Vés al contingut

Campionat del Món de Trial 1993

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per al campionat del món en pista coberta d'aquell any, vegeu Campionat del Món de Trial indoor 1993
Plantilla:Infobox sports competitionCampionat del Món de Trial 1993
Imatge
La Gas Gas que pilotà Tarrés el 1993. Fou la primera vegada que un català guanyava el mundial amb moto catalana
TipusTrialGP Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIM Modifica el valor a Wikidata
Lloc  i  dates
Interval de temps18 abril 1993 – 26 setembre 1993 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició19  (1993) Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocJordi Tarrés↔Gas Gas. 206 total punts. Modifica el valor a Wikidata
← 1992 Modifica el valor a Wikidata
1994 → Modifica el valor a Wikidata

La temporada de 1993 del Campionat del Món de trial fou la 19a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava d'11 proves puntuables, celebrades entre el 18 d'abril i el 26 de setembre.

Jordi Tarrés va guanyar el cinquè dels seus set títols mundials,[1] aquesta vegada amb la seva nova motocicleta, la catalana Gas Gas. Era la primera vegada que algú guanyava el Campionat del Món de trial amb una moto fabricada al seu país.[2] Tarrés va dominar àmpliament el campionat amb sis victòries, dos segons llocs i un de tercer a les dotze proves puntuables. El seu principal oponent aquell any va ser el també català Marc Colomer,[3] que havia canviat de Montesa a Beta (on ocupà el lloc deixat per Tarrés en anar-se'n a Gas Gas). Colomer, a 18 anys, va guanyar tres proves durant la temporada, entre elles la primera a Luxemburg i la darrera a Gran Bretanya i va obtenir set resultats més de podi.

El campió vigent, Tommi Ahvala, va guanyar una sola prova durant la temporada i va acabar el campionat en tercer lloc. Ahvala, però, va guanyar aquell any la primera edició del nou Campionat del Món de Trial indoor, que es va instaurar amb el nom inicial de FIM Indoor Grand Prix.[4]

Novetats

[modifica]

Aquella temporada hi hagué diversos fitxatges destacats. A banda dels canvis de marca ja esmentats de Jordi Tarrés (de Beta a Gas Gas) i Marc Colomer (de Montesa a Beta), cal esmentar el de l'espanyol Amós Bilbao, de Gas Gas a Montesa,[5] que acabà en quarta posició darrere d'Ahvala. Donato Miglio va passar d'Aprilia a Gas Gas i Bruno Camozzi va deixar Fantic en fitxar per Scorpa, el nou fabricant occità que debutava aquell any al mundial. El català Joan Pons va fitxar per Gas Gas procedent de Beta i va acabar el mundial ens sisena posició, per darrere del seu company de marca Donato Miglio.

Sistema de puntuació

[modifica]

Barem de puntuació a partir de 1984:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 20 17 15 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Calendari

[modifica]
Ronda Data Prova Lloc Guanyador
1 18 d'abril Luxemburg Luxemburg Warken CAT Marc Colomer
2 25 d'abril Bèlgica Bèlgica Bilstain CAT Jordi Tarrés
3 23 de maig Alemanya Alemanya Gefrees CAT Jordi Tarrés
4 30 de maig Txèquia Txèquia Nepomuk CAT Jordi Tarrés
5 6 de juny Polònia Polònia Stryszow[a] CAT Jordi Tarrés
6 27 de juny Itàlia Itàlia Foppolo CAT Jordi Tarrés
7 4 de juliol França França Colombier-le-Vieux ESP Amós Bilbao
8 11 de juliol Andorra Andorra La Rabassa FIN Tommi Ahvala
9 25 de juliol Espanya Espanya CAT Viella CAT Jordi Tarrés
10 5 de setembre Suècia Suècia Hudiksväll[b] CAT Marc Colomer
11 12 de setembre Finlàndia Finlàndia Hèlsinki Illa de Man Steve Colley
12 26 de setembre GBR Gran Bretanya Pateley Bridge CAT Marc Colomer
Notes
  1. ↑ Al Voivodat de la Petita Polònia
  2. ↑ Al comtat de Gävleborg

Classificació final

[modifica]
Posició Pilot Motocicleta Punts
1 Catalunya Jordi Tarrés Gas Gas 206
2 Catalunya Marc Colomer Beta 188
3 Finlàndia Tommi Ahvala Aprilia 161
4 Espanya Amós Bilbao Montesa 152
5 Itàlia Donato Miglio Gas Gas 129
6 Catalunya Joan Pons Gas Gas 114
7 Japó Takumi Narita Beta 108
8 Illa de Man Steve Colley Beta 102
9 França Bruno Camozzi Scorpa 102
10 Itàlia Diego Bosis Fantic 80
14 CAT Cèsar Panicot Gas Gas 25
18 CAT José Antonio Benítez Montesa/Fantic 10

Referències

[modifica]
  1. ↑ Llurba, Lluís. «These are the best trials riders of all time» (en anglès). redbull.com. Red Bull, 15-08-2017. [Consulta: 31 juliol 2025].
  2. ↑ Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Trial». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 292. ISBN 84-920886-5-6. 
  3. ↑ «Marc Colomer i Casamitjana». enciclopedia.cat. Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 agost 2025].
  4. ↑ Alguersuari, Jaume; Pi, Pere. «Inventamos un Trial Indoor y se convirtió en Mundial». A: Mundo Deportivo/Solo Moto. SOLO MOTO - De especialistas para especialistas - 50 Aniversario 1975-2025. La fuerza de la ilusión (en castellà), 26-3-2025, p. 57. DL B 5426-2025, EAN 8427626004014. 
  5. ↑ «2013 - The best Amos Bilbao interview» (en anglès). retrotrials.com, 2013. [Consulta: 3 agost 2025].

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Campionat_del_Món_de_Trial_1993&oldid=35539189»