Vés al contingut

Campionat del Món de Trial 1979

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionCampionat del Món de Trial 1979
Imatge
Bernie Schreiber al Trial de Sant Llorenç de 1979 (Rellinars, 11 de març)
TipusTrialGP Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIM Modifica el valor a Wikidata
Lloc  i  dates
Interval de temps10 febrer 1979 – 16 setembre 1979 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició5  (1979) Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocBernie Schreiber↔Bultaco. 115 total punts. Modifica el valor a Wikidata
← 1978 Modifica el valor a Wikidata
1980 → Modifica el valor a Wikidata

La temporada de 1979 del Campionat del Món de trial fou la 5a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 12 proves puntuables, celebrades entre el 10 de febrer i el 16 de setembre. Aquella temporada fou la de l'eclosió del fenomen Bernie Schreiber,[1] un pilot que marcà un abans i un després en l'estil de pilotatge en aquest esport. A només 20 anys, l'americà va obtenir quatre victòries i tres podis més durant la temporada i va desbancar el triple campió del món –i company seu a l'equip oficial de Bultaco– Yrjö Vesterinen, que havia guanyat els seus tres títols de forma consecutiva del 1976 al 1978. Schreiber esdevingué així el primer no europeu i l'únic americà (a data del 2024) a guanyar el campionat, a més del més jove fins aleshores. Ni ell ni Bultaco, però, pogueren revalidar mai el títol, ja que el fabricant català entrà l'any següent en una profunda crisi que l'obligà a tancar les portes pocs anys després.[1]

D'altra banda, la temporada de 1979 es produí la primera victòria d'un pilot català en una prova del Mundial: Fou Manuel Soler al Trial de Finlàndia, el 26 d'agost.[2] Uns mesos abans, al març, Jaume Subirà havia aconseguit un altre excel·lent resultat en quedar segon al Trial de Sant Llorenç per darrere de Bernie Schreiber.[3] També fou aquell any quan es produí la primera victòria de SWM (i d'un fabricant italià) en una prova del mundial, gràcies al triomf de Charles Coutard a Itàlia, a uns 180 km de la seu de SWM, el 15 de juliol.

Novetats

[modifica]
Eddy Lejeune va participar fora de concurs al Trial de Sant Llorenç

Com a principal novetat de la temporada, Malcolm Rathmell tornava a Montesa després del seu any negre amb Suzuki el 1978.[4] De nou amb la marca catalana, l'anglès va guanyar el 1979 els dos darrers Grans Premis de la seva carrera, a Gran Bretanya i el Canadà. D'altra banda, John Reynolds canvià aquell any de SWM a Suzuki, en substitució de Rathmell. L'anglès fou segon a Irlanda, darrere de Rob Shepherd, però després ja no va tornar a puntuar en cap altra prova. Felix Krahnstöver, al seu torn, abandonà KTM després de dos anys desenvolupant el seu prototip de trial i tornà a Montesa.[5][6]

El 1979 marca també l'any del debut al mundial d'Eddy Lejeune, futur triple campió del món. El belga competí en algunes proves inicials amb la seva Honda TL 200 particular i hi aconseguí resultats remarcables, tot i que sense puntuar pel fet de no tenir encara els 18 anys prescriptius.[7] Un cop fets els anys, a l'abril, Lejeune va poder puntuar en alguna prova a partir de la del Canadà i va acabar el campionat en quinzena posició final.

Durant la temporada, els pilots d'OSSA Mick Andrews i Albert Juvanteny van posar a prova en competició els primers prototips de la futura TR80, un model innovador que va sortir a la venda el 1980 i que es va conèixer popularment com a l'"OSSA groga".[8]

Al Trial de França, celebrat a Montbéliard, Fantic va fer debutar en competició internacional el seu prototip de 180 cc a mans del pilot de proves de la fàbrica, l'italià Bodrio.[9] Poc després sortien a la venda les primeres Fantic 125 i 200 de trial i aviat la marca fitxà pilots de primer nivell, com ara Jaume Subirà el 1980 o Gilles Burgat el 1982.

Sistema de puntuació

[modifica]

Barem de puntuació de 1969 a 1983:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Punts 15 12 10 8 6 5 4 3 2 1

Calendari

[modifica]
Ronda Data Prova Lloc Guanyador
1 10 de febrer Irlanda Irlanda Newtownards GBR Rob Shepherd
2 17 de febrer GBR Gran Bretanya Rhayader GBR Malcolm Rathmell
3 25 de febrer Bèlgica Bèlgica Bilstain FIN Yrjö Vesterinen
4 4 de març Països Baixos Països Baixos Norg SWE Ulf Karlson
5 11 de març Espanya Espanya CAT Matadepera EUA Bernie Schreiber
6 18 de març França França Montbéliard SWE Ulf Karlson
7 10 de juny Canadà Canadà Calgary GBR Malcolm Rathmell
8 17 de juny Estats Units Estats Units Pueblo EUA Bernie Schreiber
9 15 de juliol Itàlia Itàlia Mezzolago[a] FRA Charles Coutard
10 19 d'agost Suècia Suècia Borås EUA Bernie Schreiber
11 26 d'agost Finlàndia Finlàndia Espoo CAT Manuel Soler
12 16 de setembre Txecoslovàquia Txecoslovàquia Rícany EUA Bernie Schreiber
  1. ↑ A la comune de Ledro, província de Trento

Classificació final

[modifica]
Posició Pilot Motocicleta Punts
1 EUA Bernie Schreiber Bultaco 115
2 Finlàndia Yrjö Vesterinen Bultaco 105
3 Suècia Ulf Karlson Montesa 93
4 Regne Unit Martin Lampkin Bultaco 87
5 Regne Unit Malcolm Rathmell Montesa 77
6 Regne Unit Rob Shepherd Honda 59
7 França Charles Coutard SWM 45
8 Catalunya Manuel Soler Bultaco 30
9 EUA Marland Whaley Montesa 24
10 Bèlgica Jean Marie Lejeune Montesa 24
11 CAT Jaume Subirà Montesa 22
12 GBR Nigel Birkett Montesa 22
13 CAT Toni Gorgot Bultaco 21
14 GBR John Reynolds Suzuki 12
15 BEL Eddy Lejeune Honda 12
16 GBR Mick Andrews OSSA 11
22 CAT Josep Jo Montesa 3

Galeria

[modifica]
  • Yrjö Vesterinen, subcampió
    Yrjö Vesterinen, subcampió
  • Ulf Karlson, tercer classificat
    Ulf Karlson, tercer classificat
  • Rathmell obtingué 2 victòries
    Rathmell obtingué 2 victòries
  • Manuel Soler fou el primer català a guanyar una prova
    Manuel Soler fou el primer català a guanyar una prova
  • Charles Coutard donà la primera victòria a SWM
    Charles Coutard donà la primera victòria a SWM
  • Mick Andrews desenvolupà la futura OSSA TR80
    Mick Andrews desenvolupà la futura OSSA TR80

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 San Martín, Horacio; Schreiber, Bernie. «Bernie Schreiber, campeón del mundo 1979» (en castellà). todotrial.com, 01-03-2008. [Consulta: 23 octubre 2009].
  2. ↑ «¡Manuel Soler venció en Finlandia!» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 27-08-1979. [Consulta: 5 gener 2010].
  3. ↑ «Schreiber repitió triunfo en Sant Llorenç» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 12-03-1979. [Consulta: 14 gener 2014].
  4. ↑ Wilcock, Dave «12 Millones de pesetas ha pagado Suzuki por Rathmell» (en castellà). SOLO MOTO. Garbo Editorial, SA [Barcelona], núm. 121, 22-12-1977, p. 16-17.
  5. ↑ Hewitt, Sam. «KTM found» (en anglès). classicdirtbike.co.uk, 07-12-2017. [Consulta: 31 juliol 2025].
  6. ↑ Heppleston, Matthew. «Felix Krahnstover» (en anglès). pressreader.com. Trial Magazine, 01-02-2020. [Consulta: 31 juliol 2025].
  7. ↑ San Martín, Horacio. «Eddy Lejeune, tres veces Campeón del Mundo» (en castellà). todotrial.com, 01-09-2005. [Consulta: 5 gener 2010].
  8. ↑ «Historia Ossa TR 80. Amor a primera vista» (en castellà). trialworld.es, 12-10-2015. [Consulta: 1r agost 2025].
  9. ↑ G. Luque, Joan «Fantic, novedad de última hora» (en castellà). SOLO MOTO. Garbo Editorial, SA [Barcelona], núm. 187, 05-04-1979, p. 44.

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campionat del Món de Trial 1979
  • G. Luque, Joan «Trial. Campeonato del Mundo» (en castellà). El año SOLO MOTO'79. SOLO MOTO [Barcelona], 12-1979, p. 150-158, 189.
  • «FIM Trial World Championship. 1979» (en anglès). trialonline.org. Arxivat de l'original el 13 de juny 2013. [Consulta: 20 febrer 2011].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Campionat_del_Món_de_Trial_1979&oldid=35521839»