Mecatecno

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióMecatecno
Mecatecno logo.jpg
Dades base
Sector Motocicleta
Història
Fundació 1978 / 2011
Fundadors Jordi Rabasa
Fusionada amb Dissolta el 1989 i recuperada el 2011
Dissolució 1989
Activitat
Productes Minimotos, Ciclomotors,
Motocicletes de trial, Motocicletes elèctriques
Organització i govern
Seu central 

Web www.mecatecno.biz
Modifica dades a Wikidata

Mecatecno fou una marca catalana de motocicletes, fabricades entre 1978 i 1983 a Martorelles, Vallès Oriental, i entre 1983 i 1989 a Lliçà de Vall.[1] La marca retornà el 2011,[2] més de vint anys després del tancament de l'empresa, quan la societat Stalber Corporation la recuperà i reprengué l'activitat a Martorelles, aquesta vegada dedicada a la fabricació de motocicletes elèctriques de trial per a nens.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

Mecatecno MR 326 de 1985

L'empresa fou fundada per Jordi Rabasa -fill de Josep Rabasa i, per tant, cosí germà del directiu de Derbi Andreu Rabasa- juntament amb Ramon Mira i Joan Ruiz.[4] Al començament, Mecatecno fabricava només minimotos amb motor italià Franco Morini i solucions capdavanteres. Més endavant començà a fabricar ciclomotors en versions diverses, i a començaments dels anys 80 intentà fer-se un lloc en el mercat del trial, amb un prototipus molt prometedor.

Trial[modifica | modifica el codi]

La Mecatecno de trial (inicialment dotada del motor Fantic de la moto particular de Jordi Rabasa[5]) fou confiada a finals de 1980 a un jove pilot, Marcel·lí Corchs, qui amb prou feines tenia catorze o quinze anys i havia estat descobert per Rabasa. A partir de 1981 i fins a 1984, Corchs i Mecatecno formaren un duet capdavanter en les competicions de trial, essent tant l'un com l'altra les revelacions del Campionat d'Espanya. Malauradament, la història acabà de forma tràgica amb la mort de Corchs en accident d'automòbil el juliol de 1984,[6] quan anava a Santander per a competir en un trial.[4]

Amb el temps, altres pilots de renom prengueren el relleu de Corchs: Gabino Renales i Lluís Gallach, alhora que la moto anava evolucionant i incorporava un motor de fabricació pròpia amb vàlvula rotativa,[7] fins que finalment s'abandonà el projecte cap a 1989.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Relación de las principales marcas». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC & Hipòtesi Edi-Balmes Edició SL, 1998, p. 312. D.L. B-46204-1998. ISBN 84-920886-5-6. 
  2. Fontgivell, Cristina. «Catorce proyectos para relanzar la moto catalana» (en castellà). expansion.com. Expansión, 14-10-2011. [Consulta: 20 octubre 2015].
  3. «Mecatecno prepara su nuevo modelo T14» (en castellà). todotrial.com, 31-10-2012. [Consulta: 20 octubre 2015].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Mecatecno Trial Proto 1981. Historia.» (en castellà). todotrial.com. [Consulta: 17 novembre 2010].
  5. Orengo, Joan Carles. «Spanish Trial Bikes. Mecatecno Proto Marcel·lí Corchs, 1981» (en castellà). todotrial.com, setembre 2000. [Consulta: 18 novembre 2010].
  6. «Luto en el trial: falleció Marcelino Corchs» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 18-07-1984. [Consulta: 18 novembre 2010].
  7. Orengo, Joan Carles; Herreros, Francisco. «Mecatecno». A: Soler, Cristina (coord.). La moto catalana. 1905-2010, Història d'una indústria capdavantera (Guia de l'exposició del Museu de la Moto de Barcelona). Bassella: Fundació Museu de la Moto Mario Soler, agost 2011, p. 55. D.L. B 29846-2011. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mecatecno Modifica l'enllaç a Wikidata