Campionat del Món de Trial 1987
Tipus | TrialGP |
---|---|
Organitzador | FIM |
Localització i dates | |
Interval de temps | 5 març 1987 – 13 setembre 1987 |
Número d'edició | 13 (1987) |
Competició | |
Primer lloc | Jordi Tarrés↔Beta. 202 total punts. |
La temporada de 1987 del Campionat del Món de trial fou la 13a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 12 proves puntuables, celebrades entre el 5 de març i el 13 de setembre.
Aquella fou la primera temporada que un català guanyava el Mundial: Fou Jordi Tarrés, amb la Beta. Tarrés començava així una llarga etapa de domini absolut d'aquest esport, aconseguint un total de 7 campionats que el situen com al tercer pilot amb més títols mundials en la història del trial, superat només per Dougie Lampkin (qui en té també 7 de trial a l'aire lliure i 5 de trial indoor) i Toni Bou (8 mundials a l'aire lliure i 8 d'indoor). A banda, Tarrés representà un punt d'inflexió en el trial en motocicleta pel que fa a l'estil de pilotatge, ja que hi introduí les tècniques de conducció del trial en bicicleta -el trialsín- esport del qual ell procedia.
Classificació final
[modifica]Posició | Pilot | Motocicleta | Punts |
---|---|---|---|
1 | Jordi Tarrés | Beta | 202 |
2 | Diego Bosis | Aprilia | 170 |
3 | Thierry Michaud | Fantic | 168 |
4 | Steve Saunders | Fantic | 127 |
5 | Philippe Berlatier | Montesa | 97 |
6 | Pascal Couturier | Merlin | 92 |
7 | Renato Chiaberto | Beta/Fantic | 84 |
8 | Donato Miglio | Garelli | 83 |
9 | Eddy Lejeune | Honda | 81 |
10 | Gabino Renales | Gas Gas | 77 |
Referències
[modifica]- «FIM Trial World Championship. 1987» (en anglès). trialonline.org. Arxivat de l'original el 14 de juny 2013. [Consulta: 20 febrer 2011].