Reddis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióReddis
Reddis logo.png
Dades base
Sector Motocicleta
Història
Fundació 1952
Fundadors Ramon Grifoll i Juli Armengol
Dissolució 1973
Activitat
Productes Motocicletes, Motocultors, Microcotxes, etc.
Producció 499 motocicletes
Organització i govern
Seu central 
És propietat de Gamoto S.A.

Web motoreddis.com
Modifica dades a Wikidata

Reddis fou una marca catalana de motocicletes[1] fabricades a Reus, Camp de Tarragona,[2] per l'empresa Gamoto S. A. entre 1952 i 1973.[3] L'empresa, situada al número 4 del carrer Verdaguer de Reus, va produir un total de 499 motocicletes al llarg de la seva existència.

Història[modifica | modifica el codi]

La iniciativa que origina la marca de motocicletess Reddis partí de Josep Sentís i Armengol, nascut cap a 1928 al si d'una família propietària del "Garatge Armengol", taller d'automòbils situat al número 14 del carrer del Roser de Reus. El 1945, a 17 anys, Sentís tingué la idea de construir una moto, feina en la qual l'ajudà un viatjant que conegué al seu garatge. El motor, un DKW RT 125 cc, l'hi compraren a l'amo de la fàbrica de pells Ferrer, al passeig de la Misericòrdia. Era un motor que Ferrer havia portat d'Alemanya per a produir electricitat per a la fàbrica, i ja havia caigut en desús. Per al xassís, Sentís s'inspirà en la foto d'un escúter italià i l'hi va fer el planxista del garatge a estones lliures.

El 1950, Juli Armengol i Iglesias, oncle de Sentís, li demanà el motor i s'engrescà també a fabricar motos pròpies. En una sala que prepararen al garatge, Armengol i els seus nebots Josep i Jordi Sentís varen estar-se més de dos anys creant i provant un nou motor basat en el DKW. Quan el varen tenir acabat decidiren fabricar un xassís, aprofitant una forquilla que havia comprat Armengol a Barcelona.

1952, Gamoto S.A.[modifica | modifica el codi]

El 1952 ja tenien la primera moto acabada i en aquell moment decidiren de fabricar-ne en sèrie, però necessitaven diners i contactaren amb Ramon Grifoll i Payarol, amo d'una foneria de ferro a Alcover (Alt Camp) i fabricant d'estufes i cuines econòmiques. Juli Armengol i Ramón Grifoll s'associaren per a formar l'empresa anomenada GAMOTO S.A. (d'on GA són les inicials de Grifoll i Armengol). La fàbrica la instal·laren al carrer Verdaguer número 4 de Reus, on iniciaren la producció amb set treballadors. Per a començar, varen fabricar les primeres motos de proves per a participar-hi en algunes curses de regularitat.

Reddis R.A. 2a Sèrie 125cc de 1956

El 1955 es va iniciar la fabricació de motos en sèrie per a comercialitzar-les. El primer model s'anomenà RA 125 1a sèrie i es caracteritzava per ser monoplaça, com les primeres motos de prova que havien fet. Durant aquells primers anys es creà també el primer logotip de la marca, dissenyat per Juli Armengol. Es basava en una circumferència amb una ala (línies cinètiques) que encercla el nom de Reddis, el nom que donaren els romans a l'actual Reus.

L'any 1957 decidiren renovar la moto, ja que la competència estava traient al mercat productes amb millors prestacions, anomenant el nou model Reddis RA 125 2a sèrie. També començaren a fabricar motocultors amb motors Hispano Villiers (substituïts més endavant per motors Reddis 150 cc), a banda de dos microcotxes i dues furgonetes sota comanda. El motor del cotxe, dissenyat per la mateixa Reddis, era de 250 cc amb cilindre d'alumini encamisat.[4]

El 1960 va aparèixer la tercera sèrie amb un sol canvi: el dipòsit va passar de verd a vermell. La policia local de Reus, en vista de l'èxit d'aquestes motos, els en comprà quatre de la segona sèrie per al seu parc mòbil.

1969, Indústries Grifoll[modifica | modifica el codi]

El 1966 es jubilà Juli Armengol, quedant com a gerent Jordi Sentís. L'any 1969 l'empresa va passar a dir-se Industrias Grifoll i la fabricació de motos es traslladà a la carretera d'Alcolea, on Ramon Grifoll es va dedicar a fabricar gàbies per a animals de granja, ja que en aquella època n'hi havia molta demanda. La demanda de motos anava minvant inexorablement d'ençà de l'aparició del Seat 600 a començaments de la dècada de 1960 (només es varen matricular sis vehicles Reddis el 1964, i dos el 1965),[5] fins que el 1973 es va tancar definitivament la fàbrica, degut a la crisi del sector i a una sèrie de desacords entre els propietaris.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Freixa, Elena «Catalunya, bressol d'èxits de dues rodes». Diari Ara. Edició de Premsa Periòdica ARA, SL [Barcelona], núm. 104, 13-03-2011, p. 30-31 [Consulta: 14 març 2011].
  2. Orengo, Joan Carles; Herreros, Francisco. «Reddis». A: Soler, Cristina (coord.). La moto catalana. 1905-2010, Història d'una indústria capdavantera (Guia de l'exposició del Museu de la Moto de Barcelona). Bassella: Fundació Museu de la Moto Mario Soler, agost 2011, p. 22. D.L. B 29846-2011. 
  3. Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Relación de las principales marcas». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC & Hipòtesi Edi-Balmes Edició SL, 1998, p. 316. D.L. B-46204-1998. ISBN 84-920886-5-6. 
  4. «Reddis (1.954 - 1.973)» (en castellà). autopasion18.com. [Consulta: 24 març 2013].
  5. «La moto als Països Catalans». Fricandó motarra, 03-10-2008. [Consulta: 7 novembre 2010].
Bibliografia

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reddis Modifica l'enllaç a Wikidata