Campionat del Món de motocròs 1973

Campionat del Món de motocròs 1973
	Jim Pomeroy amb Oriol Puig Bultó (dreta) just després que l’americà guanyés la primera mànega del GP d’Espanya de 250cc de 1973 (8 d'abril al Circuit del Vallès)
Tipus	Campionat del Món de motocròs
Organitzador	FIM
Lloc i dates
Interval de temps	1r abril 1973 – 26 agost 1973
Número d'edició	17 (1973)
Competició
125cc (motocròs)	André Malherbe↔Zündapp.
250cc (motocròs)	Håkan Andersson↔Yamaha.
500cc (motocròs)	Roger De Coster↔Suzuki.
	← 1972 1974 →

La temporada de 1973 del Campionat del Món de motocròs fou la 17a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 10 Grans Premis, celebrats entre l'1 d'abril i el 26 d'agost.

Aquell any, la FIM instaurà el Campionat d'Europa de Motocròs en la categoria de 125cc, amb la denominació de Cup FIM 125 cc,^[1] reservat a pilots de fins a 25 anys (i comptant entre les proves puntuables el Premi FIM disputat l'1 de juliol al Circuit del Cluet, a Montgai).^[2] Tal com estava establert per al Campionat del Món de motociclisme de velocitat de 125cc, les plaques porta-números de la motocicleta havien de ser negres amb els números blancs.

La temporada de 1973 ha quedat en el record dels afeccionats catalans per la victòria de Jim Pomeroy amb una Bultaco Pursang a la primera cursa de la temporada,^[3] el Gran Premi d'Espanya de 250 cc celebrat el 8 d'abril al Circuit del Vallès. Fou la primera victòria d'una moto catalana en una cursa del Mundial.

Sistema de puntuació

Barem de puntuació de 1973 a 1976:

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10
Punts	15	12	10	8	6	5	4	3	2	1

Resultats que computen
1/2 + 1 de les mànegues

500 cc

Grans Premis

Ronda	Data	Gran Premi	Lloc	1a mànega	2a mànega	Guanyador	Resultats
1	1 d'abril	Gran Premi de França	Tarare	Christer Hammargren	Roger De Coster	Gerrit Wolsink	Resultat
2	15 d'abril	Gran Premi d'Àustria	Sittendorf	Jiri Stodulka	Jiri Stodulka	Jiri Stodulka	Resultat
3	20 de maig	Gran Premi de Finlàndia	Ruskeasanta	Christer Hammargren	Roger De Coster	Jaak van Velthoven	Resultat
4	27 de maig	Gran Premi d'Itàlia	Pinerolo	Roger De Coster	Roger De Coster	Roger De Coster	Resultat
5	3 de juny	Gran Premi de Txecoslovàquia	Holice	Willy Bauer	Willy Bauer	Willy Bauer	Resultat
6	24 de juny	Gran Premi dels Estats Units	Carlsbad	Willy Bauer	Willy Bauer	Willy Bauer	Resultat
7	15 de juliol	Gran Premi d'Alemanya	Bielstein	Willy Bauer	Roger De Coster	Roger De Coster	Resultat
8	5 d'agost	Gran Premi de Bèlgica	Namur	Willy Bauer	Willy Bauer	Willy Bauer	Resultat
9	12 d'agost	Gran Premi de Luxemburg	Ettelbruck	Åke Jonsson	Åke Jonsson	Åke Jonsson	Resultat
10	19 d'agost	Gran Premi dels Països Baixos	Sint Anthonis	Åke Jonsson	Gerrit Wolsink	Åke Jonsson	Resultat

^[4]^[5]

Classificació final

Posició	Pilot	Motocicleta	Punts
1	Roger De Coster	Suzuki	145
2	Willi Bauer	Maico	143
3	Jaak Van Velthoven	Yamaha	122
4	Åke Jonsson	Yamaha	109
5	Gerrit Wolsink	Maico	105
6	Christer Hammargren	Yamaha	87
7	Jiri Stodulka	ČZ	?
8	Werner Schutz	Maico	56
9	Oldřich Hameršmíd	ČZ	45
10	Otakar Toman	ČZ	?

250 cc

Grans Premis

Ronda	Data	Gran Premi	Lloc	1a mànega	2a mànega	Guanyador	Resultats
1	8 d'abril	Gran Premi d'Espanya	Sabadell-Terrassa	Jim Pomeroy	Adolf Weil	Hans Maisch^{[n 1]}	Resultat
2	15 d'abril	Gran Premi d'Itàlia	Serramazzoni	Heikki Mikkola	Pavel Rulev	Adolf Weil	Resultat
3	29 d'abril	Gran Premi de Bèlgica	Wuustwezel	Heikki Mikkola	Håkan Andersson	Håkan Andersson	Resultat
4	6 de maig	Gran Premi de Suïssa	Payerne	Håkan Andersson	Håkan Andersson	Håkan Andersson	Resultat
5	13 de maig	Gran Premi de Polònia	Szczecin	Håkan Andersson	Håkan Andersson	Håkan Andersson	Resultat
6	20 de maig	Gran Premi de Iugoslàvia	Orehova vas	Guennady Moisseev	Håkan Andersson	Guennady Moisseev	Resultat
7	17 de juny	Gran Premi de França	Cassel	Adolf Weil	Håkan Andersson	Adolf Weil	Resultat
8	5 d'agost	Gran Premi de Finlàndia	Hyvinkää	Håkan Andersson	Håkan Andersson	Håkan Andersson	Resultat
9	12 d'agost	Gran Premi de l'URSS	Jukki	Adolf Weil	Adolf Weil	Adolf Weil	Resultat
10	19 d'agost	Gran Premi de Suècia	Ulricehamn	Håkan Andersson	Håkan Andersson	Håkan Andersson	Resultat
11	26 d'agost	Gran Premi d'Àustria	Launsdorf	Adolf Weil	Heikki Mikkola	Adolf Weil	Resultat

^[6]^[7]

↑ En acabar el Gran Premi, Hans Maisch en fou declarat guanyador malgrat que la victòria li corresponia a Jim Pomeroy. La FIM li atorgà la victòria a l'americà pocs dies després, motiu pel qual algunes fonts indiquen com a guanyador Maisch i d'altres, Pomeroy.

Classificació final

Posició	Pilot	Motocicleta	Punts
1	Håkan Andersson	Yamaha	177
2	Adolf Weil	Maico	157
3	Heikki Mikkola	Husqvarna	143
4	Torleif Hansen	Kawasaki	111
5	Guennadi Moisséiev	KTM	104
6	Jaroslav Falta	ČZ	86
7	Jim Pomeroy	Bultaco	71
8	Pavel Rulev	KTM	49
9	Uno Palm	Puch	49
10	Kalevi Vehkonen	Montesa	43

I Copa FIM 125 cc

Classificació final

Posició	Pilot	Motocicleta	Punts
1	André Malherbe	Zündapp	27
2	Torao Suzuki	Yamaha	25
3	Fritz Schneider	Zündapp	22
4	Michel Combes	Montesa	8
5	Tommy Olssen	Husqvarna	8
6	Jean Paul Mingels	Bultaco	8
7	Gilbert De Roover	Husqvarna	8
8	Paolo Piron	Husqvarna	6
9	Yvan Van Den Broeck	Husqvarna	5
10	Daniel Beaumont	Yamaha	5
11	Raymond Boven	Montesa	4

Classificació Grup A

Posició	Pilot	Motocicleta	Punts
1	Torao Suzuki	Yamaha	135
2	Gilbert De Roover	Husqvarna	109 net/143 brut
3	André Massant	ČZ	93
4	Yvan Van Den Broeck	Husqvarna	69
5	Torbjorn Winzell	Husqvarna	66 net/75 brut
6	Bjarne Bloom	Monark	46
7	Mattie Ghielen	Yamaha	45
8	Nils Arne Nilsson	Husqvarna	37
9	Bengt Arne Bonn	Yamaha	34
10	Tommy Olssen	Husqvarna	31

Classificació Grup B

Posició	Pilot	Motocicleta	Punts
1	André Malherbe	Zündapp	129 net/163 brut
2	Fritz Schneider	Zündapp	129 net/147 brut
3	Raymond Boven	Montesa	101 net/102 brut
4	Jean Paul Mingels	Bultaco	97 net/106 brut
5	Michel Combes	Montesa	58 net/63 brut
6	Giancarlo Curradi	Ancillotti	50
7	Felice Agostini	Aspes	40
8	Rolf Baumann	Husqvarna	36
9	Paolo Piron	Husqvarna	34
10	Daniel Beaumont	Yamaha	30

Resum: Podi final 1973

	500 cc		250 cc		125 cc
Campió	Roger De Coster	Suzuki	Håkan Andersson	Yamaha	André Malherbe	Zündapp
Subcampió	Willi Bauer	Maico	Adolf Weil	Maico	Torao Suzuki	Yamaha
Tercer	Jaak Van Velthoven	Yamaha	Heikki Mikkola	Husqvarna	Fritz Schneider	Zündapp

Referències

↑ «1973 Zundapp 125 MC» (en anglès). atlascardsplus.com. Arxivat de l'original el 30 de març 2012. [Consulta: 19 juny 2010].
↑ «Motociclismo: André Malherbe ganó en Montgai el Premio F. I. M. de Moto-Cross» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 04-07-1973. [Consulta: 19 juny 2010].
↑ «The first American» (en anglès). bultaco.net. Arxivat de l'original el 4 d'agost 2010. [Consulta: 19 juny 2010].
↑ «World championship series 1973» (en anglès). akejonsson.com. Åke Jonsson. Arxivat de l'original el 8 d'agost 2015. [Consulta: 20 febrer 2011].
↑ «1973 - Saison 500cc» (en francès). memotocross.fr. [Consulta: 25 gener 2016].
↑ «1973 - Saison 250cc» (en francès). memotocross.fr. [Consulta: 25 gener 2016].
↑ «1973 250cc Results Grand Prix Motocross» (en anglès). jwvanessen.com. Heikki Mikkola. The Lone Wolf. Arxivat de l'original el 17 de gener 2016. [Consulta: 25 gener 2016].

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campionat del Món de motocròs 1973

«Palmares du Mondial Mx 3» (en francès). memotocross.fr, 2012. [Consulta: 4 gener 2013].
«Palmares du Mondial Mx 1» (en francès). memotocross.fr, 2012. [Consulta: 4 gener 2013].
«Palmares du Mondial Mx 2» (en francès). memotocross.fr, 2012. [Consulta: 4 gener 2013].
Pupo, Ricardo. «Campeonato Mundial de Motocross 250 e 500 cc - 1973» (en portuguès). motosclassicas70.com.br. [Consulta: 20 febrer 2011].
«The seventies ruled the earth (at least the dirt)» (en anglès). mxbikes.com. Arxivat de l'original el 25 d'octubre 2010. [Consulta: 20 febrer 2011].

[6] En acabar el Gran Premi, Hans Maisch en fou declarat guanyador malgrat que la victòria li corresponia a Jim Pomeroy. La FIM li atorgà la victòria a l'americà pocs dies després, motiu pel qual algunes fonts indiquen com a guanyador Maisch i d'altres, Pomeroy.

[1] «1973 Zundapp 125 MC» (en anglès). atlascardsplus.com. Arxivat de l'original el 30 de març 2012. [Consulta: 19 juny 2010].

[2] «Motociclismo: André Malherbe ganó en Montgai el Premio F. I. M. de Moto-Cross» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 04-07-1973. [Consulta: 19 juny 2010].

[Pomeroy-3] «The first American» (en anglès). bultaco.net. Arxivat de l'original el 4 d'agost 2010. [Consulta: 19 juny 2010].

[4] «World championship series 1973» (en anglès). akejonsson.com. Åke Jonsson. Arxivat de l'original el 8 d'agost 2015. [Consulta: 20 febrer 2011].

[5] «1973 - Saison 500cc» (en francès). memotocross.fr. [Consulta: 25 gener 2016].

[7] «1973 - Saison 250cc» (en francès). memotocross.fr. [Consulta: 25 gener 2016].

[8] «1973 250cc Results Grand Prix Motocross» (en anglès). jwvanessen.com. Heikki Mikkola. The Lone Wolf. Arxivat de l'original el 17 de gener 2016. [Consulta: 25 gener 2016].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[n 1]

[6]

[7]

Edicions del Campionat del Món de motocròs
C. d'Europa 500cc	1952 • 1953 • 1954 • 1955 • 1956
C. del Món 500cc (+C. d'Europa 250cc)	1957 • 1958 • 1959 • 1960 • 1961
C. del Món 500 i 250cc	1962 • 1963 • 1964 • 1965 • 1966 • 1967 • 1968 • 1969 • 1970 • 1971 • 1972
C. del Món 500 i 250cc (+C. d'Europa 125cc)	1973 • 1974
C. del Món 500, 250 i 125cc	1975 • 1976 • 1977 • 1978 • 1979 • 1980 • 1981 • 1982 • 1983 • 1984 • 1985 • 1986 • 1987 • 1988 • 1989 • 1990 • 1991 • 1992 • 1993 • 1994 • 1995 • 1996 • 1997 • 1998 • 1999 • 2000 • 2001 • 2002
C. del Món Motocross GP, 125cc i 650cc	2003
C. del Món MX1/MX2 i MX3	2004 • 2005 • 2006 • 2007 • 2008 • 2009 • 2010 • 2011 • 2012 • 2013
C. del Món MXGP/MX2 i Women's MX	2014 • 2015 • 2016 • 2017 • 2018 • 2019 • 2020 • 2021 • 2022 • 2023 • 2024