Campionat del Món de Trial 1991
| Tipus | TrialGP  |
|---|---|
| Organitzador | FIM |
| Lloc i dates | |
| Interval de temps | 7 abril 1991 – 15 setembre 1991 |
| Número d'edició | 17 (1991) |
| Competició | |
| Primer lloc | Jordi Tarrés↔Beta. 212 total punts. |
_pictogram.svg){kind=small}
La temporada de 1991 del Campionat del Món de trial fou la 17a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 12 proves puntuables, celebrades entre el 7 d'abril i el 15 de setembre.
Jordi Tarrés va guanyar el quart dels seus set títols mundials,[1] de nou còmodament després d'obtenir un total de sis victòries i cinc podis a les dotze proves puntuables. En aquesta ocasió, els seus principals oponents van ser Tommi Ahvala i Diego Bosis (que havia canviat aquell any d'Aprilia a Fantic), cadascun amb dues victòries al llarg de la temporada.[2] Ahvala i Bosis van acabar el campionat empatats a 180 punts i el resultat final s'hagué de decidir pel major nombre de segons llocs, favorable al finlandès per 4-2.
Amb els seus quatre títols, Tarrés esdevingué aquell any el campió més reeixit de la història del campionat, per davant d'Yrjö Vesterinen, Eddy Lejeune i Thierry Michaud, tots amb tres títols cadascun.
Novetats
[modifica]El quart classificat final fou Donato Miglio, que havia canviat de Fantic a Aprilia (intercanviant, doncs, els papers amb Bosis). Un altre pilot destacat que havia canviat de Fantic a Aprilia aquell any va ser Thierry Michaud,[3] desè classificat final. Per la seva banda, l'espanyol Amós Bilbao va canviar aquell any de Fantic a Gas Gas[4] i va acabar sisè al campionat amb la moto catalana, per darrere de Bruno Camozzi. Takumi Narita, en quedar vuitè amb l'Honda, va esdevenir el primer japonès a classificar-se entre els deu primers al mundial. A més, Narita va tornar a classificar una Honda entre els deu primers des de 1987, en què Eddy Lejeune fou novè amb aquesta marca.
Marc Colomer, a encara no disset anys, va debutar aquell any al mundial[5] amb Montesa i s'hi va classificar onzè després de protagonitzar bones actuacions, especialment un cinquè lloc a Finlàndia.
Sistema de puntuació
[modifica]Barem de puntuació a partir de 1984:
| Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| Punts | 20 | 17 | 15 | 13 | 11 | 10 | 9 | 8 | 7 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
Calendari
[modifica]| Ronda | Data | Prova | Lloc | Guanyador |
|---|---|---|---|---|
| 1 | 7 d'abril |  Luxemburg | Warken |  Jordi Tarrés |
| 2 | 21 d'abril |  Gran Bretanya | Hoghton Tower[a] |  Diego Bosis |
| 3 | 27 d'abril |  Irlanda | Kilbroney Park[b] | Jordi Tarrés |
| 4 | 26 de maig |  Bèlgica | Bilstain | Jordi Tarrés |
| 5 | 2 de juny |  França | Cièrp e Gaud | Diego Bosis |
| 6 | 8 de juny |  Espanya | Viella | Jordi Tarrés |
| 7 | 23 de juny |  Polònia | Szklarska Poręba | Donato Miglio |
| 8 | 30 de juny |  Àustria | Markt Piesting[c] | Bruno Camozzi |
| 9 | 7 de juliol | Itàlia | Cervinia | Jordi Tarrés |
| 10 | 25 d'agost |  Finlàndia | Korpilampi[d] | Tommi Ahvala |
| 11 | 1 de setembre |  Suècia | Partille | Jordi Tarrés |
| 12 | 15 de setembre |  Txecoslovàquia | Nepomuk | Tommi Ahvala |
- Notes
- ↑ A Hoghton, Lancashire
- ↑ A Rostrevor, Comtat de Down
- ↑ A la Baixa Àustria
- ↑ A Espoo, Finlàndia del Sud
Classificació final
[modifica]| Posició | Pilot | Motocicleta | Punts |
|---|---|---|---|
| 1 | Jordi Tarrés | Beta | 212 |
| 2 | Tommi Ahvala | Aprilia | 180 |
| 3 | Diego Bosis | Fantic | 180 |
| 4 | Donato Miglio | Aprilia | 167 |
| 5 | Bruno Camozzi | Fantic | 141 |
| 6 | Amós Bilbao | Gas Gas | 110 |
| 7 | Philippe Berlatier | Beta | 109 |
| 8 |  Takumi Narita | Honda | 76 |
| 9 | Thierry Girard | Alpha | 73 |
| 10 | Thierry Michaud | Aprilia | 57 |
| 11 | Marc Colomer | Montesa | 49 |
| 17 | Lluís Gallach | Alfer | 12 |
| 20 | Gabino Renales | Montesa | 7 |
Referències
[modifica]- ↑ Llurba, Lluís. «These are the best trials riders of all time» (en anglès). redbull.com. Red Bull, 15-08-2017. [Consulta: 31 juliol 2025].
- ↑ «2013 Tommi Ahvala feature interview» (en anglès). retrotrials.com, 2013. [Consulta: 3 agost 2025].
- ↑ «Exclusive feature interview with Thierry Michaud» (en anglès). retrotrials.com, 2014. [Consulta: 3 agost 2025].
- ↑ «2013 - The best Amos Bilbao interview» (en anglès). retrotrials.com, 2013. [Consulta: 3 agost 2025].
- ↑ «Marc Colomer i Casamitjana». enciclopedia.cat. Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 agost 2025].
Bibliografia
[modifica]- «FIM Trial World Championship. 1991» (en anglès). trialonline.org. Arxivat de l'original el 13 de juny 2013. [Consulta: 20 febrer 2011].
Edicions del Campionat del Món de trial | |
|---|---|
| Challenge Henry Groutards | |
| Campionat d'Europa | |
| Campionat del Món | 1975 • 1976 • 1977 • 1978 • 1979 • 1980 • 1981 • 1982 • 1983 • 1984 • 1985 • 1986 • 1987 • 1988 • 1989 • 1990 • 1991 • 1992 • 1993 • 1994 • 1995 • 1996 • 1997 • 1998 • 1999 • 2000 • 2001 • 2002 • 2003 • 2004 • 2005 • 2006 • 2007 • 2008 • 2009 • 2010 • 2011 • 2012 • 2013 • 2014 • 2015 • 2016 • 2017 • 2018 • 2019 • 2020 • 2021 • 2022 • 2023 • 2024 • 2025 |
