Vés al contingut

Campionat del Món de Trial 1986

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionCampionat del Món de Trial 1986
TipusTrialGP Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIM Modifica el valor a Wikidata
Lloc  i  dates
Interval de temps9 març 1986 – 24 agost 1986 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició12  (1986) Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocThierry Michaud↔Fantic. 197 total punts. Modifica el valor a Wikidata
← 1985 Modifica el valor a Wikidata
1987 → Modifica el valor a Wikidata

La temporada de 1986 del Campionat del Món de trial fou la 12a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 12 proves puntuables, celebrades entre el 9 de març i el 24 d'agost.

Thierry Michaud va guanyar el seu segon títol consecutiu amb Fantic,[1] aquesta vegada de forma molt més ajustada. Superats els problemes amb el prototip d'Honda de l'any anterior, Eddy Lejeune i Steve Saunders van presentar-li una forta oposició. Cadascun dels dos oficials d'Honda va obtenir quatre victòries al llarg del campionat, contra les tres de Michaud. Arribats a la darrera prova, Finlàndia, tots tres mantenien opcions al títol, especialment Michaud i Saunders, separats per només 5 punts. La victòria de Michaud i el tercer lloc de Saunders van permetre a l'occità revalidar el títol, amb només 10 punts de diferència sobre l'anglès.[2][3]

Lejeune va quedar en tercera posició final i el quart va ser Jordi Tarrés, que aquella temporada va esdevenir el quart en discòrdia amb la Beta i va obtenir la seva primera victòria al campionat als Estats Units.[4] El seu quart lloc final igualava la millor posició d'un català al mundial fins aleshores, aconseguida per Toni Gorgot el 1982. Tarrés va guanyar el títol l'any següent, el primer de la seva llarga llista de set.

Novetats

[modifica]
La primera Gas Gas de trial, la Halley 325 de 1985

Bernie Schreiber tornava al campionat després del seu any en blanc el 1985 a causa de la poc competitiva Garelli. Ara ho feia amb una Yamaha,[5] la mateixa moto que pilotava el seu cunyat, Gilles Burgat.[6] Donato Miglio va ocupar el lloc de Schreiber a Garelli i va sorprendre en acabar el mundial en desena posició i obtenir un inesperat segon lloc a Finlàndia.

Pascal Couturier va canviar a JCM i va donar a la marca francesa el seu millor resultat al mundial, un vuitè lloc final. D'altra banda, el 1986 va ser l'any del debut internacional de Gas Gas, una nova moto catalana que havia estat desenvolupada a Salt l'any anterior. El primer pilot del seu incipient equip de competició va ser Gabino Renales,[7] qui ja a la primera prova del campionat, Bèlgica, va obtenir punts en acabar-hi setè.

Sistema de puntuació

[modifica]

Barem de puntuació a partir de 1984:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 20 17 15 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Calendari

[modifica]
Ronda Data Prova Lloc Guanyador
1 9 de març Bèlgica Bèlgica Bilstain BEL Eddy Lejeune
2 16 de març GBR Gran Bretanya Pateley Bridge GBR Steve Saunders
3 22 de març Irlanda Irlanda Newtownards FRA Thierry Michaud
4 13 d'abril Espanya Espanya CAT Peramola BEL Eddy Lejeune
5 27 d'abril França França Massais FRA Thierry Michaud
6 1 de juny Estats Units Estats Units Mount Vernon CAT Jordi Tarrés
7 8 de juny Canadà Canadà Ioco[a] BEL Eddy Lejeune
8 29 de juny Alemanya Alemanya Sulz am Wildberg GBR Steve Saunders
9 6 de juliol Àustria Àustria Heinrichs bei Weitra[b] GBR Steve Saunders
10 13 de juliol Itàlia Itàlia Sestriere BEL Eddy Lejeune
11 17 d'agost Suècia Suècia Hudiksväll[c] GBR Steve Saunders
12 24 d'agost Finlàndia Finlàndia Vantaa FRA Thierry Michaud
Notes
  1. ↑ A la Colúmbia Britànica
  2. ↑ A la Baixa Àustria
  3. ↑ Al comtat de Gävleborg

Classificació final

[modifica]
Posició Pilot Motocicleta Punts
1 FRA Thierry Michaud Fantic 197
2 Regne Unit Steve Saunders Honda 187
3 Bèlgica Eddy Lejeune Honda 183
4 Catalunya Jordi Tarrés Beta 140
5 FRA Philippe Berlatier Aprilia 134
6 Itàlia Diego Bosis Montesa 117
7 EUA Bernie Schreiber Yamaha 75
8 França Pascal Couturier JCM 73
9 Itàlia Renato Chiaberto Fantic 72
10 Itàlia Donato Miglio Garelli 64
14 CAT Gabino Renales Gas Gas 29
15 CAT Andreu Codina Montesa 28
17 CAT Lluís Gallach Montesa 17
21 CAT Joan Freixas Merlin 4

Referències

[modifica]
  1. ↑ Llurba, Lluís. «These are the best trials riders of all time» (en anglès). redbull.com. Red Bull, 15-08-2017. [Consulta: 31 juliol 2025].
  2. ↑ San Martín, Horacio. «Eddy Lejeune, tres veces Campeón del Mundo» (en castellà). todotrial.com, 01-09-2005. [Consulta: 5 gener 2010].
  3. ↑ «Exclusive Steve Saunders Interview 2013» (en anglès). retrotrials.com, 01-06-2013. [Consulta: 27 març 2023].
  4. ↑ Orengo, Joan Carles. «Jordi Tarrés: Reinventó el trial» (en castellà). motociclismo.es. Motociclismo, 25-11-2008. Arxivat de l'original el 15 de desembre 2009. [Consulta: 1r gener 2010].
  5. ↑ San Martín, Horacio; Schreiber, Bernie. «Bernie Schreiber, campeón del mundo 1979» (en castellà). todotrial.com, 01-03-2008. [Consulta: 23 octubre 2009].
  6. ↑ «An Exclusive Interview with 1981 World Trials Champion Gilles Burgat» (en anglès). retrotrials.com, 01-04-2017. [Consulta: 1r agost 2025].
  7. ↑ «An exclusive detailed interview with Gabino Renales» (en anglès). retrotrials.com, 2014. [Consulta: 3 agost 2025].

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Campionat_del_Món_de_Trial_1986&oldid=35537681»