Campionat del Món de motocròs 1973

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentXVII Campionat del Món de motocròs: 1973
I Cup FIM 125 cc
MX Spanish GP 250cc 19730408 Jim Pomeroy and OPB after winning the first moto.png
Jim Pomeroy amb Oriol Puig Bultó (dreta) just després que l’americà guanyés la primera mànega del GP d’Espanya de 250cc de 1973 (8 d'abril al Circuit del Vallès)
Tipus temporada esportiva
Data 8 d'abril - 26 d'agost de 1973
←Anterior: 1972
Posterior: 1974
Esport motocròs
Modifica les dades a Wikidata

La temporada de 1973 del Campionat del Món de motocròs fou la 17a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava d'11 Grans Premis, celebrats entre el 8 d'abril i el 26 d'agost.

Aquell any la FIM instaurà el Campionat d'Europa de Motocròs en la categoria de 125 cc, amb la denominació de Cup FIM 125 cc,[1] reservat a pilots de fins a 25 anys (i comptant entre les proves puntuables el Premi FIM disputat l'1 de juliol al Circuit del Cluet, a Montgai).[2] Tal com estava establert per al Campionat del Món de motociclisme de velocitat de 125cc, les plaques porta-números de la motocicleta havien de ser negres amb els números blancs.

La temporada de 1973 ha quedat en el record dels afeccionats catalans per la victòria de Jim Pomeroy amb una Bultaco Pursang a la primera cursa de la temporada,[3] el Gran Premi d'Espanya de 250 cc celebrat el 8 d'abril al Circuit del Vallès. Fou la primera victòria d'una moto catalana en una cursa del Mundial.

500 cc[modifica]

Classificació final

Posició Pilot Motocicleta Punts
1 Bèlgica Roger De Coster Suzuki 145
2 RFA Willi Bauer Maico 143
3 Bèlgica Jaak Van Velthoven Yamaha 122
4 Suècia Åke Jonsson Yamaha 109
5 Països Baixos Gerrit Wolsink Maico 105
6 Suècia Christer Hammargren Yamaha 87
7 Txecoslovàquia Jiri Stodulka CZ 56
8 RFA Werner Schutz Maico 56
9 Txecoslovàquia Oldrich Hamerschmid CZ 45
10 Txecoslovàquia Otakar Toman CZ 45

250 cc[modifica]

Classificació final[modifica]

Posició Pilot Motocicleta Punts
1 Suècia Håkan Andersson Yamaha 177
2 RFA Adolf Weil Maico 157
3 Finlàndia Heikki Mikkola Husqvarna 143
4 Suècia Torleif Hansen Kawasaki 111
5 URSS Guennadi Moisséiev KTM 104
6 Txecoslovàquia Jaroslav Falta CZ 86
7 EUA Jim Pomeroy Bultaco 71
8 URSS Pavel Rulev KTM 49
9 Suècia Uno Palm Puch 49
10 Finlàndia Kalevi Vehkonen Montesa 43

I Copa FIM 125 cc[modifica]

Classificació final[modifica]

Posició Pilot Motocicleta Punts
1 Bèlgica André Malherbe Zündapp 27
2 Japó Torao Suzuki Yamaha 25
3 Alemanya Occidental Fritz Schneider Zündapp 22
4 França Michel Combes Montesa 8
5 Suècia Tommy Olssen Husqvarna 8
6 Bèlgica Jean Paul Mingels Bultaco 8
7 Bèlgica Gilbert De Roover Husqvarna 8
8 Itàlia Paolo Piron Husqvarna 6
9 Bèlgica Yvan Van Den Broeck Husqvarna 5
10 Bèlgica Daniel Beaumont Yamaha 5
11 Bèlgica Raymond Boven Montesa 4

Classificació Grup A[modifica]

Posició Pilot Motocicleta Punts
1 Japó Torao Suzuki Yamaha 135
2 Bèlgica Gilbert De Roover Husqvarna 109 net/143 brut
3 Bèlgica André Massant CZ 93
4 Bèlgica Yvan Van Den Broeck Husqvarna 69
5 Suècia Torbjorn Winzell Husqvarna 66 net/75 brut
6 Suècia Bjarne Bloom Monark 46
7 Països Baixos Mattie Ghielen Yamaha 45
8 Suècia Nils Arne Nilsson Husqvarna 37
9 Suècia Bengt Arne Bonn Yamaha 34
10 Suècia Tommy Olssen Husqvarna 31

Classificació Grup B[modifica]

Posició Pilot Motocicleta Punts
1 Bèlgica André Malherbe Zündapp 129 net/163 brut
2 Alemanya Occidental Fritz Schneider Zündapp 129 net/147 brut
3 Bèlgica Raymond Boven Montesa 101 net/102 brut
4 Bèlgica Jean Paul Mingels Bultaco 97 net/106 brut
5 França Michel Combes Montesa 58 net/63 brut
6 Itàlia Giancarlo Corradi Ancillotti 50
7 Itàlia Felice Agostini Aspes 40
8 Suïssa Rolf Baumann Husqvarna 36
9 Itàlia Paolo Piron Husqvarna 34
10 Bèlgica Daniel Beaumont Yamaha 30

Resum: Podi final 1973

500 cc250 cc125 cc
Campió Bèlgica Roger De CosterSuzukiSuècia Håkan AnderssonYamahaBèlgica André MalherbeZündapp
Subcampió RFA Willi BauerMaicoRFA Adolf WeilMaicoJapó Torao SuzukiYamaha
Tercer Bèlgica Jaak Van VelthovenYamahaFinlàndia Heikki MikkolaHusqvarnaRFA Fritz SchneiderZündapp

Canvis en el sistema de puntuació[modifica]

A partir d'aquell any, passaven a comptar per al resultat final les 11 millors curses de cada pilot. Ja no calia, com abans, acabar ambdues mànegues d'un Gran Premi per tal d'aconseguir puntuar.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campionat del Món de motocròs 1973 Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «1973 Zundapp 125 MC» (en anglès). atlascardsplus.com. [Consulta: 19 juny 2010].
  2. «Motociclismo: André Malherbe ganó en Montgai el Premio F. I. M. de Moto-Cross» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 04-07-1973. [Consulta: 19 juny 2010].
  3. «The first American» (en anglès). bultaco.net. [Consulta: 19 juny 2010].