Campionat del Món de motocròs 1974

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionCampionat del Món de motocròs 1974
Imatge
Gerrit Wolsink al GP dels Països Baixos de 500cc de 1974
TipusCampionat del Món de motocròs Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIM Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
Interval de temps21 abril 1974 – 11 agost 1974 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició18  (1974) Modifica el valor a Wikidata
Competició
125cc André Malherbe↔Zündapp.
250cc Guennadi Moisèiev↔KTM.
500cc Heikki Mikkola↔Husqvarna.
Modifica el valor a Wikidata
← 1973 Modifica el valor a Wikidata
1975 → Modifica el valor a Wikidata

La temporada de 1974 del Campionat del Món de motocròs fou la 18a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava d'11 Grans Premis, celebrats entre el 21 d'abril i l'11 d'agost.

Aquell any es disputà també la segona i darrera edició del Campionat d'Europa de motocròs en la categoria de 125cc, ja que a partir de 1975 esdevindria Campionat del Món.

La temporada de 1974 ha passat a la història pel polèmic desenllaç de la categoria de 250cc.[1] Tot i guanyar-ne el títol el txec Jaroslav Falta al darrer Gran Premi, el de Suïssa, finalment en fou desposseït arran d'una reclamació de l'equip soviètic, anant a parar el títol a mans de Guennadi Moisseev. Anys a venir, el txec Ivo Helikar escrigué un llibre en què explicava amb detall la trama d'aquest afer: "El títol robat" (en txec: Ukradený titul).[2]

Sistema de puntuació[modifica]

Barem de puntuació de 1973 a 1976:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Punts 15 12 10 8 6 5 4 3 2 1
Resultats que computen
1/2 + 1 de les mànegues

500 cc[modifica]

Grans Premis[modifica]

Ronda Data Gran Premi Lloc 1a mànega 2a mànega Guanyador Resultats
1 21 d'abril AUT Gran Premi d'Àustria Sittendorf FIN Heikki Mikkola FIN Heikki Mikkola FIN Heikki Mikkola Resultat
2 5 de maig FRA Gran Premi de França Gaillefontaine FIN Heikki Mikkola FIN Heikki Mikkola FIN Heikki Mikkola Resultat
3 26 de maig ITA Gran Premi d'Itàlia Esanatoglia FIN Heikki Mikkola BEL Roger De Coster FIN Heikki Mikkola Resultat
4 3 de juny DEN Gran Premi de Dinamarca Nissebjerget FIN Heikki Mikkola BEL Roger De Coster FIN Heikki Mikkola Resultat
5 9 de juny TCH Gran Premi de Txecoslovàquia Přerov FIN Heikki Mikkola BEL Roger De Coster BEL Roger De Coster Resultat
6 16 de juny RFA Gran Premi d'Alemanya Beuern RFA Adolf Weil NED Gerrit Wolsink RFA Adolf Weil Resultat
7 7 de juliol GBR Gran Premi de Gran Bretanya Dodington Park BEL Jaak van Velthoven BEL Roger De Coster BEL Jaak van Velthoven Resultat
8 14 de juliol USA Gran Premi dels Estats Units Carlsbad BEL Roger De Coster NED Gerrit Wolsink NED Gerrit Wolsink Resultat
9 28 de juliol NED Gran Premi dels Països Baixos Markelo FIN Heikki Mikkola BEL Roger De Coster BEL Roger De Coster Resultat
10 4 d'agost BEL Gran Premi de Bèlgica Namur FIN Heikki Mikkola BEL Roger De Coster BEL Roger De Coster Resultat
11 11 d'agost LUX Gran Premi de Luxemburg Ettelbruck FIN Heikki Mikkola SWE Bengt Åberg BEL Jaak van Velthoven Resultat

[3][4][5]

Classificació final[modifica]

Heikki Mikkola i Gerrit Wolsink durant el GP dels Països Baixos de 500cc, disputat a Markelo el 28/7/1974
Posició Pilot Motocicleta Punts
1 Finlàndia Heikki Mikkola Husqvarna 174
2 Bèlgica Roger De Coster Suzuki 165
3 RFA Adolf Weil Maico 133
4 Països Baixos Gerrit Wolsink Suzuki 124
5 Bèlgica Jaak Van Velthoven Yamaha 109
6 RFA Willi Bauer Maico 88
7 Suècia Ake Jonsson Yamaha 85
8 Suècia Arne Kring Husqvarna 80
9 Suècia Bengt Åberg Bultaco 69
10 EUA Brad Lackey Husqvarna 55

250 cc[modifica]

El Campionat del Món de 250 cc s'estrenà el 7 d'abril amb la victòria a la primera mànega del primer Gran Premi de la temporada del nou pilot oficial de Montesa, el jove belga Raymond Boven (aleshores amb vint anys),[6] qui sorprengué tothom en un enfangat Circuit del Vallès. Es repetia doncs la història de la temporada anterior, quan un desconegut Jim Pomeroy feu el mateix.

Grans Premis[modifica]

Ronda Data Gran Premi Lloc Guanyador Equip Resultats
1 7 d'abril Spain_1945_1977 Gran Premi d'Espanya Sabadell-Terrassa URS Guennady Moisseev KTM Resultat
2 21 d'abril ITA Gran Premi d'Itàlia Gallarate TCH Jaroslav Falta ČZ Resultat
3 5 de maig TCH Gran Premi de Txecoslovàquia Holice TCH Miroslav Halm CZ Resultat
4 12 de maig POL Gran Premi de Polònia Szczecin URS Guennady Moisseev KTM Resultat
5 19 de maig YUG Gran Premi de Iugoslàvia Karlovac SWE Torleif Hansen Kawasaki Resultat
6 2 de juny GBR Gran Premi de Gran Bretanya Portsmouth-Charlton SWE Torleif Hansen Kawasaki Resultat
7 9 de juny RFA Gran Premi d'Alemanya Bielstein BEL Gaston Rahier Suzuki Resultat
8 16 de juny NED Gran Premi dels Països Baixos Valkenswaard BEL Sylvain Geboers Suzuki Resultat
9 4 d'agost FIN Gran Premi de Finlàndia Hyvinkää BEL Harry Everts Puch Resultat
10 11 d'agost SWE Gran Premi de Suècia Upplands Väsby SWE Torleif Hansen Kawasaki Resultat
11 25 d'agost SUI Gran Premi de Suïssa Wohlen BEL Harry Everts Puch Resultat

[7]

Classificació final[modifica]

Posició Pilot Motocicleta Punts
1 Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Guennadi Moisséiev KTM 145 net/162 brut
2 República Txeca Jaroslav Falta ČZ 139 net/142 brut
3 Bèlgica Harry Everts Puch 132 net/160 brut
4 Suècia Torleif Hansen Kawasaki 101 net/101 brut
5 Bèlgica Gaston Rahier Suzuki 96 net/102 brut
6 Suècia Håkan Andersson Yamaha 81 net/81 brut
7 Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Pavel Rulev KTM 75
8 República Txeca Miroslav Halm ČZ 70
9 Alemanya Occidental Hans Maisch Maico 69
10 Bèlgica Joël Robert Suzuki 58
11 Bèlgica Sylvain Geboers Suzuki 53
12 Bèlgica Raymond Boven Montesa 49

II Copa FIM 125 cc[modifica]

André Malherbe durant el Campionat d'Europa de 125cc (1974)

Classificació final[modifica]

Posició Pilot Motocicleta Punts
1 Bèlgica André Malherbe Zündapp 229 net/245 brut
2 Alemanya Occidental Fritz Schneider Zündapp 215 net/244 brut
3 Bèlgica Gilbert De Roover Husqvarna 196 net/242 brut
4 Suècia Tommy Olsson Husqvarna 111 net/111 brut
5 Suècia Terbjorn Winzell Husqvarna 110 net/116 brut
6 França Michel Combes Montesa/Ancillotti 110 net/110 brut
7 Finlàndia Göte Liljegren Zündapp 82
8 Itàlia Giancarlo Curradi Ancillotti 63
9 Països Baixos Johnny Vink Kawasaki 59
10 Itàlia Dario Nani SWM 58

Resum: Podi final 1974

500 cc250 cc125 cc
Campió Finlàndia Heikki MikkolaHusqvarnaURSS Guennadi MoisseevKTMBèlgica André MalherbeZündapp
Subcampió Bèlgica Roger De CosterSuzukiTxecoslovàquia Jaroslav FaltaČZRFA Fritz SchneiderZündapp
Tercer RFA Adolf WeilMaicoBèlgica Harry EvertsPuchBèlgica Gilbert De RooverHusqvarna/Zündapp

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «The seventies ruled the earth (at least the dirt)» (en anglès). mxbikes.com. Arxivat de l'original el 25 d'octubre 2010. [Consulta: 30 octubre 2010].
  2. ↑ «Jaroslav Falta» (en italià). famoparcross.com. Arxivat de l'original el 2 d'abril 2011. [Consulta: 30 octubre 2010].
  3. ↑ «World championship series 1974» (en anglès). akejonsson.com. Åke Jonsson. [Consulta: 20 febrer 2011].
  4. ↑ «1974 - Saison 500cc» (en francès). memotocross.fr. [Consulta: 26 gener 2016].
  5. ↑ «1974 500cc Results Grand Prix Motocross» (en anglès). jwvanessen.com. Heikki Mikkola. The Lone Wolf. Arxivat de l'original el 16 de gener 2016. [Consulta: 26 gener 2016].
  6. ↑ «Dominio soviético en el Mundial de Moto-Cross» (PDF) (en castellà). elmundodeportivo.es. El Mundo Deportivo, 08-04-1974. [Consulta: 12 març 2011].
  7. ↑ «1974 - Saison 250cc» (en francès). memotocross.fr. [Consulta: 26 gener 2016].

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campionat del Món de motocròs 1974
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Campionat_del_Món_de_motocròs_1974&oldid=33280758»