Vés al contingut

Campionat del Món de Trial 1988

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionCampionat del Món de Trial 1988
TipusTrialGP Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIM Modifica el valor a Wikidata
Lloc  i  dates
Interval de temps6 març 1988 – 11 setembre 1988 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició14  (1988) Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocThierry Michaud↔Fantic. 202 total punts. Modifica el valor a Wikidata
← 1987 Modifica el valor a Wikidata
1989 → Modifica el valor a Wikidata

La temporada de 1988 del Campionat del Món de trial fou la 14a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 12 proves puntuables, celebrades entre el 6 de març i l'11 de setembre.

Thierry Michaud va guanyar el seu tercer i últim títol mundial amb Fantic,[1] en un emocionant duel durant tota la temporada amb el campió de l'any anterior, Jordi Tarrés. Michaud va obtenir cinc victòries durant la temporada i Tarrés quatre; en arribar a la darrera i decisiva prova, Polònia, tots dos estaven empatats a 182 punts, de manera que Tarrés havia de superar Michaud si volia revalidar el títol. Finalment, Michaud va guanyar i Tarrés va acabar-hi tercer, de manera que el títol fou per a l'occità, amb un avantatge final de cinc punts envers el català.[2]

Novetats

[modifica]

Donato Miglio va canviar de Garelli a Fantic, on tenia de companys Michaud i Steve Saunders.[3] L'italià va quedar tercer darrere de Tarrés i davant de Saunders, havent guanyat fins i tot una prova (Suècia). Eddy Lejeune va abandonar Honda després de nou anys i va fitxar per Merlin, amb la qual va quedar sisè al campionat.[4] Per primera vegada des de 1975, Honda es quedava sense representació al mundial de trial.

Sistema de puntuació

[modifica]

Barem de puntuació a partir de 1984:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 20 17 15 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Calendari

[modifica]
Ronda Data Prova Lloc Guanyador
1 6 de març Espanya Espanya CAT Sant Llorenç de Morunys FRA Thierry Michaud
2 20 de març GBR Gran Bretanya Waterlooville GBR Steve Saunders
3 26 de març Irlanda Irlanda Newtownards FRA Thierry Michaud
4 17 d'abril Luxemburg Luxemburg Warken FRA Thierry Michaud
5 24 d'abril Alemanya Alemanya Osnabrück FRA Thierry Michaud
6 29 de maig Àustria Àustria Heinrichs bei Weitra[a] CAT Jordi Tarrés
7 5 de juny França França Montbrison FRA Thierry Girard
8 12 de juny Bèlgica Bèlgica Bilstain CAT Jordi Tarrés
9 17 de juliol Itàlia Itàlia Piano Rancio[b] CAT Jordi Tarrés
10 21 d'agost Suècia Suècia Kinna ITA Donato Miglio
11 28 d'agost Finlàndia Finlàndia Vantaa CAT Jordi Tarrés
12 11 de setembre Polònia Polònia Myślenice FRA Thierry Michaud
Notes
  1. ↑ A la Baixa Àustria
  2. ↑ A la província de Como, Llombardia

Classificació final

[modifica]
Posició Pilot Motocicleta Punts
1 FRA Thierry Michaud Fantic 202
2 Catalunya Jordi Tarrés Beta 197
3 Itàlia Donato Miglio Fantic 169
4 Regne Unit Steve Saunders Fantic 156
5 Itàlia Diego Bosis Aprilia 137
6 Bèlgica Eddy Lejeune Merlin 108
7 FRA Thierry Girard Yamaha 85
8 FRA Philippe Berlatier Montesa/Beta 73
9 Itàlia Renato Chiaberto Beta 70
10 Finlàndia Peter Jahn Beta 68
11 CAT Andreu Codina Gas Gas 58
14 CAT Lluís Gallach Mecatecno 33
17 CAT Gabino Renales Montesa 18

Referències

[modifica]
  1. ↑ Llurba, Lluís. «These are the best trials riders of all time» (en anglès). redbull.com. Red Bull, 15-08-2017. [Consulta: 31 juliol 2025].
  2. ↑ Orengo, Joan Carles. «Jordi Tarrés: Reinventó el trial» (en castellà). motociclismo.es. Motociclismo, 25-11-2008. Arxivat de l'original el 15 de desembre 2009. [Consulta: 1r gener 2010].
  3. ↑ «Exclusive Steve Saunders Interview 2013» (en anglès). retrotrials.com, 01-06-2013. [Consulta: 27 març 2023].
  4. ↑ San Martín, Horacio. «Eddy Lejeune, tres veces Campeón del Mundo» (en castellà). todotrial.com, 01-09-2005. [Consulta: 5 gener 2010].

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Campionat_del_Món_de_Trial_1988&oldid=35537676»