Manuel Soler i Alegre

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Manuel Soler)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaManuel Soler
Manuel Soler Trial Sant Llorenç 1979.jpg
Amb la Sherpa al Trial de Sant Llorenç de 1979
Dades biogràfiques
Naixement Manuel Soler i Alegre
9 de març de 1957 (1957-03-09) (60 anys)
Barcelona
Altres noms El Monstruet
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Es coneix per Primer català a guanyar una prova del Campionat del Món
Activitat professional
Període en actiu 1974 - 1979 (Bultaco)
1980 - 1982 (Montesa)
1983 (Merlin)
Equip actual Retirat d'ençà de 1984
Equips Bultaco, Montesa, Merlin
Palmarès internacional en Trial
Podis en GP 12  =  4x1r  2x2n  6x3r
Títols estatals en Trial
C. d'Espanya 4 (1974 - 1977)
Darrera revisió: 23/03/2017
Dades familiars
Parents
Premis i reconeixements
Model dedicat Bultaco Sherpa T "Manuel Soler", 1975
Modifica dades a Wikidata

Manuel Soler i Alegre (Barcelona, 9 de març de 1957)[1] és un ex-pilot català de trial que va destacar en aquest esport els anys 70 i començament dels 80,[2] època en què va guanyar 4 proves puntuables per al campionat del món de trial (una el 1979 amb Bultaco i tres el 1981 amb Montesa) esdevenint el primer català a guanyar una prova d'aquest campionat.[3] A banda, guanyà 4 campionats espanyols de trial consecutius (1974 a 1977) amb Bultaco.[4]

Durant la seva etapa d'activitat esportiva se'l coneixia amb el malnom afectuós de monstruet (en castellà, "El Monstruito")[5] pel seu alt nivell i precocitat. El seu efectiu estil de pilotatge es caracteritzava per un gran sentit de l'equilibri i dosificació del cop de gas.[6]

Trajectòria esportiva[modifica | modifica el codi]

Manuel Soler és fill de Joan Soler i Bultó, nebot de Francesc Xavier Bultó i un dels pioners del trial a la península Ibèrica. És nebot-nét, per tant, del fundador de Bultaco[7] i cosí segon del 4 vegades campió d'Espanya de trial Ignasi Bultó. Així doncs, ja de ben petit va aprendre del seu pare i del seu cosí tots els secrets del trial.[8]

Manuel Soler va començar a practicar el trial a edat primerenca, amb motocicletes que el seu pare i el seu oncle-avi havien fet per als fills de la família Bultó.[8] Les primeres motos equipaven motor "Mosquito" i després Mymsa[9] i se'n van fer tot just 10 o 12 unitats. A mesura que Soler anava creixent se li anaven adaptant models comercials, principalment Bultaco Lobito, a la seva manera de pilotar.[8]

Quan ja va poder conduir les Bultaco Sherpa T va començar a disputar curses oficials, però fora de concurs amb el dorsal "X" per la seva curta edat.[8] El 1974, amb 17 anys, va guanyar el seu primer Campionat d'Espanya de trial (amb set victòries de set curses disputades),[10] títol que revalidaria els següents tres anys fins que Toni Gorgot el va vèncer el 1978.[4]

El 1979 va guanyar el Gran Premi de Finlàndia, esdevenint així el primer català a guanyar una prova puntuable per al Campionat del Món de trial.[3]

L'any 1980 Bultaco va entrar en crisi profunda, i Soler es va veure empès a contracor a abandonar la marca del seu oncle-avi Don Paco, fitxant per la també catalana Montesa. Amb aquesta motocicleta va aconseguir bons resultats al Campionat del Món, guanyant-ne 3 proves puntuables el 1981, concretament les de Catalunya (el famós Trial de Sant Llorenç, disputat aquell any pels voltants de Mura, al Bages), Àustria i Alemanya.[3]

El 1983, ja en el declivi de la seva carrera esportiva, Soler va fitxar per la marca catalana Merlin, pilotant la seva motocicleta al campionat espanyol i mundial.

La Sherpa "Manuel Soler"[modifica | modifica el codi]

Malgrat que Bultaco mai no va donar aquesta denominació a cap dels seus models, popularment es coneixia com a Sherpa Manuel Soler el model de Sherpa T sorgit de l'evolució de les Sherpa Kit Campió a finals de 1974, que recollia les aportacions, entre altres pilots, de Manuel Soler. Aquestes Sherpa es comercialitzaren el 1975[11] i es caracteritzaven per abandonar el característic dipòsit amb ratlla blanca inferior, seient i tapes laterals d'una sola peça (a l'estil de les Montesa Cota), passant a muntar dipòsit, seient i tapes laterals per separat, amb ratlla platejada superior al dipòsit. Amb els anys aquest model va evolucionar cap a les Sherpa amb dipòsit de polipropilè (primer vermelles i al final blaves).

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Any Motocicleta Campionat
del Món
[3]
Victòries en GP Campionat
d'Espanya
1974[a 1] Bultaco - - 1r
1975 Bultaco 12è - 1r
1976 Bultaco - 1r
1977 Bultaco - 1r
1978 Bultaco 10è - 2n
1979 Bultaco 1 Finlàndia 2n
1980 Montesa - 4t
1981 Montesa 3 Catalunya, Àustria i Alemanya 2n
1982 Montesa 16è -
1983 Merlin 12è -
Total victòries 4
Total títols[a 2] 0 4
Notes
  1. Fins al 1974 el campionat era d'Europa i a partir de 1975 va passar a anomenar-se Campionat del Món
  2. Al total de títols s'hi compten tots els campionats estatals guanyats

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «The winners... Soler Manuel» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 14 febrer 2011].
  2. Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Trial». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC & Hipòtesi Edi-Balmes Edició SL, 1998, p. 289-290. D.L. B-46204-1998. ISBN 84-920886-5-6. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «World. Soler Manuel» (PDF) (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 23 desembre 2009].
  4. 4,0 4,1 «Campeonato de España de Trial: Un poco de historia (V)» (en castellà). motociclismo.es, 22-12-2008. [Consulta: 23 desembre 2009].
  5. «Bultaco, més que un mite». Fricandó motarra, 16-03-2009. [Consulta: 5 desembre 2011].
  6. Pi, Pere. «122. Catalunya, una potència mundial de trialers». A: No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012, p. 175-179. ISBN 9788461590353. 
  7. «La Familia Bultó». bultacosc.com. [Consulta: 23 desembre 2009].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 «Manuel Soler» (en castellà). clubcemoto.blogspot.es, 15-06-2009. [Consulta: 23 desembre 2009].
  9. «Trialeando como niños» (en castellà). clubcemoto.blogspot.es, 22-03-2009. [Consulta: 23 desembre 2009].
  10. G. Luque, Joan «Entrevista con Manuel Soler» (en castellà). SOLO MOTO. Garbo Editorial, S.A. [Barcelona], núm. 1, 14-03-1975, p. 10-12.
  11. «Folletos Bultaco nº 9» (en castellà). clubcemoto.blogspot.es, 26-10-2009. [Consulta: 23 desembre 2009].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Soler i Alegre Modifica l'enllaç a Wikidata