Campionat d'Europa de trial 1974
| Tipus | TrialGP  |
|---|---|
| Organitzador | FIM |
| Lloc i dates | |
| Interval de temps | 6 gener 1974 – 22 setembre 1974 |
| Número d'edició | 7 (1974) |
| Competició | |
| Primer lloc | Malcolm Rathmell↔Bultaco. 93 total punts. |
_pictogram.svg){kind=small}
La temporada de 1974 del Campionat d'Europa de trial fou la 7a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 13 proves puntuables, celebrades entre el 6 de gener i el 22 de setembre. Aquella temporada, el Campionat es va anomenar també Campionat Euro-Americà de trial en incloure per primera vegada una prova als Estats Units.[1] A partir de 1975, el campionat passà a anomenar-se ja Campionat del Món de trial.
Malcolm Rathmell guanyà amb la Bultaco Sherpa T l'única edició del campionat de la seva carrera[2] després d'una llarga batalla pel títol amb Ulf Karlson (Montesa) i Mick Andrews (Yamaha). Karlson fou qui més victòries obtingué de tots tres, quatre (per davant de les tres de Rathmell i dues d'Andrews), però en perdre's les tres primeres proves de la temporada va arrossegar un important desavantatge en punts al llarg de bona part del campionat. Malcolm Rathmell va protagonitzar a finals d'any un sonat fitxatge per Montesa, on desenvolupà durant la temporada següent la futura Cota 348.[3]
Novetats
[modifica]Aquella temporada, Gordon Farley va fer debutar en competició la nova Suzuki, un model que havia desenvolupat ell mateix al Japó després de fitxar per aquesta marca a començaments d'any.[4][5] El 1974 també fou l'any de debut en competició de la nova Honda de trial de quatre temps,[6] un model que havia desenvolupat aquell any Sammy Miller després de fitxar pel fabricant japonès amb aquesta finalitat. Una altra novetat pel que fa a les marques japoneses va ser el fitxatge de Nigel Birkett per Kawasaki, tot i que l'anglès va passar a Suzuki el 1975.[7]
Sistema de puntuació
[modifica]Barem de puntuació de 1969 a 1983:
| Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| Punts | 15 | 12 | 10 | 8 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
Es comptabilitzen la meitat més un dels resultats obtinguts durant la temporada.
Calendari
[modifica]| Ronda | Data | Prova | Lloc | Guanyador |
|---|---|---|---|---|
| 1 | 6 de gener |  Estats Units | Saddleback Park |  Alan Lampkin |
| 2 | 16 de febrer |  Irlanda | Newtownards | Rob Edwards |
| 3 | 24 de febrer |  Bèlgica | Solwaster | Mick Andrews |
| 4 | 3 de març |  Espanya |  Matadepera |  Ulf Karlson |
| 5 | 15 de març | Gran Bretanya | Rhayader | Malcolm Rathmell |
| 6 | 28 d'abril |  França | Sancerre | Mick Andrews |
| 7 | 5 de maig |  Itàlia | Passo della Presolana[a] | Malcolm Rathmell |
| 8 | 19 de maig |  Polònia | Szklarska Poręba | Ulf Karlson |
| 9 | 2 de juny |  Alemanya | Gefrees | Martin Lampkin |
| 10 | 18 d'agost |  Finlàndia | Solvalla[b] | Ulf Karlson |
| 11 | 25 d'agost | Suècia | Mölndal | Ulf Karlson |
| 12 | 22 de setembre |  Txecoslovàquia | Ricany | Thore Evertsson |
| 13 | 29 de setembre |  Suïssa | Oberdiessbach | Malcolm Rathmell |
- Notes
Classificació final
[modifica]| Posició | Pilot | Motocicleta | Punts |
|---|---|---|---|
| 1 | Malcolm Rathmell | Bultaco | 93 (136) |
| 2 | Ulf Karlson | Montesa | 90 (102) |
| 3 | Mick Andrews | Yamaha | 84 (107) |
| 4 | Martin Lampkin | Bultaco | 75 (85) |
| 5 | Yrjö Vesterinen | Bultaco | 62 (88) |
| 6 | Thore Evertsson | OSSA | 54 |
| 7 | Benny Sellman | Montesa | 47 (51) |
| 8 | Rob Edwards | Montesa | 39 (40) |
| 9 | Charles Coutard | Bultaco | 39 (46) |
| 10 | Alan Lampkin | Bultaco | 29 |
| 21 | Fernando Muñoz | Bultaco | 4 |
| 22 | Xavier Cucurella | Bultaco | 3 |
| 23 | Quico Payà | Montesa | 3 |
Referències
[modifica]- ↑ «Malcolm Rathmell Campeòn Euro-americano de trial 1974, a los mandos de una Bultaco Sherpa «T» 325 c.c.» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. Mundo Deportivo, 04-10-1974. [Consulta: 21 setembre 2009].
- ↑ Lawless, Sean. «1. Malcolm Charles Rathmell» (en anglès). trialsguru.net. [Consulta: 31 juliol 2025].
- ↑ Orengo, Joan Carles. «Spanish Trial Bikes. Montesa Cota 348, 1976 - 1979» (en castellà). todotrial.com, 01-09-2000. [Consulta: 3 maig 2013].
- ↑ «Ha fallecido Graham Beamish» (en castellà). todotrial.com, 18-09-2006. [Consulta: 5 març 2010].
- ↑ «Gordon Farley» (en anglès). trialsguru.net, 02-02-2016. [Consulta: 1r agost 2025].
- ↑ «The Honda Trials History» (en anglès). honda-trials.blogspot.com. [Consulta: 1r novembre 2009].
- ↑ Hulme, John. «Trials Legends - Nigel Birkett (England)» (en anglès). trialsguru.net. [Consulta: 20 febrer 2023].
Bibliografia
[modifica]- «FIM Trial European Championship. 1974» (en anglès). trialonline.org. Arxivat de l'original el 13 de juny 2013. [Consulta: 20 febrer 2011].
Edicions del Campionat del Món de trial | |
|---|---|
| Challenge Henry Groutards | |
| Campionat d'Europa | |
| Campionat del Món | 1975 • 1976 • 1977 • 1978 • 1979 • 1980 • 1981 • 1982 • 1983 • 1984 • 1985 • 1986 • 1987 • 1988 • 1989 • 1990 • 1991 • 1992 • 1993 • 1994 • 1995 • 1996 • 1997 • 1998 • 1999 • 2000 • 2001 • 2002 • 2003 • 2004 • 2005 • 2006 • 2007 • 2008 • 2009 • 2010 • 2011 • 2012 • 2013 • 2014 • 2015 • 2016 • 2017 • 2018 • 2019 • 2020 • 2021 • 2022 • 2023 • 2024 • 2025 |
