Vés al contingut

Thierry Michaud

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaThierry Michaud
Biografia
Naixement11 setembre 1963 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Ieras (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de trial Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaFrança Modifica el valor a Wikidata
Esporttrial Modifica el valor a Wikidata
Facebook: 100014096776393 Modifica el valor a Wikidata
Carrera esportiva
Temporades1982 - 1994
EquipsSWM, Fantic, Aprilia, Montesa
Palmarès en trial
C. Món3 (1985, 1986, 1988)
Podis en GP64  =  23x1r  27x2n  14x3r
TDN4 (1984 - 1986, 1988)
C. de França6 (1983, 1985 - 1989)
SSDT3 (1984 - 1986)
Activitat professional
Ocupació actualDirector de la Comissió de Trial de la FIM

Thierry Michaud (Ieras, 11 de setembre de 1963)[1] és un antic pilot de trial occità que va guanyar tres Campionats del Món (1985-1986 i 1988), a més de tres edicions consecutives dels Sis Dies d'Escòcia (1984-1986), sis Campionats de França i quatre edicions del Trial de les Nacions com a membre del combinat estatal francès. Michaud aconseguí els seus principals èxits com a pilot oficial de Fantic. Actualment, és el director de la Comissió de Trial de la FIM.[2]

Definit sovint com un bon psicòleg,[3] Thierry Michaud és considerat com un pilot de transició entre l'estil de pilotatge clàssic i el modern, introduït per pilots com ara Jordi Tarrés, que aplicaren al trial la seva experiència amb la bicicleta en el trialsín. Justament Tarrés fou el gran rival de Michaud durant les darreres temporades d'aquest, quan el català començava a destacar internacionalment.

Carrera esportiva

[modifica]

Thierry Michaud va viure l'ambient del trial des de ben petit. El seu germà gran, Fred Michaud, nascut el 1957,[4] en va ser també un destacat pilot al començament de la dècada del 1980. Thierry va començar a practicar de jove amb una Yamaha TY i, més tard, amb una SWM 125.[5] El 1982 va debutar amb aquesta marca italiana al campionat del món i, ja al seu primer any, va obtenir un segon lloc al Canadà, per darrere de Bernie Schreiber i va quedar cinquè al campionat. L'any següent hi quedà tercer i va guanyar el seu primer campionat de França.

El 1984, Michaud va fitxar per Fantic i va ser subcampió del món per darrere d'Eddy Lejeune, a només 2 punts de distància del belga. Aquell any va guanyar per primera vegada els Sis Dies d'Escòcia i també la primera edició de la història del Trial de les Nacions com a membre de l'equip francès, en el qual hi havia també el seu germà Fred. El 1985, Fantic va substituir el seu anterior model, la Fantic 300, per la nova 301. Amb aquella moto, Michaud va dominar el campionat del món i hi va obtenir un total de nou victòries en les 12 proves celebrades (les altres tres les acabà en segon lloc). Aquell any, a més, va tornar a guanyar els Sis Dies d'Escòcia,[5] el campionat de França i el Trial de les Nacions. El 1986 va repetir tots quatre triomfs (mundial, Sis Dies, campionat de França i Trial de les Nacions).

El 1987 fou l'any de la consagració de Jordi Tarrés, que va aconseguir el seu primer títol mundial amb la Beta. Michaud va acabar tercer al campionat aquell any, sense poder aconseguir cap victòria durant la temporada, però l'any següent se'n va refer i va guanyar el campionat després d'una dura batalla pel títol amb el català, que fou subcampió a només 5 punts de distància. El 1989 els papers es van invertir, amb Tarrés campió i Michaud subcampió.

Retirada

[modifica]

Una sèrie de lesions el 1989 van accelerar la seva retirada de la competició internacional. Entre el 1990 i el 1993, Michaud encara va anar puntuant esporàdicament en alguna prova, però lluny ja del seu millor moment. Va passar a pilotar l'Aprilia i la Montesa fins que, finalment, abandonà les competicions a partir del 1995. Un cop retirat, va exercir d'entrenador de la selecció estatal francesa de trial i més tard entrà a la CTR (la Comissió de Trial de la FIM) i en va esdevenir director.

Palmarès

[modifica]
Any Motocicleta C. del Món
outdoor[6] 		C. del Món
indoor 		TDN[a 1] Campionat
de França 		SSDT Títols
[a 2]
1982 SWM 5è - - -
1983 SWM 3r - - 1r 1
1984 Fantic 2n - 1r 1r 1
1985 Fantic 1r - 1r 1r 1r 3
1986 Fantic 1r - 1r 1r 1r 3
1987 Fantic 3r - 2n 1r 1
1988 Fantic 1r - 1r 1r 3
1989 Fantic 2n - 3r 1r 1
1990 Fantic 22è - - -
1991 Aprilia 10è - - -
1992 Aprilia 10è - 2n -
1993 Aprilia/Montesa/Fantic 13è 10è 4t -
1994 Fantic - - 4t -
Total victòries SSDT 3
Total títols 3 0 4 6 13
Notes
  1. ↑ La classificació consignada a TDN fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal
  2. ↑ Al total de títols s'hi compten tots els campionats estatals o internacionals guanyats, incloent-hi el TDN

Referències

[modifica]
  1. ↑ «The rider... Michaud Thierry» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 10 febrer 2011].
  2. ↑ «Thierry Michaud: “The FIM has demonstrated its motivation”» (en anglès). trialgp.com. FIM, 12-08-2020. [Consulta: 21 juliol 2025].
  3. ↑ Pi, Ot. «Personatges». A: Ot Pi: L'empremta d'un pioner. Barcelona: Editorial Comanegra S.L., 2011, p. 168. ISBN 8415097204. 
  4. ↑ «The rider... Michaud Fred» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 10 febrer 2011].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Spécial Thierry Michaud» (en francès). ventoux-trial-classic.com. [Consulta: 20 juliol 2025].
  6. ↑ «Michaud Thierry» (PDF) (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 9 desembre 2009].
Bibliografia

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Thierry_Michaud&oldid=36195843»