TrialGP

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
«Campionat del Món de trial» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Campionat del Món de trial (desambiguació)».
BSicon RACE.svgFIM Trial World Championship
TrialGP.jpg
AcrònimTrialGP
CategoriaTrial
ÀmbitInternacional
EntitatFIM
PrecedentsC. H. Groutards: 1964 - 67
C. d'Europa: 1968 - 74
1a Temporada1975
ConstructorsMontesa, Beta, Sherco, Vertigo, Yamaha, JTG, TRS
Campió (2022)CAT Toni Bou
Campió de constructorsMontesa
Web oficialwww.fim-moto.com
Darrera revisió: 19/09/2022

TrialGP és el nom amb què es coneix des del 2017 el Campionat del Món de trial masculi a l'aire lliure. Anomenat oficialment FIM Trial World Championship i regulat per la FIM, és la màxima competició internacional de trial. El campionat ha tingut diversos noms i formats al llarg de la història, passant de ser un torneig de poques proves a un campionat europeu consolidat a la fi de la dècada de 1960, fins a esdevenir una competició d'àmbit mundial el 1975.

Historial[modifica]

Màster Internacional de Trial - Challenge Henry Groutards[modifica]

Edició Any[c 1] Campió Motocicleta
I 1964 Regne Unit Don Smith Greeves
II 1965 Alemanya Gustav Franke Zündapp
III 1966 Alemanya Gustav Franke Zündapp
IV 1967 Regne Unit Don Smith Greeves
  1. L'any 1963 se'n va celebrar una edició prèvia reservada a equips nacionals, resultant guanyadora la selecció belga formada pels pilots Claude Vanstenagen, Jean-Luc Colson i René Lageot, tots tres amb Greeves.[1]

Campionat d'Europa de Trial[modifica]

Edició Any[e 1] Campió Motocicleta
I 1968 Irlanda del Nord Sammy Miller Bultaco
II 1969 Regne Unit Don Smith Montesa
III 1970 Irlanda del Nord Sammy Miller Bultaco
IV 1971 Regne Unit Mick Andrews OSSA
V 1972 Regne Unit Mick Andrews OSSA
VI 1973 Regne Unit Martin Lampkin Bultaco
VII 1974[e 2] Regne Unit Malcolm Rathmell Bultaco
Notes
  1. D'ençà de 1992 la UEM organitza un nou Campionat d'Europa de trial masculí que cal no confondre amb aquest històric Campionat d'Europa de trial, ja que el nou campionat s'adreça a pilots novells mentre l'antic anava destinat als millors pilots de l'època, i si es limitava a Europa era pel fet que el trial es practicava aleshores només en aquest continent.
  2. L'any 1974 el campionat es va anomenar també Campionat Euro-Americà de Trial.[2]

Campionat del Món de Trial[modifica]

A 19 de setembre del 2022
Edició Any Campió Motocicleta
I 1975 Regne Unit Martin Lampkin Bultaco
II 1976 Finlàndia Yrjo Vesterinen Bultaco
III 1977 Finlàndia Yrjo Vesterinen Bultaco
IV 1978 Finlàndia Yrjo Vesterinen Bultaco
V 1979 Estats Units Bernie Schreiber Bultaco
VI 1980 Suècia Ulf Karlson Montesa
VII 1981 França Gilles Burgat SWM
VIII 1982 Bèlgica Eddy Lejeune Honda
IX 1983 Bèlgica Eddy Lejeune Honda
X 1984 Bèlgica Eddy Lejeune Honda
XI 1985 FRA Thierry Michaud Fantic
XII 1986 FRA Thierry Michaud Fantic
XIII 1987 Catalunya Jordi Tarrés Beta
XIV 1988 FRA Thierry Michaud Fantic
XV 1989 Catalunya Jordi Tarrés Beta
XVI 1990 Catalunya Jordi Tarrés Beta
XVII 1991 Catalunya Jordi Tarrés Beta
XVIII 1992 Finlàndia Tommi Ahvala Aprilia
XIX 1993 Catalunya Jordi Tarrés Gas Gas
XX 1994 Catalunya Jordi Tarrés Gas Gas
XXI 1995 Catalunya Jordi Tarrés Gas Gas
XXII 1996 Catalunya Marc Colomer Montesa
XXIII 1997 Regne Unit Dougie Lampkin Beta
XXIV 1998 Regne Unit Dougie Lampkin Beta
XXV 1999 Regne Unit Dougie Lampkin Beta
XXVI 2000 Regne Unit Dougie Lampkin Montesa-HRC
XXVII 2001 Regne Unit Dougie Lampkin Montesa-HRC
XXVIII 2002 Regne Unit Dougie Lampkin Montesa-HRC
XXIX 2003 Regne Unit Dougie Lampkin Montesa-HRC
XXX 2004 Japó Takahisa Fujinami Honda
XXXI 2005 Catalunya Adam Raga Gas Gas
XXXII 2006 Catalunya Adam Raga Gas Gas
XXXIII 2007 Catalunya Toni Bou Montesa-HRC
XXXIV 2008 Catalunya Toni Bou Montesa-HRC
XXXV 2009 Catalunya Toni Bou Montesa-HRC
XXXVI 2010 Catalunya Toni Bou Montesa-HRC
XXXVII 2011 Catalunya Toni Bou Montesa-HRC
XXXVIII 2012 Catalunya Toni Bou Montesa-HRC
XXXIX 2013 Catalunya Toni Bou Montesa-HRC
XL 2014 Catalunya Toni Bou Montesa-HRC
XLI 2015 Catalunya Toni Bou Montesa-HRC
XLII 2016 Catalunya Toni Bou Montesa-HRC
XLIII[t 1] 2017 Catalunya Toni Bou Montesa-HRC
XLIV 2018 Catalunya Toni Bou Montesa-HRC
XLV 2019 Catalunya Toni Bou Montesa-HRC
XLVI 2020 Catalunya Toni Bou Montesa-HRC
XLVII 2021 Catalunya Toni Bou Montesa-HRC
XLVIII 2022 Catalunya Toni Bou Montesa-HRC
  1. Primera edició com a TrialGP.

Estadístiques[modifica]

S'han considerat tots els resultats compresos entre el 1964 i el 2022.
Vegeu també: Llista de campions del món de trial

Campions múltiples[modifica]

  Pilots que guanyaren tots els seus títols abans de la creació del Campionat del Món, essent per tant formalment "Campions d'Europa"
  Pilots que guanyaren algun títol europeu abans del mundial
Pilot Títols
Catalunya Toni Bou 16
CAT Jordi Tarrés 7
Regne Unit Dougie Lampkin
FIN Yrjö Vesterinen 3
BEL Eddy Lejeune
FRA Thierry Michaud
UK Don Smith
Catalunya Adam Raga 2
UK Martin Lampkin
UK Mick Andrews
Irlanda del Nord Sammy Miller
GER Gustav Franke

Títols per nacionalitat[modifica]

País Total
Catalunya Catalunya 26
Regne Unit Regne Unit[n 1] 17
Finlàndia Finlàndia 4
França França
Bèlgica Bèlgica 3
Alemanya Alemanya 2
Estats Units Estats Units 1
Suècia Suècia
Japó Japó
Total 59
  1. S'hi compten els aconseguits per pilots d'Irlanda del Nord.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Alguersuari, Jaume (Director) «Historial de los Campeonatos. Campeones Internacionales» (en castellà). El año SOLO MOTO'79. SOLO MOTO [Barcelona], desembre 1979, p. 190.
  2. «Malcolm Rathmell Campeòn Euro-americano de trial 1974, a los mandos de una Bultaco Sherpa «T» 325 c.c.» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 04-10-1974. [Consulta: 21 setembre 2009].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: TrialGP