Gas Gas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gas Gas Motos, S.A.
Tipus Societat Anònima
Sector Motocicleta
Destí Adquirida per Torrot Electric
Fundada 1985
Fundador(s) Narcís Casas
i Josep Maria Pibernat
Extinció 2015
Seu Salt, Gironès, Catalunya Catalunya
Persones clau Josep Rovira Paxau (Enginyer/Trial)
Boni Geebelen (Enginyer/Enduro)
Productes Motocicletes, quads
Lloc web www.gasgas.cat

Gas Gas fou una empresa catalana fabricant de motocicletes,[1] especialitzada en el fora d'asfalt i coneguda sobretot per les seves motos de trial i enduro, per bé que també fabricava quads.[2] Fundada el 1985, tenia la fàbrica a Salt, Gironès, i la seva raó social era GAS GAS MOTOS, S.A. La profunda crisi que patí des de començaments del 2015 n'acabà provocant la suspensió d'activitats cap al juliol d'aquell any.[3][4]

Gas Gas va néixer arran de la fallida empresarial de SWM, quan dos ex-pilots d'enduro i en aquells moments distribuïdors de la marca italiana, Narcís Casas i Josep Maria Pibernat,[2] es van trobar sense productes per a vendre a la seva botiga, anomenada justament Gas Gas, i van decidir fabricar-se ells mateixos les motos de trial per a poder-ne vendre.

Història[modifica | modifica el codi]

Des de 1974,[2] Casas i Pibernat regentaven un establiment comercial a Salt distribuïdor de les motocicletes Bultaco anomenat "Gas Gas". A partir de 1980, amb la crisi i posterior tancament de Bultaco, ambdós socis es trobaren sense motocicletes per a vendre i començaren la importació de les italianes SWM,[5] passant a ser representants de l'empresa per a tot l'estat espanyol.

Més endavant, SWM entrà en crisi i tancà la seva factoria. Casas i Pibernat s'hi resistiren i miraren de ressuscitar la marca italiana. Després de moltes negociacions es desistí de l'intent de trobar un nou nom per a la marca[5] i el 1984, a iniciativa dels dos socis, es presentà al Saló de l'Automòbil de Barcelona un prototipus de trial amb el nom del seu establiment, Gas Gas, basat en la SWM Guanaco optimitzada i posada al dia.[5]

Gas Gas Halley de trial de 1986.

El 1985 es presentà una nova versió evolucionada del seu prototipus de trial, que no tenia gaire a veure amb la primera. S'anomenava Gas Gas Halley,[6] nom que commemorava el pas d'aquest cometa prop de l'òrbita terrestre el 1986,[7] i seria posada en producció tot fabricant-se'n 200 exemplars[5] (l'artífex d'aquesta moto fou Josep Rovira Paxau,[8] durant anys responsable de les motocicletes de trial de la marca i actualment desenvolupant la mateixa tasca a Sherco). Aquella moto tingué bona acceptació i aniria evolucionant ràpidament i notable. L'any següent se'n duplicà la producció. La penetració de la marca en el mercat fou tan bona que els seus propietaris decidiren ampliar la gamma de trial i introduir-se en altres modalitats, com ara el motocròs i l'enduro.[5] Per tal d'encarar amb garanties aquesta darrera modalitat, l'empresa contractà Boni Geebelen, antic pilot de trial esdevingut especialista en motocicletes d'enduro. Geebelen ha estat des d'aleshores el màxim responsable dels models d'enduro de Gas Gas.[8]

A data de 2009, l'empresa estava controlada en un 65% per Vector Capital (Societat de Caixa Penedès) i Ingenia Capital, amb gairebé el 65% de participacions conjuntament. Josep Maria Pibernat en conservava part del capital i exercia tasques de direcció juntament amb Ramon Puente, director general i accionista, mentre que Narcís Casas havia abandonat l'empresa.[9]

Significat del nom[modifica | modifica el codi]

Gas Gas vol dir en argot motorista "accelera" (accelerar, donar gas, anar a tot drap, a sac). Els fundadors de Gas Gas han expressat de vegades els seus dubtes sobre el nom triat, ja que fora del mercat espanyol pot causar confusió. N'hi ha que, desconeixent-ne el significat, han fet broma dient que a Gas Gas són tan bons que havien d'anomenar-se dues vegades. L'importador als EUA va fer servir el lema Gas Gas = Fast Fast a partir de 1999-2002 per mirar de fer la marca més entenedora per al públic americà.

Projectes i fusions[modifica | modifica el codi]

El 16 de març de 2012 s'anuncià que Gas Gas, Ossa i Rieju havien decidit d'unir-se per a desenvolupar conjuntament un motor de quatre temps compatible amb les motos que produeixen les tres companyies. L'acord disposa d'un pressupost de dos milions d'euros i, segons s'anuncià, "és el primer punt de col·laboració entre les marques, però hi ha altres projectes en cartera". El motor es fabricarà probablement a la planta de Gas Gas i l'objectiu és tenir-lo acabat en un termini de dos anys. Segons Joan Sureda, Director general d'Indústria de la Generalitat de Catalunya, el projecte es fa conjuntament amb l'administració catalana.[10]

El 24 gener de 2014 es va anunciar que l'empresa es fusionava amb Ossa, per bé que les marques respectives continuarien diferenciades. Un dels primers projectes que es preveia en l'acord de fusió era el desenvolupament conjunt d'una nova moto d'estil "vintage", que hauria de portar el segell d'Ossa i que suposaria l'entrada de la marca en el món de la carretera.[11] La fallida final de Gas Gas, el 2015, significà també la fi del projecte de la renascuda Ossa.[12]

La greu crisi del 2015[modifica | modifica el codi]

El 2015, Gas Gas va patir una crisi financera greu i va haver de presentar un pre-concurs de creditors.[13] El juny d'aquell any es publicà que l'empresa es trobava a un pas de la liquidació, en no arribar a un acord amb el comitè per a aplicar un ERO temporal que afectaria molts treballadors.[14] A mitjan mes de novembre, el Jutjat Mercantil de Girona va escollir l'empresa Torrot Electric com a nova propietària de Gas Gas. L'oferta de Torrot Electric era la més alta de les tres que s'havien rebut: 9,66 milions d'euros per a la compra i una inversió de 13 milions més en tres anys per a reflotar Gas Gas.[15]

Producció[modifica | modifica el codi]

Gas Gas d'enduro EC Racing edition del 2008 amb suspensió completa Ohlins

Gas Gas fabricava i venia motocicletes de trial des de 1985, i d'enduro i de motocròs des de 1989. El 2002 va començar a fabricar els quads. Produïa també una moto de supermoto. Era líder en el mercat internacional de motos de trial i tenia una posició molt forta en el sector de l'enduro. La marca era coneguda pels seus productes d'altíssima qualitat i per la seva contínua recerca i evolució tècnica. La major part dels models Gas Gas eren construïts de forma artesanal a la seva fàbrica de Salt.[2]

Fins al moment del seu tancament, les motos Gas Gas s'exportaven a més de 60 països d'arreu del món, incloent-hi Austràlia, Nova Zelanda, Canadà, Sud-amèrica i els EUA, a banda de molts països europeus.

Models[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Llista de models de motocicleta Gas Gas
Trial
Els models TXT estaven específicament dissenyats per al trial i eren capdavanters al mercat mundial de l'especialitat.
Enduro / Fora de carretera
Mentre els models EC ("Enducross") i MC (motocròs) eren exportats arreu, Gas Gas havia fabricat models especialment per al mercat del fora d'asfalt dels EUA: La XC ("Cross Country") produïda de 1999 al 2002 i la DE ("Dealer Edition") produïda del 2002 al 2006. Ambdós models foren intents reeixits d'adaptar la producció a les característiques del mercat americà. Els models FSE i FSR màquines d'enduro similars en aparença als EC, però equipats amb motor d'injecció de quatre temps. El 2007 l'empresa va unificar tots els models i cilindrades amb el mateix color: vermell. Abans del 2007, cada color dels models EC representava una cilindrada:
  • Groc - 125cc i 200cc.
  • Vermell - 50cc, 250cc, 400cc i 450cc.
  • Blau – 300cc i 450cc.
Quads
Els quads de tot-terreny estaven enquadrats a la línia Wild HP i n'hi havia amb motors de dos temps i amb motors d'injecció de quatre temps. Abans del 2007, la línia Wild HP era disponible en colors blau o vermell independentment de la seva cilindrada. A partir del 2007 s'havien unificat tots a color negre.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Motos campiones
Mostra de models

Competició[modifica | modifica el codi]

Segons fonts oficials, fins a data de febrer del 2015 Gas Gas havia obtingut un total de 20 títols mundials: 5 de trial outdoor, 4 d'indoor, 4 de constructors (trial), 4 d'enduro i 3 de constructors (enduro).[16]

Trial[modifica | modifica el codi]

Adam Raga amb la Gas Gas el 2007

El 1993 Gas Gas va aconseguir fitxar el múltiple campió del món de trial Jordi Tarrés, qui abandonà la marca Beta i de seguida va guanyar per a la marca de Salt tres campionats del món consecutius, (1993 a 1995).[17]

Més recentment, Gas Gas havia guanyat amb Adam Raga el Campionat del Món de Trial dues vegades seguides (2005 i 2006), el de trial indoor quatre vegades consecutives (2003 a 2006) i amb Laia Sanz una vegada el Campionat del Món de trial femení (2012).

La marca ostentava també 6 títols europeus de trial masculí (1997, 2000, 2002, 2004, 2005 i 2009), 3 de trial femení (1999 a 2001) i 7 títols espanyols en la categoria màxima, a banda de nombrosos en altres estats i categories (júnior, juvenil, etc.).

Any Campió
1993 Catalunya Jordi Tarrés
1994 Catalunya Jordi Tarrés
1995 Catalunya Jordi Tarrés
2005 Catalunya Adam Raga
2006 Catalunya Adam Raga
Total 5
Any Campió
2003 Catalunya Adam Raga
2004 Catalunya Adam Raga
2005 Catalunya Adam Raga
2006 Catalunya Adam Raga
Total 4
Any Campió
2012 Catalunya Laia Sanz
Total 1

Enduro[modifica | modifica el codi]

Shaun Benson amb la Gas Gas 300 al Campionat Britànic d'enduro del 2009

Gas Gas també havia aconseguit l'èxit en el Campionat del Món d'enduro.[17] Els primers els aconseguí Paul Edmondson, en guanyar el campionat del món de 125 cc el 1994 i el de 250 cc el 1996. El seguiren Petteri Silván (250 cc i general el 1999) i Petri Pohjamo (125 cc el 2003). En total, a data d'octubre del 2012, Gas Gas ostentava 4 títols mundials per marques d'enduro i 9 per pilots, a banda de 8 campionats d'Europa per pilots i 22 campionats espanyols per pilots.

D'altra banda, cal dir que Wayne Braybrook (campió d'enduro del Regne Unit), conduint una Gas Gas, va ser un dels dos pilots que acabà els 80 quilòmetres de la dura cursa Red Bull Last Man Standing del 2006. Els altres 126 corredors no van poder acabar-la.

  • Els títols mundials d'enduro obtinguts per pilots de Gas Gas són aquests:
Any Categoria Campió[c 1] Marques
1994 125 cc Regne Unit Paul Edmondson
1996 250 cc Regne Unit Paul Edmondson -
1999 250 cc Finlàndia Petteri Silván
1999 Scratch Finlàndia Petteri Silván
2003 125 cc Finlàndia Petri Pohjamo
2005 EJ Espanya Cristóbal Guerrero  ?
2010 Dones França Ludivine Puy  ?
2011 Dones França Ludivine Puy  ?
2012 Dones CAT Laia Sanz  ?
Total 9 4
  1. De vegades,[16] els títols obtinguts en categories de nova creació (com ara EJ o Dones) no es compten com a Campionats del Món, per bé que ho són a tots els efectes.

Quads[modifica | modifica el codi]

Gas Gas també competia en la modalitat de quads en el campionat espanyol. En modalitat de quadcross destaca la victòria del seu pilot francès Jeremie Warnia al campionat del 2007.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Freixa, Elena. «Catalunya, bressol d'èxits de dues rodes». Diari Ara. Edició de Premsa Periòdica ARA, SL [Barcelona], núm. 104, 13 març 2011, p. 30-31 [Consulta: 14 març 2011].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Gas Gas. Presidente Josep Maria Pibernat» (PDF) (en castellà). programaempresa.com, 20 juny 2007. [Consulta: 10 octubre 2009].
  3. «Lamentable y tristemente, Gas Gas cierra sus puertas y procede a la liquidación de la sociedad.» (en castellà). voromv.com, 7 juliol 2015. [Consulta: 20 octubre 2015].
  4. Álvarez, Sergio. «La moto española pierde uno de sus últimos bastiones: Gas Gas cierra sus puertas» (en castellà). diariomotor.com, 6 juliol 2015. [Consulta: 20 octubre 2015].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Narcís Casas» (en castellà). enduromagazine.com. [Consulta: 2 octubre 2009].
  6. Orengo, Joan Carles. «Spanish Trial Bikes. Gas Gas Halley 325 PXC, 1986» (en castellà). todotrial.com, setembre 2000. [Consulta: 22 desembre 2009].
  7. Orengo, Joan Carles; Herreros, Francisco. «Gas Gas». A: Soler, Cristina (coord.). La moto catalana. 1905-2010, Història d'una indústria capdavantera (Guia de l'exposició del Museu de la Moto de Barcelona). Bassella: Fundació Museu de la Moto Mario Soler, agost 2011, p. 64. D.L. B 29846-2011. 
  8. 8,0 8,1 «Gas Gas et l'Enduro. 1990 - 2010» (JPG. Article escanejat de la revista Moto Verte) (en francès). embarrados.com, 2010. [Consulta: 2 març 2014].
  9. «Caixa Penedès e Ingenia Capital toman el control de Gas Gas» (en castellà). dailymotos.com, 6 maig 2008. [Consulta: 22 desembre 2009].
  10. Grau, Jordi. «Acord entre Ossa, Gas Gas i Rieju per fabricar un motor». elpuntavui.cat. El Punt Avui, 16 març 2012. [Consulta: 22 març 2012].
  11. «Els fabricants de motos catalans Gas Gas i Ossa es fusionen per competir en el mercat asiàtic». ccma.cat. CCMA, 24 gener 2014. [Consulta: 24 gener 2014].
  12. Freixa, Elena. «La segona mort de les motos Ossa». ara.cat. Ara, 17 gener 2016. [Consulta: 20 gener 2016].
  13. «Gas Gas creu que en dues setmanes superarà el pre-concurs de creditors». Diari Ara, 21/1/2015, pàg. 26.
  14. «Gas Gas, a un pas de la liquidació». naciodigital.cat. Nació Digital, 19 juny 2015. [Consulta: 20 juny 2015].
  15. «El Jutjat Mercantil escull el fabricant de motos elèctriques Torrot com a nou propietari de Gas Gas». ccma.cat. CCMA, 19 novembre 2015. [Consulta: 15 novembre 2015].
  16. 16,0 16,1 Generalitat de Catalunya; Ajuntament de Barcelona. «Catalunya MOTO. Indústria, societat, competició i tecnologia». A: Exposició temporal. Barcelona: Palau Robert, Del 3 de març al 25 d'octubre de 2015. D.L. B 7276-2015. 
  17. 17,0 17,1 Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Trial». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC & Hipòtesi Edi-Balmes Edició SL, 1998, p. 292-295. D.L. B-46204-1998. ISBN 84-920886-5-6. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gas Gas Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 58′ 5.35″ N, 2° 46′ 40.71″ E / 41.9681528°N,2.7779750°E / 41.9681528; 2.7779750