Campionat d'Europa de trial 1974
| Tipus | TrialGP  |
|---|---|
| Organitzador | FIM |
| Localització i Dates | |
| Interval de temps | 6 gener 1974 – 22 setembre 1974 |
| Número d'edició | 7 (1974) |
| Competició | |
| Primer lloc | Malcolm Rathmell↔Bultaco. 93 total punts. |
La temporada de 1974 del Campionat d'Europa de trial fou la 7a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 13 proves puntuables, celebrades entre el 6 de gener i el 22 de setembre.
Aquella temporada, el Campionat es va anomenar també Campionat Euro-Americà de trial en incloure per primera vegada una prova als EUA. A partir de 1975, el campionat passà a anomenar-se ja Campionat del Món de trial.
Classificació final[modifica]
| Posició | Pilot | Motocicleta | Punts |
|---|---|---|---|
| 1 |  Malcolm Rathmell |
Bultaco | 93 |
| 2 |  Ulf Karlson |
Montesa | 90 |
| 3 | Mick Andrews |
Yamaha | 84 |
| 4 | Martin Lampkin |
Bultaco | 75 |
| 5 |  Yrjö Vesterinen |
Bultaco | 62 |
| 6 | Thore Evertsson |
OSSA | 54 |
| 7 | Benny Sellman |
Montesa | 47 |
| 8 | Rob Edwards |
Montesa | 39 |
| 9 |  Charles Coutard |
Bultaco | 39 |
| 10 | Alan Lampkin |
Bultaco | 29 |
Referències[modifica]
- «FIM Trial European Championship. 1974» (en anglès). trialonline.org. Arxivat de l'original el 13 de juny 2013. [Consulta: 20 febrer 2011].
Edicions del Campionat del Món de trial | |
|---|---|
| Challenge Henry Groutards | |
| Campionat d'Europa | |
| Campionat del Món | 1975 • 1976 • 1977 • 1978 • 1979 • 1980 • 1981 • 1982 • 1983 • 1984 • 1985 • 1986 • 1987 • 1988 • 1989 • 1990 • 1991 • 1992 • 1993 • 1994 • 1995 • 1996 • 1997 • 1998 • 1999 • 2000 • 2001 • 2002 • 2003 • 2004 • 2005 • 2006 • 2007 • 2008 • 2009 • 2010 • 2011 • 2012 • 2013 • 2014 • 2015 • 2016 • 2017 • 2018 • 2019 • 2020 • 2021 • 2022 • 2023 |
