Challenge Henry Groutards 1967
| Tipus | TrialGP  |
|---|---|
| Organitzador | FIM |
| Lloc i dates | |
| Interval de temps | 2 octubre 1966 – 9 abril 1967 |
| Número d'edició | 4 (1967) |
| Competició | |
| Primer lloc | Don Smith↔Greeves. 92 total punts. |
| Dades estadístiques | |
| Competicions | 4 |
_pictogram.svg){kind=small}
La temporada de 1967 de la Challenge Henry Groutards, anomenada també Màster Internacional de trial, fou la 4a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 4 proves puntuables, celebrades entre el 2 d'octubre de 1966 i el 9 d'abril de 1967. Don Smith va guanyar amb la Greeves la segona de les dues Challenges que va guanyar al llarg de la seva carrera.[1] Al contrari de l'edició anterior, els britànics van ser pràcticament absents del torneig en aquesta ocasió. Tret de Smith, l'únic anglès de nivell a participar-hi va ser Gordon Farley, encara amb la Triumph.[2][3]
En aquella edició, quatre catalans van poder puntuar durant la Challenge, tots ells amb Bultaco: Joan Soler Bultó (el millor d'ells, en setzena posició final), Casimir Verdaguer, Oriol Puig Bultó i Manuel Giró.
A partir de 1968, l'antiga Challenge Henry Groutards ja s'anomenà Campionat d'Europa de trial, cosa que li atorgà un prestigi superior i en va fer augmentar l'interès, tant per part dels pilots anglesos (els millors a l'època) com dels fabricants.
Sistema de puntuació
[modifica]| Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| Punts | 25 | 22 | 20 | 18 | 16 | 15 | 14 | 13 | 12 | 11 | 10 | 9 | 8 | 7 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
Calendari
[modifica]| Ronda | Data | Any | Prova | Lloc | Guanyador |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 d'octubre | 1966 |  Suïssa |
Oberiberg |  Don Smith
|
| 2 | 16 d'octubre |  Bèlgica |
Dison | Don Smith
| |
| 3 | 23 d'octubre |  Alemanya |
Bielefeld | Andreas Brandl
| |
| 4 | 9 d'abril | 1967 |  França |
Sancerre | Gordon Farley
|
Classificació final
[modifica]| Posició | Pilot | Motocicleta | Punts |
|---|---|---|---|
| 1 | Don Smith |
Greeves | 92 |
| 2 | Gustav Franke |
Zündapp | 82 |
| 3 | Andreas Brandl |
Zündapp | 70 |
| 4 | Günter Sengfelder |
Zündapp | 67 |
| 5 | Christian Rayer |
Greeves/Bultaco | 67 |
| 6 |  Hans Rudolf Wyss |
Bultaco | 46 |
| 7 | André Simens |
Bultaco | 44 |
| 8 | Gordon Farley |
Triumph | 25 |
| 9 | Siegfried Gienger |
Zündapp | 22 |
| 10 | Alain Chaligne |
Greeves | 21 |
| 16 |  Joan Soler Bultó |
Bultaco | 15 |
| 21 | Casimir Verdaguer |
Bultaco | 13 |
| 30 | Oriol Puig Bultó |
Bultaco | 9 |
| 40 | Manuel Giró |
Bultaco | 4 |
Referències
[modifica]- ↑ Moffat, John. «Don Smith» (en anglès). trialsguru.net, 2023. [Consulta: 11 desembre 2024].
- ↑ «Gordon Farley» (en anglès). trialsguru.net, 02-02-2016. [Consulta: 1r agost 2025].
- ↑ «Gordon Farley. Un as del motociclismo mundial en Barcelona» (PDF) (en castellà). Hemeroteca p. 17. Mundo Deportivo, 31-07-1969. [Consulta: 1r agost 2025].
Bibliografia
[modifica]- «Challenge Henri Gouthars. 1967» (en anglès). trialonline.org. Arxivat de l'original el 13 de juny 2013. [Consulta: 20 febrer 2011].
Edicions del Campionat del Món de trial | |
|---|---|
| Challenge Henry Groutards | |
| Campionat d'Europa | |
| Campionat del Món | 1975 • 1976 • 1977 • 1978 • 1979 • 1980 • 1981 • 1982 • 1983 • 1984 • 1985 • 1986 • 1987 • 1988 • 1989 • 1990 • 1991 • 1992 • 1993 • 1994 • 1995 • 1996 • 1997 • 1998 • 1999 • 2000 • 2001 • 2002 • 2003 • 2004 • 2005 • 2006 • 2007 • 2008 • 2009 • 2010 • 2011 • 2012 • 2013 • 2014 • 2015 • 2016 • 2017 • 2018 • 2019 • 2020 • 2021 • 2022 • 2023 • 2024 • 2025 |
