx1onboard.com, 31-01-2019. [Consulta: 15 octubre 2020].
  6. Phillips, Lewis. «New Name: Youthstream» (en anglès). mxvice.com, 24-02-2020. [Consulta: 15 octubre 2020].
  7. «FIM MXGP, MX2, Women's Motocross World Championships / FIM Motocross of Nations Regulations 2020» (PDF) (en anglès). fim-live.com. FIM, 14-01-2020. [Consulta: 15 octubre 2020].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campionat del Món de motocròs